Fans de l’Alcover-Moll Radio Primavera Sound

Fer catedrals per no sentir-se sol, viure sense por a la vora del riu, anar fent el préssec pel món, estar perdut però no del tot i mai tornar el consol amb un ram d’esbarzers.

Quina mena d’aranya sap el que és l’aracnofòbia? Qui són “Las yeguas del Apocalipsis”? Recordeu a Carod-Rovira llegint Gil de Biedma? On és el blat, on és l’herba, on és la pluja?

Morir cantant sense una patata a la boca. Viatjar en el temps per tornar-te a casar. Comptar fins a tres i aturar-nos al dos. Començar una cançó d’amor dient que no, que aquesta nit no he pensat en tu.

Ens preguntem on és el hawaià i si la fi ens agafarà mentre demanem un curri per emportar. Plorem pel Christopher, ingressem el nostre fill a una secta ben dement, i les vacances eternes, a la platja de Seta, sisplau.

Una garrafa de plors, un amor que no és u, conills d’estraperlo, un himne de barris barcelonins, el cel que s’obre quan neixes noi i una pregunta: qui es va inventar la noia típica?

L’embarbussament com una de les belles arts, un gos galdós i un cargol iroquès, la pena profunda d’en Big John, l’amor aturat en el temps i gent que mai no veu jardins.