Diari de Confinament | Ràdio Ciutat de Tarragona Ràdio Ciutat de Tarragona

Esteu tancats i necessiteu diversió. Perquè el catàleg de Netflix ja us l’heu endrapat tot, oi? No us preocupeu, que avui parlem amb en Jordi Nadal, del Club Diogenes de Tarragona per veure com viuen el confinament els apassionats dels jocs de taula. Ens recomanarà algun joc per aquests dies? Descobriu-ho a Diari de Confinament!

Madrid, Madriz, Madrí, com vulgueu dir-li. Avui sortim de les fronteres de Tarragona per visitar una tarragonina que està vivint a la capital. La situació allí és “una mica” diferent a com es viu a casa nostra. En parlem amb Anna Fernández.

És de Bonavista, un dels barris socialment més actius de la ciutat. Aquests dies veu com Ponent baixa la persiana dels seus establiments, dels seus comerços i dels seus bars, centres neuràlgics de la vida social del barri. I a més té uns veïns que diu que no paren de posar-li reggaeton. Parlem amb Ivan Castro sobre com està vivint aquests dies al barri més futbolero de Tarragona!

Calma i serenor. Saber gestionar les emocions. Respirar. Fer un dibuix amb el teu nen on es llegeixi “Fora el p**o Coronavirus” (teniu la imatge a sota). Aquestes són les claus que Mercè Milan ens ofereix per a passar aquesta crisi i aquest confinament. No us perdeu la seva participació al Diari de Confinament.

La vida és un gran assaig de la teva obra de teatre. O això diuen algunes persones. Tot sembla indicar que la cultura no ho passarà bé amb aquesta crisi. Per sort hi ha gent que és una apassionada del teatre i de la faràndula i ens amenitzen el confinament amb lectures dramatitzades i molt entreteniment. Una d’aquestes persones és en Jorge Pérez, que avui participa al Diari de Confinament.

Us imagineu marxar de vacances a un lloc paradisíac com Bali (Indonèsia) i en tornar (després d’una odisea) trobar l’aeroport del Prat totalment buit? Arribar a Tarragona i no veure una sola ànima pel carrer? Arribar a casa i haver d’anar a comprar urgentment paper de vàter perquè la histèria col·lectiva a arrassat fins i tot amb les crispetes als supermercats? Doncs aquesta és la història de l’Elena Gavaldà, que només porta 4 dies de confinament. Quina enveja, oi?