SOM pòdcast Museu d'Història de Catalunya

Entre el 26 de juliol i el 2 agost del 1909, va tenir lloc a diverses ciutats catalanes una revolta antimilitarista i anticlerical.
L’arrel d’aquesta revolta va estar en el reclutament de joves obligats a anar a la guerra del Marroc, que es va intensificar quan el govern d’Antonio Maura va decidir enviar a l’Àfrica un cos expedicionari de més de 40.000 homes, amb molts reservistes casats i amb famílies al seu càrrec.
El sentiment d'injustícia s'incrementava pel fet que els fills de les famílies riques podien comprar l'exempció d'incorporar-se a files si pagaven una quantitat fora de l'abast de les classes humils.
Tot plegat va portar a una gran vaga general pel 26 de juliol, que va acabar derivant en una revolta popular. Com a conseqüència, la ciutat de Barcelona va convertir-se en un autèntic polvorí.
Després d’aquests episodis, l’estat va confiar la repressió al capità general de Catalunya, Luis de Santiago, que clausurà 150 centres obrers i culturals, entre ells sis periòdics i totes les escoles laiques. Els motins van ser qualificats de “rebel·lió militar” i assignats a la jurisdicció de guerra, que va processar 1.725 persones.
Per conèixer millor aquesta setmana fatídica, avui ens hem citat al Museu d’Història amb Soledad Bengoechea, doctora en Història Contemporània i professional de la recerca històrica, i David Revelles, periodista i professor i un dels comissaris de l’exposició sobre pistolerisme del Museu d’Història de Catalunya.

L’esclat de la Guerra Civil espanyola, l’any 1936, va comportar la mobilització de milers de catalans que van deixar-ho tot per anar al front i lluitar per la defensa de la República. Però sovint s’ignora que també van ser moltes les dones que es van sumar a la lluita armada. A mesura que la guerra va anar avançant, les diferentes organitzacions les van relegar a tasques de rereguarda, i en alguns casos fins i tot van posar en dubte la seva condició de milicianes al servei de la República. Avui al SOM pòdcast volem recuperar la memòria d’aquestes dones, i ho fem de la mà de dos especialistes: l’historiador i investigador Gonzalo Berger i la directora de cine i escriptora Tania Balló. Ambdós han publicat un llibre titulat Les combatents, en el qual repassen la trajectòria de dones que van arriscar-ho tot per lluitar en primera línia.

Les joguines ens ha acompanyat des de sempre: podem trobar-les en la cultura grega, romana, ibera... Òbviament els materials canvien i les tècniques evolucionen, però fa mil·lenis que juguem amb elles.
Són objectes que parlen de nosaltres, de la nostra societat. I són també un reflex dels nostres valors i preocupacions, d’allò que som i també del que voldríem ser. Per això constitueixen un testimoni de primer ordre de la història i com a tal mereixen un estudi rigorós.
Avui al SOM Pòdcast us proposem una aproximació a les joguines com a eines de coneixement de la Història amb majúscules. Per fer-ho, ens hem citat amb dos grans especialistes del tema: Andrés Payà i Pere Capellà.

El servei domèstic va jugar un paper important en el creixement econòmic de Catalunya, i alhora va ser un bon termòmetre de l’evolució de les classes acomodades. Malgrat això, va ser relegat a un segon pla, i durant molt de temps va ser menystingut també com a tema d’investigació. Als darrers anys, però, diferents estudis han posat l’accent en aquestes activitats, que sovint eren desenvolupades per dones.
Sota el concepte genèric de ‘servei domèstic’ s’aglutinen tot un seguit d’oficis i professions: les tasques de cuina, la neteja, els xofers, però també les figures de la dida o la minyona, entre d’altres, són algunes de les feines que ara són objecte d’estudis i recerques.
I no és un camp d’investigació menor, perquè darrere d’aquests oficis pengen altres grans temes de màxima actualitat: la precarització de la feina, la discriminació de gènere, les lleis laborals... Avui abordarem aquest tema de la mà de dues expertes: per una banda, Mònica Borrell, doctora en Història Contemporània i professora del Màster en estudis de dones, gènere i ciutadania. La seva tesi es va centrar precisament en el servei domèstic a la ciutat de Barcelona, 1900-1950. Ens acompanyarà també Tura Tusell, historiadora i especialista en el servei domèstic a la Barcelona del segle XIX.

L’any 1938, el Tercer Reich de Hitler crea el Camp de concentració de Mauthausen, on inicialment tanca els opositors polítics i, posteriorment, altres col·lectius. Més de 7.000 republicans procedents de la península van anar a parar a aquest camp, on els interns patien jornades maratonianes de feina a la pedrera. És famosa, per exemple, l’escala de 186 graons que havien de superar repetides vegades carregats amb pedres.Mauthausen va acollir personatges històrics com per exemple Francesc Boix, qui va arreplegar negatius de fotografies de gran valor testimonial per poder documentar les barbaritats nazis i incriminar responsables del camp.Per parlar de Mauthausen, avui ens hem citat al Museu d’Història de Catalunya amb Rosa Toran, historiadora i especialista en camps nazis, singularment de la vida dels republicans a aquests camps. És també un membre actiu de l’Amical de Mauthausen.

L’any 1919, Barcelona viu immersa en una crisi que colpeja especialment les classes treballadores: amb la Gran Guerra (1914-1918), la burgesia s’ha enriquit, però les desigualtats són flagrants. El preu de productes bàsics com el carbó o el bacallà s’ha disparat i els conflictes sindicals són cada cop més violents.
Són els anys del pistolerisme, que provocaran centenars de morts i milers de ferits. Són també els anys de personatges mítics del sindicalisme com Salvador Seguí, el noi del sucre, i de personatges sinistres com el comissari Bravo Portillo o el governador Severiano Martínez Anido.
Enmig d’aquest clima de violència, precarietat i crisi social, a principis de 1919 tindrà lloc la famosa vaga de la Canadenca, empresa energètica coneguda amb aquest nom per ser precisament de capital canadenc. El conflicte s’origina a Camarassa i s’estendrà després a Lleida i Barcelona. A l’inici sembla un problema menor. L’acomiadament d’uns pocs treballadors per afiliar-se a la CNT produïrà un moviment de suport massiu, i a continuació la rèplica contundent de l’empresa: l’acomiadament de fins a 140 treballadors. Serà l’inici d’un dels enfrontaments més importants de la nostra història entre patronal i sindicats, i s’acabaria estenent a altres indústries i sectors.
La vaga de la Canadenca marcarà també un abans i un després en les reivindicacions obreres i sindicals, i serà coneguda sobretot per la fita de les vuit hores diàries com a jornada màxima.
Per parlar de tot plegat, avui ens hem citat al Museu d’Història de Catalunya amb l’escriptor Ferran Aisa, historiador i autor de 30 llibres de temàtica diversa, i el periodista David Revelles, especialitzat en la Barcelona de la Gran Guerra i comissari d’una exposició sobre els anys del pistolerisme.