Arqueopodcast Arqueopòdcast

El personatge d’Indiana Jones va fer furor els anys 80 a les sales de cine i, molt possiblement, va despertar més d’una vocació. L’Indi era un arqueòleg aventurer, que no escatimava riscos per aconseguir la troballa més valuosa i que gairebé sempre acabava tenint problemes.
La vida dels arqueòlegs i arqueòlogues reals segurament no té tantes emocions, però té un punt de similitud amb el personatge de la gran pantalla: la passió per descobrir.
Aquesta setmana entrevistem un arqueòleg que és també amant de les pel·lícules. De fet, acaba de publicar un llibre que es titula Un arqueólogo nómada en busca del Doctor Jones.
Ell és Jordi Serallonga i el nostre company Aureli Vázquez l’entrevista des de la seu a Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Benvinguts i benvingudes, una setmana més, a Arqueopòdcast.
Ja són 35 els episodis que hem publicat i al llarg de tot aquest temps hem comprovat que Catalunya és molt rica en jaciments arqueològics. De la mà dels diferents museus de l’Arqueoxarxa, hem explorat les històries que amaga cadascun d’ells i hem conegut una mica més el patrimoni arqueològic català.
Però avui volem fixar-nos en un aspecte en particular: els objectes. Les peces que, ja sigui per la seva singularitat o per la seva força simbòlica, prenen un relleu especial.
Així que avui hem repassat hores i hores de gravacions per recuperar, exclusivament, aquests fragments.

Fa milers d’anys que les monedes circulen entre nosaltres: són un element quotidià i ja ho eren per als grecs, els romans i les diferents cultures i societats posteriors. Precisament per això les monedes són també un objecte de gran valor arqueològic, ja que aporten informació concreta sobre un moment històric.
A Catalunya són incomptables les troballes relacionades amb monedes, i encara avui dia se’n fan de noves. A més, són peces de gran força simbòlica i propagandística, el que suma encara més rellevància a cadascuna d’aquestes descobertes.
Per això avui hem volgut aprofundir en aquest objecte singular. Per fer-ho, ens hem citat amb amb Maria Clua. Ella és llicenciada en Prehistòria, Història antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona, doctora en Història Medieval i experta en l’estudi de la moneda com a material arqueològic.
És conservadora adjunta al Gabinet Numismàtic de Catalunya, que cada any organitza el Curs d’Iniciació a la moneda antiga.

Hola, nois i noies!
Ja tornem a ser-hi, un cop més, a l’Arqueopòdcast júnior.
Segur que molts de vosaltres teniu a casa una mascota: un gos, un gat, un hamster, una tortuga...
Us heu preguntat mai des de quan tenim mascotes els éssers humans?
I direu: “doncs, des de sempre!”. Sí, d’acord, però... estem parlant de... cent anys? Mil anys? O potser, què sé jo... Deu mil anys!?
Vosaltres, què creieu?
Avui anem a parlar de tot això amb una experta que ens donarà la resposta. Ella és Palmira Saladié, arqueòloga, experta en zooarqueologia i investigadora. Amb ella parlarem de com l’arqueologia pot donar resposta als enigmes de la prehistòria que tenen a veure amb els animals.
Parlarem de mamuts, d’hipopòtams, de llops, i per descomptat de gossos... Ens hem citat amb ella al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Un cop més, l’arqueologia és notícia! Les darreres excavacions al jaciment de l’Hort del Cavaller, a Isona, han confirmat l’existència d’una casa de grans dimensions i amb gran valor arqueològic.
Es tracta d’una antiga finca d’època romana, concretament de l’Alt Imperi, habitada probablement per una família amb gran poder adquisitiu.
Aquesta excavació ajuda a entendre també com era aquella antiga Isona de fa 2.000 anys. A més, els treballs arqueològics dels últims anys han evidenciat que les dimensions de la muralla són més importants del que es pensava. Estem parlant d’una de les muralles més importants de Ponent.
Avui volíem saber més sobre aquesta excavació, així que hem contactat amb Ignasi Garcés, arqueòleg i investigador del jaciment de l’Hort del Cavaller.

L’empremta de Roma va deixar un pes evident a la nostra cultura i a la forma en què entenem el món, l’urbanisme o l’organització de la societat, entre altres aspectes.
Durant 700 anys, l’imperi romà va impregnar el Mediterrani i Europa. Avui a l’Arqueopòdcast us proposem una aproximació a Roma, a l’IMPERIUM, i ho fem de la mà d’Arturo de la Oliva, que des del Museu d’Arqueologia de Catalunya ens ajudarà a acostar-nos a aquests ‘tresors’ de l’Imperium.
Conversem amb ell sobre les peces més representatives de Roma al Museu, sobre el pes específic de la cultura romana a Catalunya i també sobre els projectes museístics al voltant de l’Imperi.