1h 45 min
En territori enemic. Pensar el contemporani en un món postpandèmic | Amb Timothy Morton Els podcasts del Cercle
-
- Cultura y sociedad
En territori enemic fa referència a una frase de Marcel Broodthaers, qui va entendre, en les dècades de 1960 i 1970, les llums i ombres d’aleshores incipient sistema de l’art contemporani, molt diferent al de les avantguardes històriques. Les promeses utòpiques d’una modernitat que pretenia transformar el món des de fora, sense adonar-se que els seus límits eren cada vegada més difusos, s’havien fet per Broodthaers insostenibles. El territori de l’art es va convertir per a ell en un territori de conquesta.
En certa manera, i com va explicar fa uns mesos el filòsof italià Franco Bifo Berardi, la COVID-19 ha deixat a la societat en un llindar, en un moment que “no és per conclusions” sinó per a l’anàlisi i trobar nous posicionaments davant noves perspectives. En aquest sentit, resulta indefugible repensar les formes de producció cultural i les institucions com a espais que van més enllà de la representació.
En un present cada vegada més abstrús i sobrevingut, aquesta reflexió no hauria d’ometre conceptes com la sostenibilitat, l’ecologia, les connexions o les cures; plantejaments que serveixen com a detonador de les conferències i converses que vertebren aquest Cicle d’Humanitats. Marc Baravalle, Timothy Morton, Nelly Richard i Hito Steyerl esbossen les seves consideracions al respecte a les diverses trobades virtuals.
En territori enemic fa referència a una frase de Marcel Broodthaers, qui va entendre, en les dècades de 1960 i 1970, les llums i ombres d’aleshores incipient sistema de l’art contemporani, molt diferent al de les avantguardes històriques. Les promeses utòpiques d’una modernitat que pretenia transformar el món des de fora, sense adonar-se que els seus límits eren cada vegada més difusos, s’havien fet per Broodthaers insostenibles. El territori de l’art es va convertir per a ell en un territori de conquesta.
En certa manera, i com va explicar fa uns mesos el filòsof italià Franco Bifo Berardi, la COVID-19 ha deixat a la societat en un llindar, en un moment que “no és per conclusions” sinó per a l’anàlisi i trobar nous posicionaments davant noves perspectives. En aquest sentit, resulta indefugible repensar les formes de producció cultural i les institucions com a espais que van més enllà de la representació.
En un present cada vegada més abstrús i sobrevingut, aquesta reflexió no hauria d’ometre conceptes com la sostenibilitat, l’ecologia, les connexions o les cures; plantejaments que serveixen com a detonador de les conferències i converses que vertebren aquest Cicle d’Humanitats. Marc Baravalle, Timothy Morton, Nelly Richard i Hito Steyerl esbossen les seves consideracions al respecte a les diverses trobades virtuals.
1h 45 min