23 min
#ComHoVeus #35 | Barça Atlètic – Nàstic (1-2) Arxius de Com ho veus | Carles Cortés i Antoni Pinilla - Ràdio Ciutat de Tarragona
-
- Soccer
El Nàstic de Tarragona qualla el millor partit de la temporada a l’Estadi Johan Cruyff amb més de 1000 aficionats del Nàstic guanyant per 1 gol a 2 a un rival directe, el Barça Atlètic i assalta la segona plaça de Primera RFEF. Els gols de Godoy i Marc Fernández van ser suficients per què l’equip aconseguís els tres punts i una millor posició per afrontar els playoff.
Carles Cortés i Antoni Pinilla analitzen què suposarà animicament aquesta victòria de mèrit de l’equip, el paral·lelisme amb altres equips passats del Nàstic i com afrontarà l’equip els playoff abans d’acabar la temporada al Nou Estadi davant el Rayo Majadahonda.
El minut a minut del Com Ho Veus?
Carles Cortés (0:10):”Després del gran partit del Nàstic al camp del Barça Atlètic, em va agafar el tradicional atac de nostàlgia en confirmar que tot és possible. La imatge donada, la classificació, l’afició … Què vaig fer? Recordar play-offs i promocions d’ascens a Segona de l’època moderna. Bé, matiso, recordar els que van acabar amb èxit.”
Carles Cortés (0:30): “Aquell ascens de 2001 que per molta gent del Nàstic serà sempre el més especial perquè som una generació que només l’havíem vist jugar a Tercera i a la merda aquella de la Segona B. El del 2004 que ens va obrir les portes del cel… Dos anys després vivíem allò inimaginable de Jerez… El del 2015 amb una sensació de superioritat impròpia de nosaltres i mai vista anteriorment…”
Carles Cortés (0:50): “I aleshores vaig caure que es compleixen 20 anys de l’ascens contra l’Ourense, era el 2004. Aquell play-off on també hi havia Lanzarote i Real Madrid B. El del penal de Felip, la golejada encaixada a Madrid, l’agonia d’Ourense o aquell 27 de juny al Nou Estadi on dos gols de Diego i Jonathan Torres ens donaven l’ascens. Ara que es compleixen 20 anys seria bonic convidar al Nou Estadi a aquella plantilla…”
Carles Cortés (1:10): ” Felip, Lusarreta, Marco, Vaqueriza, Serrano, Abel Buades, Fernando, Medina, Diego Torres, Codina, Pinilla, Talavera, Sukía, Álvaro, Manolo Martínez, Gerard Bordas, Jonathan Torres, Alfonso Vera, Luis López, Jacob, Síria, Carrión, Alfaro i Morales… Alguns ens han marcat molt més que altres, però que bonic seria fer un reconeixement a aquella plantilla que encapçalaven Jordi Vinyals, Alfons Muñoz, Kiko Ramírez i Xavi Bartolo. Que bonic seria…”
Carles Cortés (1:30): “Anant més enllà, també es compleixen 45 anys de l’ascens de Zafra. L’ascens dels Cunillera, Bañeras, Martínez, Filgueira, Palanca, Amigó, Romero, Sarabia, Pani, Otazu, Emilio, Sanahuja, Juanete, Garde, Mon, Foix, Nando o Gallego. És una bona opció també per homenatjar-los…”
Antoni Pinilla (3:04) (sobre els antics playoff): “Tens marge d’errada en uns playoff en una lligueta a sis partits com era abans… A dos partits et dona menys marge. Una errada no la pots resoldre o compensar.”
Antoni Pinilla (5:14): “Era un partit que necessitava primer l’equip, sobretot per sensacions i que l’equip necessitava per no perdre el fil. El Nàstic va demostrar ser competitiu i afrontar partits d’aquest nivell per donar confiança i tancar una segona plaça que era interessant i important. El més important és com arribes. Arribar segon, amb aventatge a la tornada a casa…”
Antoni Pinilla (7:34): “S’ha de tenir en compte la particularitat del Barça Atlètic. Si analitzes la trajectòria de Dani Vidal contra el Barça Atlètic, sempre surt bé. Futbolísticament l’equip es compromet, és intens, juga valent… i l’equip contrari té totes les característiques per què l’equip posi en valor tot això.
El Nàstic de Tarragona qualla el millor partit de la temporada a l’Estadi Johan Cruyff amb més de 1000 aficionats del Nàstic guanyant per 1 gol a 2 a un rival directe, el Barça Atlètic i assalta la segona plaça de Primera RFEF. Els gols de Godoy i Marc Fernández van ser suficients per què l’equip aconseguís els tres punts i una millor posició per afrontar els playoff.
Carles Cortés i Antoni Pinilla analitzen què suposarà animicament aquesta victòria de mèrit de l’equip, el paral·lelisme amb altres equips passats del Nàstic i com afrontarà l’equip els playoff abans d’acabar la temporada al Nou Estadi davant el Rayo Majadahonda.
El minut a minut del Com Ho Veus?
Carles Cortés (0:10):”Després del gran partit del Nàstic al camp del Barça Atlètic, em va agafar el tradicional atac de nostàlgia en confirmar que tot és possible. La imatge donada, la classificació, l’afició … Què vaig fer? Recordar play-offs i promocions d’ascens a Segona de l’època moderna. Bé, matiso, recordar els que van acabar amb èxit.”
Carles Cortés (0:30): “Aquell ascens de 2001 que per molta gent del Nàstic serà sempre el més especial perquè som una generació que només l’havíem vist jugar a Tercera i a la merda aquella de la Segona B. El del 2004 que ens va obrir les portes del cel… Dos anys després vivíem allò inimaginable de Jerez… El del 2015 amb una sensació de superioritat impròpia de nosaltres i mai vista anteriorment…”
Carles Cortés (0:50): “I aleshores vaig caure que es compleixen 20 anys de l’ascens contra l’Ourense, era el 2004. Aquell play-off on també hi havia Lanzarote i Real Madrid B. El del penal de Felip, la golejada encaixada a Madrid, l’agonia d’Ourense o aquell 27 de juny al Nou Estadi on dos gols de Diego i Jonathan Torres ens donaven l’ascens. Ara que es compleixen 20 anys seria bonic convidar al Nou Estadi a aquella plantilla…”
Carles Cortés (1:10): ” Felip, Lusarreta, Marco, Vaqueriza, Serrano, Abel Buades, Fernando, Medina, Diego Torres, Codina, Pinilla, Talavera, Sukía, Álvaro, Manolo Martínez, Gerard Bordas, Jonathan Torres, Alfonso Vera, Luis López, Jacob, Síria, Carrión, Alfaro i Morales… Alguns ens han marcat molt més que altres, però que bonic seria fer un reconeixement a aquella plantilla que encapçalaven Jordi Vinyals, Alfons Muñoz, Kiko Ramírez i Xavi Bartolo. Que bonic seria…”
Carles Cortés (1:30): “Anant més enllà, també es compleixen 45 anys de l’ascens de Zafra. L’ascens dels Cunillera, Bañeras, Martínez, Filgueira, Palanca, Amigó, Romero, Sarabia, Pani, Otazu, Emilio, Sanahuja, Juanete, Garde, Mon, Foix, Nando o Gallego. És una bona opció també per homenatjar-los…”
Antoni Pinilla (3:04) (sobre els antics playoff): “Tens marge d’errada en uns playoff en una lligueta a sis partits com era abans… A dos partits et dona menys marge. Una errada no la pots resoldre o compensar.”
Antoni Pinilla (5:14): “Era un partit que necessitava primer l’equip, sobretot per sensacions i que l’equip necessitava per no perdre el fil. El Nàstic va demostrar ser competitiu i afrontar partits d’aquest nivell per donar confiança i tancar una segona plaça que era interessant i important. El més important és com arribes. Arribar segon, amb aventatge a la tornada a casa…”
Antoni Pinilla (7:34): “S’ha de tenir en compte la particularitat del Barça Atlètic. Si analitzes la trajectòria de Dani Vidal contra el Barça Atlètic, sempre surt bé. Futbolísticament l’equip es compromet, és intens, juga valent… i l’equip contrari té totes les característiques per què l’equip posi en valor tot això.
23 min