25 episodis

Enric Calpena sempre et fa estar "En guàrdia!". Trovadors medievals, les figures del crac del 29, passant per Cleòpatra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgació històrica dels episodis claus de la història. Un programa guardonat amb el Premi Ràdio Associació i el Premi Òmnium Cultural.

En guàrdia! Catalunya Ràdio

    • Societat i cultura

Enric Calpena sempre et fa estar "En guàrdia!". Trovadors medievals, les figures del crac del 29, passant per Cleòpatra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgació històrica dels episodis claus de la història. Un programa guardonat amb el Premi Ràdio Associació i el Premi Òmnium Cultural.

    El Corpus de Sang

    El Corpus de Sang

    Capítol 761. En només catorze mesos, els que van del gener del 1640 al febrer del 1641, va esclatar una revolta sense gaire precedents contra les tropes del rei Felip IV de Castella allotjades a Catalunya i la intenció del comte-duc d'Olivares de mantenir la Unió d'Armes, per la qual joves catalans havien d'anar a lluitar fora del Principat. Bona part de les discrepàncies dels catalans amb la monarquia hispànica arrenquen d'aquest període. Un dels moments més intensos d'aquesta etapa revolucionària va ser l'anomenat Corpus de Sang. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Simon, catedràtic d'Història Moderna de la UAB, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor del llibre "1640".

    • 57 min
    L'emperador Claudi

    L'emperador Claudi

    Capítol 760. El gener de l'any 41 després de Crist, l'emperador Calígula, marcat per una llegenda negra que ha perdurat fins als nostres dies, va caure assassinat víctima d'una conspiració en què participaven senadors, cavallers i part de l'exèrcit. En aquest escenari tan complicat de gestionar, a Calígula el va succeir el seu oncle Claudi. Ningú no donava res per aquest home tartamut, coix, bevedor i inestable, però Claudi acabaria contribuint de manera decisiva al benestar de Roma durant el primer segle de la nostra era. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona.

    • 56 min
    La Barcelona visigòtica

    La Barcelona visigòtica

    Capítol 759. La implantació del cristianisme a les ciutats romanes a partir del segle IV suposa una transformació de la simbologia urbana i l'arquitectura. En el cas de Bàrcino, les excavacions arqueològiques han confirmat que la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor és, de fet, una de les esglésies més antigues i va tenir un paper preponderant en el marc de la ciutat cristiana i visigòtica. Els visigots van contribuir a l'auge mercantil de Barcinona, el nom que van donar a la colònia romana coneguda com a Bàrcino. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Julia Beltrán de Heredia, professora d'Arqueologia Cristiana de la Facultat Antoni Gaudí de Barcelona i autora del llibre "La Barcelona visigoda: un puente entre dos mundos".

    • 53 min
    La vinya al Penedès

    La vinya al Penedès

    Capítol 758. Una de les comarques catalanes més transcendentals per la història del vi a Catalunya és el Penedès. Des de finals del segle XVII, el sector vitivinícola català ha experimentat tres grans cicles: el de l'aiguardent, el del vi comú i el del vi de qualitat. Ja des dels primers temps, les poblacions del litoral del Penedès van aprofitar els ports marítims per comerciar. Durant el segle XIX, la crisi de l'aiguardent va portar els viticultors a concentrar esforços en la producció de vi comú, en què tot era permès. El 1960, la creació de la denominació d'origen Penedès va voler acabar amb certes pràctiques fraudulentes i apostar per uns vins de qualitat reconeguts internacionalment. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Santi Borrell, autor del llibre "La vinya i el vi del Penedès, 1850-2018". Poeta, autor dels llibres de poesia "Els dies a les mans" i "Fragments d'un pedra", ha estat impulsor del manifest "Poetes catalans per la independència".

    • 55 min
    Pere Calders

    Pere Calders

    Capítol 757. Pere Calders formava part d'una generació a qui la Guerra Civil i l'exili va alterar de manera substancial la trajectòria vital. Si hagués escrit en castellà de ben segur que l'haurien comparat amb Cortázar o García Márquez, per l'aposta precursora pel realisme màgic. Encara que una mica tard, el reconeixement popular li va arribar sense haver de renunciar ni a una llengua ni a una manera d'entendre la creació. L'escriptor Pere Calders va ser un dels narradors més importants de la literatura catalana del segle XX. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Melcion, director del Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona.

    • 54 min
    Els bombardeigs de Figueres

    Els bombardeigs de Figueres

    Capítol 756. La Guerra Civil del 1936 va ser, entre altres coses, un banc de proves on es van poder assajar noves tècniques per minar la moral de la rereguarda. De totes les ciutats que van patir bombardejos en aquells anys funestos, la que va tenir més víctimes mortals en xifres absolutes després de Barcelona va ser Figueres. Durant la reculada final, entre el 1938 i el 1939, es va convertir en l'última capital republicana, la seu dels governs català, basc i espanyol, un enclavament simbòlic on es concentraven milers de persones esperant emprendre el camí de l'exili. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Enric Pujol, historiador, professor a la Universitat Autònoma i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Autor del llibre "Figueres, la Gernika catalana".

    • 51 min

Top de podcasts a Societat i cultura

Els usuaris també s’han subscrit a

Més de: Catalunya Ràdio