Mòbil, Cartera, Claus Radio Primavera Sound

Me fan por moltes coses que en es final mai passen. No faig moltes coses per culpa de sa por a coses que si en realitat acabessin passant tampoc passaria res. Ses coses passen, lo que passa és que a vegades fan cosa. Se me dona fatal acomiadar-me, és una cosa que me passa, però ja fa un any d’això i aquest és s’últim capítol de Mòbil, Cartera, Claus. Potser fins que me passin més coses.

Posar-se nom a un mateix pot ser un procés molt diferent per cada persona. Lent, ràpid, reflexiu, lleuger, grandiloqüent o costumbrista. Sigui quin sigui, es nom tendrà una història darrere. En aquest episodi especial sentirem com na Didi, n’Eni, en Nil, n’Izar i Personaje Personaje van arribar als seus noms.

Què vol dir realment sortir de s’armari? Què implica aquest acte? A través des documental “Out” de Denis Parrot i sa meva pròpia experiència dins i fora d’aquest moble faig un anàlisi sense dedicar-li ni un segon a en Pablo Alborán.

Amb sa testosterona he deixat de tenir sa regla, però ara tenc aquest podcast que també ve una vegada al mes. Estic molt acostumat a ser cíclic i crec que en una societat que premia sa linealitat, els cicles (no només menstruals) són una eina amb molta informació útil per saber com esteim.

Si una persona trans naixés en una illa deserta, seria trans? Aquesta situació hipotètica sempre és un bon punt de partida per xerrar de lo trans, però també és una pregunta que moltes vegades se fa per posar en dubte s’alteritat. Per això me sembla més interessant plantejar sa pregunta des de s’altra banda i posar-la en dubte: si una persona cis naixés en una illa deserta, seria cis? 

Acaba s’estiu i comença sa feina, i qui no en té se la cerca. Se tracta d’un procés complicat i dur per s’autoestima, però és afrontar-ho o morir. Aquest capítol no te donarà cap eina per superar-ho.