SOM pòdcast

Museu d'Història de Catalunya

SOM pòdcast és un espai de divulgació del Museu d'Història de Catalunya

  1. 30 ENE

    Una mirada històrica als professionals de la salut a la Catalunya rural

    Quan pensem en la història de la salut, sovint ens ve al cap la ciutat: hospitals, facultats de Medicina i grans avenços científics. Però durant segles, l’atenció sanitària també s’ha desenvolupat lluny dels grans nuclis urbans, als pobles i a les comarques rurals de Catalunya. Tot i això, el món rural s’ha presentat sovint com un desert mèdic en comparació amb la ciutat, un tòpic que la història permet matisar i desfer, posant en relleu el paper que van tenir les universitats i els municipis en la consolidació dels oficis vinculats a la salut. En aquest episodi del SOM Pòdcast ens endinsem en la sanitat rural catalana per descobrir quin paper van tenir els professionals de la salut, com ara metges, apotecaris, llevadores i veterinaris (antigament coneguts com a menescals) en una societat majoritàriament pagesa i artesana. Explorarem com es va organitzar l’atenció sanitària abans i després del segle XIX, com es van introduir els canvis científics i professionals, i com la salut pública i la prevenció van anar guanyant pes també en el món rural. Per a fer-ho, comptem amb la mirada experta de Joaquim M. Puigvert, doctor en Història Contemporània i professor titular d’Història Contemporània a la Universitat de Girona. Puigvert és membre del Centre de Recerca d’Història Rural de l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i, des de 2009, és director de la Càtedra Marí Casals de Medicina, Salut i Àmbit Rural. També pertany al grup de recerca consolidat de la Universitat de Barcelona, Treball, Institucions i Gènere.

    30 min

  2. 23/12/2025

    El cant de la Sibil·la: una tradicio mil·lenària

    A l’antiguitat, la veu de la Sibil·la anunciava el que havia de venir. Era una profetessa; una veu misteriosa que, segons la tradició, advertia sobre el final dels temps i l’arribada d’una nova era. Amb els segles, el seu cant va transformar-se en una profecia cristiana que, la nit de Nadal, anunciava l’adveniment de Jesús i el Judici Final. Aquesta tradició va arrelar amb força a diversos llocs d’Europa, com ara a Catalunya, Mallorca i l’Alguer, on mai no s’ha deixat de cantar del tot, i que avui torna a reviure amb força. Laura de Castellet és doctora en Història, màster en Cultures Medievals i llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Divulgadora medievalista, també és músic intèrpret en repertori medieval i il·lustradora especialitzada en arqueologia i patrimoni. Recentment ha publicat el llibre ‘Sibil·la. Naixement, metamorfosi i supervivència d’una profecia cantada’ (Dalmau Editor), on explora l’origen, l’evolució i la vigència d’aquesta tradició mil·lenària. Guardonada amb el Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona per la tesi ‘El paisatge sonor de la Catalunya medieval (segles VI-XIV)’, cada Nit de Nadal, Laura de Castellet es converteix en la Sibil·la: la seva veu ressona a la Catedral de la Seu d’Urgell, on, un any més, la profecia anuncia els canvis que vindran. © Agència Beat Content per al Museu d'Història de Catalunya © Audio Cant de la Sibil·la: canal de Youtube Sexenni

    31 min

  3. 28/11/2025

    Així va néixer la Barceloneta

    Com era la Barceloneta de fa dos-cents anys? Imagineu-vos el soroll de les onades barrejant-se amb els cops de martell dels mestres d’aixa, els crits dels pescadors descarregant la captura del dia, les dones rentant roba o venent menjar al carrer, i els nens jugant entre xarxes i barques. La Barceloneta és un barri que neix fora de les muralles, sempre despert, on treballadors de diferents àmbits conviuen en carrers bulliciosos, dia i nit: mariners, constructors navals, estibadors, soldats i famílies senceres que fan del port de Barcelona el seu món. El segle XIX va ser una etapa de grans canvis: amb la industrialització, l’arribada del vapor i la transformació del port, la Barceloneta va viure una metamorfosi que encara avui marca la seva identitat. Avui conversem amb Eduard Page Campos, historiador especialitzat en l’impacte de la industrialització a la Barceloneta del segle XIX. Page és doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, on va defensar la tesi “La Barceloneta en transició: una comunitat marítima urbana en el pas de la vela al vapor (1840-1900)”. També és professor a la Universitat de Vic i ha publicat diversos treballs sobre la Barceloneta, on analitza com aquest barri, nascut a tocar del mar, esdevé un espai clau per entendre la relació entre Barcelona i el seu port.

    35 min

  4. 28/10/2025

    La transició a Catalunya

    Aquest 2025 es compleixen 50 anys de la mort de Franco, un moment clau de la història del país que va marcar un abans i un després. Però, va ser aquell l'instant que va marcar l'inici de la transició? Com es va gestar aquest procés? Quines forces polítiques i socials hi van jugar un paper decisiu? I com es va viure tot plegat a Catalunya, tant des de les grans ciutats fins a les zones més rurals? La transició espanyola és un període ple de moments determinants: les mobilitzacions del 1976, el retorn de Tarradellas, l’Estatut del 1979 o l’intent de cop d’Estat d'Antonio Tejero el 1981. I també d’episodis que van definir el pas cap a la democràcia, però que d'altra banda van deixar al descobert ferides i silencis, com la repressió contra els treballadors durant el franquisme.Mig segle després, la transició continua generant debat: és una història tancada o encara oberta? Avui, al SOM Podcast, en parlem amb Andreu Mayayo, catedràtic d’Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona i director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals–Pavelló de la República. També és director de Segle XX. Revista Catalana d’Història i un dels principals referents en l’estudi del segle XX a Catalunya i a Espanya.

    39 min

  5. 03/10/2025

    El sistema de l'hereu a Catalunya

    La figura de l’hereu ha condicionat el sistema hereditari català i ha esdevingut una de les tradicions més nostrades des de fa segles. El seu paper, com el de la pubilla o els cabalers, ha estat clau en la transmissió de masos i propietats. A diferència d’altres sistemes hereditaris, com el del País Basc, a Catalunya el primogènit rebia sistemàticament el gruix del patrimoni familiar. L’objectiu era garantir la integritat de les terres i donar una seguretat que evités possibles conflictes i enfrontaments. No era un sistema perfecte, i de fet generava en ocasions tota una casuística de situacions potencialment conflictives. Què era i com funcionava la figura tradicional de l’hereu? Quina lògica hi havia al darrere? Podien heretar les dones? I quin rol jugaven elles en el manteniment i expansió dels masos catalans? Són algunes de les preguntes que avui compartirem a la seu del Museu d’Història de Catalunya amb Llorenç Ferrer Alòs, Catedràtic i doctor en Història Contemporània a la Universitat de Barcelona. És també  expert en Història de la familia, història agrària i història del treball, entre d’altres especialitats.

    41 min

  6. 29/08/2025

    Història del Heavy Mètal català

    Potser no surt als telenotícies, no apareix a les llistes d’èxits ni sona als altaveus del centre comercial. Però fa més de 40 anys que centenars de bandes d’arreu de Catalunya fan tremolar els escenaris amb mètal català. Un gènere que manté un fort vincle amb la cultura popular catalana, tot i que sovint passa desapercebut a la primera línia mediàtica. Avui, a SOM Pòdcast, el pòdcast divulgatiu del Museu d’Història de Catalunya, ens acompanyen Edu Cremades, Dani Farrús i Dani Morell, tres metallers apassionats que han transformat un fil de Twitter (X) en una veritable enciclopèdia d’aquest gènere musical a Catalunya. Es tracta del llibre “Història i poder del mètal català”, un recull de l’empremta de més de 500 bandes i quatre dècades de resistència sonora en la nostra llengua. Benvingudes i benvinguts a un episodi que, avui, sona ben fort! Les músiques que sentireu al pòdcast són (per ordre d’aparició): Udol – ‘El Regne’ (00’20”)Falç de metzinera – ‘La tempesta’ (6’00”) Foscor – ‘I tornar de les cendres’ (9’24”)Sangtraït – ‘El guerrer’ (13’37”) Foscor – ‘I tornar de les cendres’ (Nou fragment) (16’00”) Falç de metzinera – ‘La tempesta’ (nou fragment) (20’04”) Obaga – ‘Oda a Barcelona’ (22’50”) Siroll – ‘Més llenya al foc’ (28’30”)Obaga – ‘Oda a Barcelona’ (Nou fragment) (30’07”) Assot – ‘1714’ (39’25”) Vidres a la sang – ‘Els vents bufen a favor’ (42’10”) Sangtraït ‘El guerrer’ (nou fragment) (47’37”)

    49 min

  7. 28/07/2025

    L'espoli franquista dels ateneus catalans

    Els ateneus populars van tenir un paper molt rellevant a Catalunya des de finals del segle XIX fins a la Segona República. Aquesta xarxa viva d'entitats culturals i socials oferia espais d’educació, de debat, de cultura i, en definitiva, de cohesió social, i van contribuir a la formació cívica i política de milers de persones arreu del territori. Però, a partir del 1936, amb l’inici de la Guerra Civil, molts d’aquests ateneus comencen a ser clausurats i intervinguts. I amb la instauració del règim franquista, la majoria d’aquestes entitats van ser reprimides, dissoltes i, directament, espoliades. Com es van produir aquests decomisos?  A qui van afectar? Benvingudes i benvinguts a SOM, el pòdcast del Museu d’Història de Catalunya.  Per aprofundir en aquest procés i en les seves conseqüències, avui conversem amb Neus Moran, doctora en història contemporània i autora de diversos llibres, com ‘L’espoli franquista dels ateneus catalans (1939-1984)’, publicat per L’Avenç amb el suport de la Federació d’Ateneus de Catalunya i el Memorial Democràtic, així com de ‘La requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1939-1978)’ i l’estudi ‘Les víctimes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui (1939-2023)’.  Una conversa que ens ajudarà a entendre millor com la repressió franquista va afectar el teixit associatiu català i quina és la memòria que encara perdura avui.

    33 min

  8. 27/06/2025

    Guinea equatorial: un passat colonial amb petjada catalana

    Quan parlem del passat colonial espanyol, poques vegades ens ve al cap Guinea Equatorial. Coneguda com la Guinea Espanyola, és l’únic país africà de parla oficial castellana i va ser colònia del país durant gairebé dos segles. Territori cedit per Portugal a finals del segle XVIII, inicialment va ser un territori oblidat i, més endavant, un espai d’explotació econòmica, sobretot a través de plantacions de cacau i cafè, on milers de guineans van ser sotmesos a condicions de treball forçós. La presència espanyola no va ser només econòmica, també va ser un imposició cultural, religiosa i política, amb una educació molt controlada i un fort paternalisme. La independència no va arribar fins al 1968, amb un nou estat que va néixer enmig de tensions internes, una economia molt dependent i sota l'ombra d’un passat colonial mal resolt.  Avui, a SOM Pòdcast, repassem la història de la colonització espanyola en aquest territori africà. En parlarem amb Gustau Nerín, doctor en antropologia i historiador especialitzat en l'estudi del colonialisme espanyol a l'Àfrica.  Nerín, que va residir a Guinea Equatorial durant 7 anys, és també professor universitari i autor de llibres com ‘Guinea Equatorial, història en blanc i negre’ (Península/Edicions 62), ‘Traficant d'ànimes’ (Pòrtic), o el recentment reeditat ‘La última selva de España’ (Catarata).

    39 min
Ver todo (41)

Valoraciones y reseñas

4,3
de 5
16 valoraciones

Información

SOM pòdcast és un espai de divulgació del Museu d'Història de Catalunya

Ficha técnica

  • Creado por
    Museu d'Història de Catalunya
  • Años en activo
    2022 - 2026
  • Episodios
    41
  • Clasificación
    Apto
  • Derechos de autor
    © Copyright Museu d'Història de Catalunya
  • Sitio web del podcast
    SOM pòdcast

Quizá también te guste