El compositor de la setmana Catalunya Ràdio

Avui hem sentit: "Iberia" (4rt quadern); "Four songs", per a veu i piano. Els últims anys de la vida d'Isaac Albéniz (1860-1909) van ser molt prolífics, i en van sortir obres mestres de la música per a piano que van revolucionar la manera de tocar i van donar una nova visió del nacionalisme musical, més proper a l'impressionisme i a les noves tendències d'avantguarda. Enmig de greus problemes de salut i de les decepcions viscudes al seu país, encara va ser capaç de compondre una obra magistral, el cim de tota la seva producció: la suite "Iberia". Però també va fer l'última incursió en el món de l'òpera, mesos abans de morir va compondre un recull de cançons en anglès, i va deixar inacabades un parell de joies pianístiques delicioses.

Avui hem sentit: "Iberia" (3r quadern); "Navarra"; "Azulejos". Els últims anys de la vida d'Isaac Albéniz (1860-1909) van ser molt prolífics, i en van sortir obres mestres de la música per a piano que van revolucionar la manera de tocar i van donar una nova visió del nacionalisme musical, més proper a l'impressionisme i a les noves tendències d'avantguarda. Enmig de greus problemes de salut i de les decepcions viscudes al seu país, encara va ser capaç de compondre una obra magistral, el cim de tota la seva producció: la suite "Iberia". Però també va fer l'última incursió en el món de l'òpera, mesos abans de morir va compondre un recull de cançons en anglès, i va deixar inacabades un parell de joies pianístiques delicioses.

Avui hem sentit: "Iberia" (2n quadern); "Merlín" (fragments del segon acte de l'òpera). Els últims anys de la vida d'Isaac Albéniz (1860-1909) van ser molt prolífics, i en van sortir obres mestres de la música per a piano que van revolucionar la manera de tocar i van donar una nova visió del nacionalisme musical, més proper a l'impressionisme i a les noves tendències d'avantguarda. Enmig de greus problemes de salut i de les decepcions viscudes al seu país, encara va ser capaç de compondre una obra magistral, el cim de tota la seva producció: la suite "Iberia". Però també va fer l'última incursió en el món de l'òpera, mesos abans de morir va compondre un recull de cançons en anglès, i va deixar inacabades un parell de joies pianístiques delicioses.

Avui hem sentit: "Iberia" (1r quadern); "Merlín" (fragments del primer acte de l'òpera). Els últims anys de la vida d'Isaac Albéniz (1860-1909) van ser molt prolífics, i en van sortir obres mestres de la música per a piano que van revolucionar la manera de tocar i van donar una nova visió del nacionalisme musical, més proper a l'impressionisme i a les noves tendències d'avantguarda. Enmig de greus problemes de salut i de les decepcions viscudes al seu país, encara va ser capaç de compondre una obra magistral, el cim de tota la seva producció: la suite "Iberia". Però també va fer l'última incursió en el món de l'òpera, mesos abans de morir va compondre un recull de cançons en anglès, i va deixar inacabades un parell de joies pianístiques delicioses.

Avui hem sentit: "La vega"; "Merlín" (fragments del tercer acte de l'òpera). Els últims anys de la vida d'Isaac Albéniz (1860-1909) van ser molt prolífics, i en van sortir obres mestres de la música per a piano que van revolucionar la manera de tocar i van donar una nova visió del nacionalisme musical, més proper a l'impressionisme i a les noves tendències d'avantguarda. Enmig de greus problemes de salut i de les decepcions viscudes al seu país, encara va ser capaç de compondre una obra magistral, el cim de tota la seva producció: la suite "Iberia". Però també va fer l'última incursió en el món de l'òpera, mesos abans de morir va compondre un recull de cançons en anglès, i va deixar inacabades un parell de joies pianístiques delicioses.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 8, en do menor, "Apocalíptica" (2n i 4t moviments). Anton Bruckner (1824-1896) va ser considerat durant tota la seva joventut un excel·lent organista però un compositor de segona fila, dedicat essencialment a la música religiosa. De fet, els seus motets i les seves misses són autèntiques joies de la música coral, però no gaudia del prestigi que tenien els seus coetanis, com Brahms o Wagner, i el seu caràcter insegur i acomplexat tampoc hi ajudava. No va ser fins que va tenir seixanta anys que Bruckner va consagrar-se com el que és, un simfonista excepcional, autor d'obres monumentals, amb sonoritats colossals i solemnes, i amb una concepció arquitectònica inaudita que, no obstant això, van topar amb moltes crítiques i detractors.