Racons de Catalunya RAC1

En aquest vint-i-vuitè capítol passegem per la Vall de la Vansa. És una vall del Prepirineu situada a l'Alt Urgell a mig camí de la Seu d'Urgell i Solsona, entre la serra del Cadí, el Port del Comte i el Pedraforca. És un territori de muntanya ideal per practicar esports d'hivern, com per exemple l'esquí nòrdic. Els boscos de l'estació de Tuixent-la Vansa són un paradís per gaudir-ne i per això comencem la nostra escapada en aquest punt tan emblemàtic de la vall. Fem una volta pel pla de l'estació per aprendre'n una mica acompanyats de l'Albert Nadal, el seu director, i en Josep Maria, un monitor. Tot seguit, baixem al poble de Tuixent, que és la capital de la Vall de la Vansa, i aquí entrem al Museu de les Trementinaires per descobrir aquest ofici tan singular i tot el que girava al seu voltant. En parlem amb la Lina Sevillano, la coordinadora del museu. Continuem el recorregut per la Vall de la Vansa i passem pels petits pobles de Montargull, Sorribes i Padrinàs. Una mica més enllà, enfilat dalt d'un turó, hi ha Ossera. I aquí coneixem a l'Alfons Ferrer i la Núria Rosell, dos veïns del poble. L'Alfons és un pou de coneixement de la Vall de la Vansa i la Núria fa unes melmelades excel·lents amb productes de la zona. 

En aquest vint-i-setè capítol fem parada al Lluçanès. És una comarca natural situada entre Osona, el Berguedà i el Bages, a mig camí de Vic i Berga. És un territori rural esquitxat de petits pobles que mantenen vives les seves tradicions. Alpens, per exemple, destaca per ser com un museu de forja al carrer, amb escultures de ferro que elabora l'Enric Pla, un veí del poble que és forjador i que coneixem al seu taller. A Sant Boi de Lluçanès s'hi ha de parar per entrar en un dels forns de llenya més autèntics del país: el forn de Cal Pujals. Aquí ens hi esperen la Maria i en Sergi, mare i fill. Després anem cap a la capital del Lluçanès, a Prats de Lluçanès, per descobrir la història del Soler de n'Hug. És una casa de pagès als afores del poble on viu la cinquena generació de la família Peraire Soler. En parlem amb l'Abel Peraire, un dels joves que n'està al capdavant. I finalment, a prop de Perafita, continuem endinsant-nos en el ritme del Lluçanès més rural acompanyats de la Judit Ordeig, una pastora de Sobremunt. 

En aquest vint-i-sisè capítol recorrem la Vall Fosca, una vall del Pirineu situada a l'extrem nord del Pallars Jussà. És una de les portes d'entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i a la capçalera hi ha una trentena d'estanys d'origen glacial. Precisament l'aigua d'aquests estanys va ser l'inici d'un canvi econòmic i social a principis del segle XX. Per conèixer més a fons aquesta història visitem el Museu Hidroelèctric de Cabdella acompanyats de la directora, l'Eva Perisé, i d'una altra de les guies del museu, la Sandra Luque. A la Pobleta de Bellveí coneixem en Gerard Garreta, que és guarda del Refugi de la Colomina, situat al final de la Vall Fosca, a més de 2.400 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Després parem a la Plana de Mont-Ros per entrar a Casa Antema, una casa d'embotits i queviures que té més de 200 anys. Voltant per la Vall Fosca ens trobem el carter, en Gonzalo, una persona a qui els habitants de la vall veuen més que el metge. I finalment, a Senterada, entrem a Casa Leonardo, una fonda amb molta història que no us podeu perdre si mai passeu per aquest poble. La Mireia Font, neta d'en Leonardo, ens obre les portes de casa seva. 

En aquest 25è capítol fem parada a l'Alta Segarra. És una comarca natural situada al bell mig de Catalunya que forma part de l'altiplà central i que sempre ha tingut molts paral·lelismes amb la Segarra, d'on li ve el nom. Tot i això, bona part del seu territori es reparteix entre les comarques de l'Anoia, el Solsonès i el Bages. Sense anar més lluny, Calaf, que és la capital de l'Alta Segarra, pertany a l'Anoia. Precisament d'aquesta realitat en parlem des del castell de Calaf amb una veïna del poble, la Màrian Vilaseca. Abans, però, anem fins a Pujalt per visitar l'Observatori Astronòmic i Meteorològic de l'Alta Anoia, que és com també es coneix la zona. Aquí ens espera l'Albert Borràs, que és la persona que està al capdavant d'aquest projecte. Després parem al petit poble dels Prats de Rei i ens trobem una veïna, l'Antònia.

Finalment, amb en Martí Coral, d'Anoia Patrimoni, acabem de voltar per l'Alta Segarra. Amb ell descobrim el gran patrimoni cultural que tenen alguns dels seus pobles.

En aquest vint-i-quatrè capítol recorrem l'Alt Berguedà, un territori de muntanya del nord del Berguedà que es troba a mig camí entre la Catalunya Central i el Pirineu, i que destaca sobretot pel seu patrimoni natural i cultural. Per coneixe'l de primera mà, visitem la colònia industrial de Sant Corneli, a Cercs, on hi ha unes mines de carbó. En parlem amb dos dels seus guies, l'Oriol Pujol i l'Alba Boixader. Després pugem al Clot del Moro, entre la Pobla de Lillet i Castellar de N'Hug, per entrar al Museu del Ciment. Ens hi espera l'Anna Garcia, la directora, amb qui passegem per l'antiga fàbrica de ciment pòrtland i descobrim una gran història del segle passat al voltant d'aquestes instal·lacions. Continuem voltant per l'Alt Berguedà i fem parada a Cal Janola, una casa de pagès entre Guardiola i Vallcebre on la parella de joves que hi viu ha engegat un projecte d'agricultura ecològica de muntanya. Són en Ferran Canudas i la Carla Escarrà. Finalment, anem a Bagà i entrem a la formatgeria Tiraval acompanyats del seu responsable, en Carles Gil.

En aquest vint-i-tresè capítol fem parada al Baix Gaià, una comarca natural que s'estén al voltant del curs més baix d'aquest riu, el Gaià, al seu pas pel Tarragonès. És un territori amb una gran riquesa natural que els seus habitants miren de preservar. La Sínia és una associació mediambiental que treballa en aquesta direcció i qui ens ho explica és una de les seves voluntàries, l'Andrea Córdoba. Riu amunt parem a la riera de Gaià i ens trobem la Georgina, una veïna del poble amb qui compartim uns minuts al portal de casa seva. El paisatge de la zona respon al clima mediterrani, amb boscos de pins, canyissars i camps de vinya i olivera. Per tant, el Baix Gaià també és terra d'oli i de vi... però també de cervesa. És per això que anem fins a Montferri, ja a l'Alt Camp, per veure com fan aquesta cervesa: les Clandestines de Montferri. Qui ens obre les portes de les Clandestines és en Xavi Branxart. Finalment, tornem cap a la costa per conèixer les iniciatives de Terres de Gaià, una associació pel coneixement i la difusió del patrimoni natural, cultural i social al voltant d'aquest riu. En parlem amb la seva coordinadora, la Maribel Serra.