50 afleveringen

Enric Calpena sempre et fa estar "En guàrdia!". Trovadors medievals, les figures del crac del 29, passant per Cleòpatra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgació històrica dels episodis claus de la història. Un programa guardonat amb el Premi Ràdio Associació i el Premi Òmnium Cultural. Diumenge, de 15 h a 16 h

En guàrdia! Catalunya Ràdio

    • Maatschappij & cultuur

Enric Calpena sempre et fa estar "En guàrdia!". Trovadors medievals, les figures del crac del 29, passant per Cleòpatra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgació històrica dels episodis claus de la història. Un programa guardonat amb el Premi Ràdio Associació i el Premi Òmnium Cultural. Diumenge, de 15 h a 16 h

    El "Manual Digest" andorrà

    El "Manual Digest" andorrà

    Capítol 793. L'any 1748 el doctor en drets Anton Fiter i Rossell va culminar un manual d'usos, costums i privilegis que regien a les valls d'Andorra en el terreny legislatiu i judicial. Amb els anys s'ha convertit en un referent per a juristes, polítics i historiadors. Es tractava d'un encàrrec del Consell General, en un moment de turbulències als dos estats fronterers que obligaven Andorra a esforçar-se per deixar constància de la seva particularitat. Aquesta obra tan influent portava per títol "Manual Digest de les valls neutres d'Andorra". En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Albert Villaró, escriptor, encarregat de l'edició, els estudis complementaris i les notes sobre el manuscrit original del "Manual Digest de les valls neutres d'Andorra".

    • 56 min.
    Francesc Gabarró, violoncel

    Francesc Gabarró, violoncel

    Capítol 792. De vegades hi ha catalans universals, molt reconeguts en el seu àmbit, que amb prou feines apareixen en una nota a peu de pàgina de la història. Aquest és el cas de Francesc Gabarró, un violoncel·lista prestigiós que va fer carrera a Anglaterra. Tot i que com a músic es va dedicar sobretot a la clàssica i al jazz, un bon dia el grup més famós del planeta es va creuar en el seu camí. El violoncel de Gabarró, un català de la vila urgellenca de Verdú, és el que sona a tot un himne immortal del pop, el "Yesterday" dels Beatles. I aquesta és només una de les seves moltes fites... En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Simon Berrill, escriptor i traductor. Autor del llibre "Francesc Gabarró (1914-1990). Un músic entre dos móns". Quan era jove, va conèixer Gabarró a Cavendish.

    • 1 u. 2 min.
    Artistes i intel·lectuals a l'exili del 1939

    Artistes i intel·lectuals a l'exili del 1939

    Capítol 791. Quan la desfeta republicana ja era un fet consumat, els primers mesos del 1939, l'exili cap a un destí incert va ser l'única alternativa a la presó o la mort per a milers de catalans. Entre el mig milió de persones que van creuar la frontera francesa també hi havia un grup important d'intel·lectuals i artistes. Molts d'ells havien ocupat càrrecs institucionals a l'administració republicana. De fet, algunes institucions culturals en ple també van optar per l'exili, com la Institució de les Lletres Catalanes. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marta Pessarrodona, poeta, narradora, assagista i traductora. Autora de l'estudi "França 1939. La cultura catalana exiliada".

    • 54 min.
    L'assassinat de Francesc Layret

    L'assassinat de Francesc Layret

    Capítol 790. A inicis dels anys 20 del segle passat, Barcelona vivia sacsejada per la conflictivitat a les empreses, pels atemptats, els tirotejos, les vagues i els locauts patronals. En aquesta ciutat tenallada pel pistolerisme, l'assassinat de l'advocat Francesc Layret, un dels defensors més ferms dels treballadors enfront dels abusos de la patronal, partidari que els anarquistes s'impliquessin políticament i abandonessin la violència, va caure com una bomba més de les que esclataven en aquells temps tan grisos. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Ramon Breu, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i professor d'Història i d'Educació en Comunicació, autor del llibre "I a cada casa hi haurà un mort...", editat per Pagès Editors.

    • 55 min.
    El setge de Barcelona del 1651

    El setge de Barcelona del 1651

    Capítol 789. El que popularment es coneix com la Guerra dels Segadors va ser en realitat una guerra de separació en què Catalunya va buscar la protecció francesa per separar-se de la monarquia hispànica. En una Catalunya devastada per les accions dels dos exèrcits, delmada per la fam, la pesta i la guerra, Barcelona va haver de resistir un setge de 15 mesos de les forces hispàniques, entre l'agost del 1651 i l'octubre del 1652. Aquest episodi dolorós dels últims anys de la Guerra dels Segadors va ser descrit amb detall per qui era aleshores el governador de Catalunya, Josep de Margarit i de Biure, en una crònica titulada "La relació fidel i exacta del setge de Barcelona fet pels espanyols els anys 1651 i 1652". En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i amb Pere Cristòfol i Escorsa, enginyer industrial i advocat. Ha traduït i editat "La fi de la Guerra dels Segadors. El setge de Barcelona (1651-1652). La crònica del governador Josep de Margarit i de Biure".

    • 57 min.
    Els Jocs Olímpics d'Atenes 1896

    Els Jocs Olímpics d'Atenes 1896

    Capítol 788. Quinze segles després que l'emperador Teodosi prohibís els Jocs que se celebraven a Olímpia en honor a Zeus per considerar-los símbol de paganisme, Pierre de Fredy, baró de Coubertin, es proposava restaurar l'olimpisme com un moviment d'esportivitat i concòrdia entre els pobles. La idea inicial era que París acollís aquesta nova cita, però la proposta de reprendre la idea allà on havia germinat, al cor de Grècia, era massa llaminera per no tenir-la en compte. Entre el 6 i el 15 d'abril del 1896, Atenes va acollir els primers Jocs Olímpics de l'era moderna. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Dani Martí, periodista esportiu i professor, va cobrir els Jocs de Los Angeles, Seül, Barcelona, Atlanta i Sydney.

    • 53 min.

Top-podcasts in Maatschappij & cultuur

Luisteraars hebben zich ook geabonneerd op

Meer van Catalunya Ràdio