Els podcasts del Cercle Cercle d'Economia

Com abordem els reptes urbans en l’horitzó 2030?
L’any 2030 ha estat pres com a referència per a la definició de les estratègies de la majoria de ciutats i territoris, que s’han volgut alinear així amb l’Agenda 2030 de Nacions Unides. En aquest horitzó, menys ja d’una dècada, les transformacions que han d’experimentar les nostres ciutats són molt grans i profundes, i demanen de la implicació del gruix dels actors urbans.

L’1 de desembre va tenir lloc a l’Auditori del Cercle d’Economia la trobada ‘Planificar les ciutats del 2030‘, organitzada conjuntament amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. L’objectiu de l’acte va ser debatre amb representants dels plans estratègics i agendes urbanes de diverses ciutats espanyoles sobre les perspectives de transformació de les ciutats en l’horitzó del 2030 i l’estat de la qüestió dels respectius fets metropolitans.

Diàlegs empresa i societat amb Carlos Torres Vila, president de BBVA

La Junta Directiva del Cercle reprèn el cicle de diàlegs amb empresaris de llarga i reconeguda trajectòria. Amb aquesta iniciativa es mostra, d’una banda, el reconeixement públic. I de l’altra, l’experiència i reflexions com a estímul per fer front als nous reptes que es plantegen en les empreses i en la societat.



Amb la participació de:

Carlos Torres Vila, president de BBVA
Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia

El 16 d’octubre de 1958, el Dr. Jaume Vicens Vives pronunciava la conferència titulada El capitán de industria español en los últimos cien años, un ideari considerat fundacional pel Cercle d’Economia.

L’historiador havia esdevingut un referent pel grup de joves fundadors de l’entitat i un dinamitzador de les seves energies i inquietuds. Hi destacaven Carles Ferrer Salat, que va ser-ne el primer president, Joan Mas Cantí, Artur Suqué, Carlos Güell i Ernest Lluch, entre d’altres.

En el seu discurs, Vicens Vives fa una lloança a la generació d’empresaris que, situats temporalment en un convuls primer terç del segle XIX –el període de decadència que va seguir a la fi de la Guerra del Francès–, van ser capaços de començar a donar forma a la indústria tèxtil catalana, la qual aniria creixent en importància fins a ser considerada, a finals de segle, com el motor econòmic de l’Estat, doncs va arribar a representar més del 50% de l’economia espanyola.

La figura del capità d’indústria va ser l’eix vertebrador d’un interessant cicle de converses que es van dur a terme al Cercle d’Economia durant els anys 2016, 2017 i 2018, coordinats per en Xavier Cambra, i en què es compartia el testimoni directe, i amb un enfoc intergeneracional, d’algunes de les famílies empresàries més rellevants del país.

En un país de tradició industrial com el nostre, resulta paradoxal que el percentatge d’empreses de nova creació que involucren processos productius representin només al voltant d’un 10% del total. Els estudis indiquen que les empreses de nova creació en el sector industrial tenen un índex de supervivència molt superior a les digitals, i ofereixen feines més estables i millor remunerades.

Amb l’objectiu de fer un diagnòstic general de l’emprenedoria industrial en l’actualitat i entendre els seus reptes i oportunitats, el proper dia 26 de maig acollirem la segona sessió del cicle “Capitans d’Indústria”.

Judith Viader, CEO de Frit Ravich
José Miguel Bermúdez, CEO i cofundador de Bound4Blue
Oriol Pascual, conseller delegat de Stage2 i exdirector d’IQS Tech Factory
Xavier Comerma, director general adjunt i director territorial de Catalunya del Banc Sabadell
Moderats per Dani Aicart, Head of Strategic Planning & Research a BSM i soci del Cercle d’Economia

El 16 d’octubre de 1958, el Dr. Jaume Vicens Vives pronunciava la conferència titulada El capitán de industria español en los últimos cien años, un ideari considerat fundacional pel Cercle d’Economia. L’historiador havia esdevingut un referent pel grup de joves fundadors de l’entitat i un dinamitzador de les seves energies i inquietuds. Hi destacaven Carles Ferrer Salat, que va ser-ne el primer president, Joan Mas Cantí, Artur Suqué, Carlos Güell i Ernest Lluch, entre d’altres.

En el seu discurs, Vicens Vives fa una lloança a la generació d’empresaris que, situats temporalment en un convuls primer terç del segle XIX –el període de decadència que va seguir a la fi de la Guerra del Francès–, van ser capaços de començar a donar forma a la indústria tèxtil catalana, la qual aniria creixent en importància fins a ser considerada, a finals de segle, com el motor econòmic de l’Estat, doncs va arribar a representar més del 50% de l’economia espanyola.

Durant la seva conferència, i prenent com a referent a aquells capitans d’indústria, Jaume Vicens Vives defensava que la revolució industrial no havia estat encara completada, i animava als joves oients a contribuir a la modernització econòmica i social del país mitjançant la creació de noves companyies industrials. Cal recordar que el context històric de mitjans del segle XX no estava tampoc exempt de reptes –en ple franquisme i amb una Europa que estava començant el seu procés d’integració–.

La figura del capità d’indústria va ser l’eix vertebrador d’un interessant cicle de converses que es van dur a terme al Cercle d’Economia durant els anys 2016, 2017 i 2018, coordinats per en Xavier Cambra, i en què es compartia el testimoni directe, i amb un enfocament intergeneracional, d’algunes de les famílies empresàries més rellevants del país.

Enguany vam reprendre el debat per entendre el context històric i el capità d’indústria de l’actualitat i del futur pròxim. El darrer 2 de vam parlar sobre “El context històric del capità d’indústria del segles XIX i XX” amb la participació de:

Jordi Maluquer de Motes, catedràtic d’història i institucions econòmiques a la UAB
Jordi Mercader Miró, president de Miquel i Costas & Miquel
Josep Oliu, president del Banc Sabadell
Xavier Cambra, president del Grup Enciclopèdia


Acte amb la col·laboració del Banc Sabadell.

En el 2022 l’economia mundial es dibuixa a través d’un ecosistema de ciutats molt distribuït. Superat ja el cicle en què uns pocs centres financers, com Nova York, Londres o Tòquio, eren els grans impulsors de l’economia, existeix avui una extensa i complexa xarxa de més de cent ciutats que participen en els fluxos internacionals de mercaderies, serveis, talent i capital, i que es converteixen, per tant, en motors del progrés i les transformacions globals.

Barcelona és un clar exponent d’aquest paradigma: una ciutat oberta i un lloc d’acolliment, de generació de coneixement, de benestar, de prosperitat. I tot gràcies a aquesta noció de col·laboració global i de compromís amb les persones, però també gràcies a una tasca constant de cerca de la seva pròpia posició i de posar en relleu per què Barcelona és un lloc únic.

El darrer 18 de març, Jaume Collboni, primer tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, ​​va pronunciar la conferència «L’ambició global d’una ciutat d’escala humana» que va contar amb la participació de José Manuel Albares, ministre d’Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació; Rita Almela, sòcia fundadora de 101 Ventures i presidenta de la AED Catalunya; i Javier Faus, president del Cercle d’Economia.

La crisi d’Ucraïna ha despertat els temors sobre el retorn d’un enfrontament geopolític armat al continent europeu. L’augment de tropes russes a la frontera i les amenaces del Kremlin han posat l’OTAN, la UE i els països occidentals en alerta, alhora que ha fet augmentar els riscos d’inestabilitat econòmica i de subministrament energètic a bona part d’Europa, en un moment en què s’espera consolidar la recuperació post-pandèmia. Quines són les intencions de Rússia respecte Ucraïna? Són possibles la invasió i l’enfrontament armat? Quines en serien les conseqüències geopolítiques i geoeconòmiques per a Europa?

En aquesta sessió s’analitzarà la crisi a Ucraïna en el context de l’informe “El món el 2022: deu temes que marcaran l’agenda internacional”, elaborat pel CIDOB, amb la participació de Pol Morillas, Director del CIDOB; Carmen Claudín, Investigadora Sènior Associada del CIDOB; Eduard Soler, Investigador Sènior del CIDOB i coordinador de l’informe; i Oriol Aspachs, Secretari Tècnic de la Junta del Cercle d’Economia.