El búnquer Catalunya Ràdio
-
- Comedia
-
En Peyu, Jair Domínguez i Neus Rossell, de dilluns a divendres a les nou del vespre, quan ja estan cansats d'haver sigut ciutadans exemplars durant tot el dia, es reuneixen al seu espai de confiança: un antic celler que han convertit en el seu local clandestí, un lloc gairebé de recés espiritual on poden opinar lliurement de tots els temes que vulguin, sense cap mena de pressió externa.
-
Griselda Blanco, la padrina de Pablo Escobar
Programa 4x135. Si us hem de dir la veritat, la història de la Griselda Blanco ens era completament desconeguda. Quan vam encetar les biografies de narcotraficants, ens va passar per alt. Ha sigut gràcies als oients i a la sèrie de Netflix que hem pogut fer aquesta biografia. Això sí, ens hem volgut allunyar de la sèrie "Griselda" (dubtosament interpretada per Sofía Vergara) per explicar-vos com n'era de sanguinària i d'esquizofrènica.
-
Alejandra Pizarnik, una poetessa suïcida
Programa 4x134. Ens sap greu que per Sant Jordi ens hagi tocat una mossa tan grisa, però ja ens va bé per rebaixar la dolçor de la festa de la floreta i el llibre. Els autors alternatius amb instints suïcides no els trobareu firmant llibres a les paradetes, els trobareu en llocs foscos i amagats com el nostre búnquer (i si feu tard, alguns els trobareu a les vies del tren o a la llera del riu amb les butxaques plenes de pedres). Avui us portem una mossa que expressava la seva buidor a través dels seus escrits.
-
Brigitte Höss, vivia en un camp de concentració i s'ho passava de meravella
Programa 4x133. Aquesta biografia ja la teníem mirada fa temps, molt abans que sortís la pel·lícula "La zona d'interès". Sempre intentem allunyar-nos de l'actualitat, però aquí ho hem fet coincidir. Avui us parlarem de la Brigitte Höss, una mossa que vivia paret amb paret amb el camp d'extermini d'Auschwitz i que era la mossa més feliç del món. La Brigitte era la filla de Rudolf Höss, el màxim dirigent del camp. En un lloc de mort i de tortura, la Brigitte s'ho passava pipa.
-
Millors moments (setmana 33)
Caram, l'Antonina Makàrova, com hi anava! Aquesta mosqueta morta primer va ser infermera de l'Exèrcit Roig, treballadora sexual al servei dels nazis i guàrdia i botxí nazi en un camp de presoners. És com aquells polítics i líders d'opinió espanyols que comencen militant als partits comunistes i acaben a l'altra banda. L'Antonina va fer tot el recorregut i després va demanar perdó pels seus crims. Doncs guaita: escamot d'execució i castigada amb la mateixa moneda. L'altre personatge destacat de la setmana té una història un pelet més relaxada. Us volem destacar la vida d'en Pompeu Fabra, defensor de la llengua i de "la raça catalana" (també va prou fort!).
-
Pompeu Fabra, el del diccionari
Programa 4x132. Si en Pompeu Fabra aixequés el cap i ens sentís parlar català, es tornaria a morir d'un infart. Entre tots hem de fer l'esforç de mantenir la nostra llengua viva i en plena forma! És el que intentem des d'aquest humil programa (ja ho sabem, a vegades se'ns escapen alguns barbarismes!). Ei, que potser el senyor Pompeu era una miqueta massa radical en algunes coses¿ Com carai s'explica això del "Manifest per la conservació de la raça catalana"?
-
Antonina Makàrova, la noia de la metralladora
Programa 4x131. Aquest serà un capítol dedicat a una heroïna soviètica de la Segona Guerra Mundial? Més o menys. Al principi potser sí, però després la biografia agafa un gir una mica estrany. En un dels combats, l'Antonina va ser separada del seu batalló i es va veure obligada a amagar-se al bosc durant 6 mesos. La gana i la por de morir-se van fer que l'Antonina es fes passar per una civil i oferís el seu cos als oficials alemanys a canvi de diners i protecció. Fins aquí, tothom ho pot entendre, oi? El que ve després ja és més empipador de justificar.
Reseñas de clientes
Alegreu el dia
Es increible que sois capaces de explicar biografies realmente dramaticas y hacer que no pare de reir durante todo el programa
Bru tal
2 paraules: bru tal
Dels millors podcasts
Molt top, em feu partir el cul abans d’anar a dormir, gràcies !!!