7 episodios

SOM pòdcast és un espai de divulgació del Museu d'Història de Catalunya

SOM pòdcast Museu d'Història de Catalunya

    • Historia
    • 4,9 • 8 valoraciones

SOM pòdcast és un espai de divulgació del Museu d'Història de Catalunya

    Si les joguines parlessin...

    Si les joguines parlessin...

    Les joguines ens ha acompanyat des de sempre: podem trobar-les en la cultura grega, romana, ibera... Òbviament els materials canvien i les tècniques evolucionen, però fa mil·lenis que juguem amb elles.
    Són objectes que parlen de nosaltres, de la nostra societat. I són també un reflex dels nostres valors i preocupacions, d’allò que som i també del que voldríem ser. Per això constitueixen un testimoni de primer ordre de la història i com a tal mereixen un estudi rigorós.
    Avui al SOM Pòdcast us proposem una aproximació a les joguines com a eines de coneixement de la Història amb majúscules. Per fer-ho, ens hem citat amb dos grans especialistes del tema: Andrés Payà i Pere Capellà.

    • 32 min
    El servei domèstic a Catalunya: una història desconeguda

    El servei domèstic a Catalunya: una història desconeguda

    El servei domèstic va jugar un paper important en el creixement econòmic de Catalunya, i alhora va ser un bon termòmetre de l’evolució de les classes acomodades. Malgrat això, va ser relegat a un segon pla, i durant molt de temps va ser menystingut també com a tema d’investigació. Als darrers anys, però, diferents estudis han posat l’accent en aquestes activitats, que sovint eren desenvolupades per dones.
    Sota el concepte genèric de ‘servei domèstic’ s’aglutinen tot un seguit d’oficis i professions: les tasques de cuina, la neteja, els xofers, però també les figures de la dida o la minyona, entre d’altres, són algunes de les feines que ara són objecte d’estudis i recerques.
    I no és un camp d’investigació menor, perquè darrere d’aquests oficis pengen altres grans temes de màxima actualitat: la precarització de la feina, la discriminació de gènere, les lleis laborals... Avui abordarem aquest tema de la mà de dues expertes: per una banda, Mònica Borrell, doctora en Història Contemporània i professora del Màster en estudis de dones, gènere i ciutadania. La seva tesi es va centrar precisament en el servei domèstic a la ciutat de Barcelona, 1900-1950. Ens acompanyarà també Tura Tusell, historiadora i especialista en el servei domèstic a la Barcelona del segle XIX.

    • 30 min
    Republicans a Mauthausen, la lluita per la supervivència

    Republicans a Mauthausen, la lluita per la supervivència

    L’any 1938, el Tercer Reich de Hitler crea el Camp de concentració de Mauthausen, on inicialment tanca els opositors polítics i, posteriorment, altres col·lectius. Més de 7.000 republicans procedents de la península van anar a parar a aquest camp, on els interns patien jornades maratonianes de feina a la pedrera. És famosa, per exemple, l’escala de 186 graons que havien de superar repetides vegades carregats amb pedres.Mauthausen va acollir personatges històrics com per exemple Francesc Boix, qui va arreplegar negatius de fotografies de gran valor testimonial per poder documentar les barbaritats nazis i incriminar responsables del camp.Per parlar de Mauthausen, avui ens hem citat al Museu d’Història de Catalunya amb Rosa Toran, historiadora i especialista en camps nazis, singularment de la vida dels republicans a aquests camps. És també un membre actiu de l’Amical de Mauthausen.

    • 30 min
    La vaga de 'La Canadenca' i els anys del pistolerisme

    La vaga de 'La Canadenca' i els anys del pistolerisme

    L’any 1919, Barcelona viu immersa en una crisi que colpeja especialment les classes treballadores: amb la Gran Guerra (1914-1918), la burgesia s’ha enriquit, però les desigualtats són flagrants. El preu de productes bàsics com el carbó o el bacallà s’ha disparat i els conflictes sindicals són cada cop més violents.
    Són els anys del pistolerisme, que provocaran centenars de morts i milers de ferits. Són també els anys de personatges mítics del sindicalisme com Salvador Seguí, el noi del sucre, i de personatges sinistres com el comissari Bravo Portillo o el governador Severiano Martínez Anido.
    Enmig d’aquest clima de violència, precarietat i crisi social, a principis de 1919 tindrà lloc la famosa vaga de la Canadenca, empresa energètica coneguda amb aquest nom per ser precisament de capital canadenc. El conflicte s’origina a Camarassa i s’estendrà després a Lleida i Barcelona. A l’inici sembla un problema menor. L’acomiadament d’uns pocs treballadors per afiliar-se a la CNT produïrà un moviment de suport massiu, i a continuació la rèplica contundent de l’empresa: l’acomiadament de fins a 140 treballadors. Serà l’inici d’un dels enfrontaments més importants de la nostra història entre patronal i sindicats, i s’acabaria estenent a altres indústries i sectors.
    La vaga de la Canadenca marcarà també un abans i un després en les reivindicacions obreres i sindicals, i serà coneguda sobretot per la fita de les vuit hores diàries com a jornada màxima.
    Per parlar de tot plegat, avui ens hem citat al Museu d’Història de Catalunya amb l’escriptor Ferran Aisa, historiador i autor de 30 llibres de temàtica diversa, i el periodista David Revelles, especialitzat en la Barcelona de la Gran Guerra i comissari d’una exposició sobre els anys del pistolerisme.

    • 33 min
    Poble jueu a Catalunya: mite i realitat

    Poble jueu a Catalunya: mite i realitat

    La història del poble jueu a Catalunya ens ha arribat sovint envoltada de tòpics i falsos mites. La persecució a què van estar sotmesos en alguns periodes històrics i la seva relació amb el comerç va generar un relat parcial i força inexacte.
    Els jueus i jueves van viure en el si d’un poder cristià i van ser tolerats com a comunitat que aportava en els àmbits del comerç, la medicina, les arts, la cultura i la intel·lectualitat.
    Al segle XIV, les comunitats jueves van viure una sèrie d’atacs brutals que van marcar un abans i un després en la seva presència a Catalunya.
    Avui ens hem citat al Museu d’Història de Catalunya amb Sílvia Planas, historiadora medievalista, directora del Museu d’Història dels jueus i del Museu d’Història de Girona. Amb ella ens acostarem a la història del poble jueu i coneixerem algunes de les seves aportacions més importants.

    Música:
    © Rosa Zaragoza ('Poesia festiva')
    © FiftSounds (músiques variades)

    • 36 min
    Tràfic d'esclaus a Catalunya

    Tràfic d'esclaus a Catalunya

    L’esclavitud va estar present a Catalunya des de l’edat mitjana i es va accentuar amb l’expansió dels regnes cristians i també l’expansió catalana pel Mediterrani. De fet, a la Barcelona dels segles XIV-XV, entre un 10% i un 15% de la població era població esclavitzada.
    Ja a l’Edat Moderna, els negocis que es van establir amb el nou continent van propiciar el naixement d’una indústria molt lucrativa: el tràfic d’esclaus. L’esclavatge va continuar vigent fins ben entrat el segle XIX, amb diferents fases. Fins i tot després d’abolir-se, el compliment va ser irregular i desigual.
    El nom d’Antonio López és ja conegut pel gran públic, però no va ser ni de lluny l’únic. ¿Quins van ser els els altres noms destacats del tràfic d’esclaus? ¿Fins a quin punt la prosperitat de la Catalunya del segle XIX va estar relacionada amb l’esclavatge? ¿Com veia la societat del moment aquesta pràctica? Són algunes de les preguntes que hem compartit amb dos experts en el tema: Martín Rodrigo, professor d’Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra, i Gustau Nerín, professor d’Història de l’Àfrica de la Universitat de Barcelona. Tots dos són investigadors especialitzats i autors de llibres sobre l’esclavisme.
    Amb ells ens endinsem en aquest nou episodi de SOM, el podcast divulgatiu del Museu d’Història de Catalunya.

    • 31 min

Reseñas de clientes

4,9 de 5
8 valoraciones

8 valoraciones

ekarnita ,

Muy interesante para catalanoparlantes.

Historia bien contada, bien contextualizada, interesante, bien producido, te deja con ganas de aprender mas... si entiendes el catalan, claro.

Top podcasts de Historia

SER Podcast
SER Podcast
Podium Podcast
SER Podcast
José Carlos G.
SER Podcast