Hipòcrates en pijama CoMBarcelona

Ja fa uns anys que el metge de família Dani Antolín va trobar en el teatre un gran aliat. Els escenaris i la interpretació el van ajudar a superar un intent de suïcidi i han estat companys de viatge i font d’aprenentatge per a aquest jove metge. Entrevistem un altre metge de família, Yoseba Cánovas, que cada any fa un seguiment exhaustiu del procés d’elecció de les places MIR i n’elabora una anàlisi molt innovadora que, segons afirma, desmenteix que la Medicina Familiar i Comunitària sigui poc atractiva per als joves metges. Temps afegit: epidèmies de febre groga a la Barcelona del segle XIX, de la mà del nostre col·laborador, l’epidemiòleg Antoni Trilla.

D’una manera gairebé casual, la cirurgiana general Janice Velasco va descobrir que les radiografies podien ser un material perfecte per elaborar els seus originals collages i per expressar la seva creativitat. Conversem amb la metgessa de família Anna Ruiz Comellas sobre com compagina assistència, recerca i docència a futurs metges des de la Catalunya Central. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ens porta una llarga llista de temes del pop i del rock amb ritmes idonis per acompanyar una reanimació cardiopulmonar (RCP).

La dansa i el dibuix han estat molt presents a la vida de la metgessa de família Sònia Baró. Després d’un parèntesi, s’ha retrobat amb el ball gràcies a la pràctica i el descobriment del twerk. Acostumada a ser entrevistada com a referent de cirurgies pioneres, la neurocirurgiana Gloria Villalba ens parla avui de la importància de crear espais de calma dins dels centres sanitaris per poder comunicar amb respecte i empatia informacions de fort impacte emocional tant als pacients com als seus familiars. Temps afegit: el primer transplantament de cor del món, realitzat l’any 1967 pel cirurgià Christiaan Barnard, és l’episodi mèdic que avui rescata de la memòria l’epidemiòleg Antoni Trilla.

El metge de família Lluís Valerio compagina la medicina amb l’escriptura. Es mou com un peix a l’aigua al gènere de la novel·la d’aventures: n’ha publicat tres títols i compta amb uns quants lectors fidels. Les emergències han marcat la vida professional del metge internista Jaume Motos. Acaba de jubilar-se del SEM, on era el metge més antic, i comparteix vivències i reflexions de tota una carrera que ha viscut amb veritable passió i dedicació. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recupera la figura del metge alemany Robert Koch, descobridor del bacil de la tuberculosi.

La figura d’Agnòdike, que va viure a l’Atenes del segle IV abans de Crist i que es coneix com la primera ginecòloga de la història, ha servit d’inspiració a la historiadora Elisenda Durban per escriure la seva primera novel·la, La metgessa (Pagès editors). La neuròloga Patricia Pozo actualitza coneixements al voltant de la migranya en una entrevista en què destaca la importància d’oferir als pacients opcions que millorin la seva qualitat de vida. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recorda l’enorme aportació que la metgessa Virgina Apgar va fer a la salut neonatal, amb el test que porta el seu nom i que es fa a tots els nadons en néixer.

L’oftalmòleg Ferran Mascaró ha participat a cinc de les sis grans maratons del món. L’afició per córrer li ha servit per connectar amb el seu fill Josep, diagnosticat d’autisme, i per donar visibilitat als trastorns d’aquest espectre. Parlem de dolor persistent amb la metgessa de família Aina Perelló, que ens explica que hi ha tractaments més enllà dels fàrmacs i que cada cop hi ha més evidències dels beneficis que aporten als pacients el moviment i l’educació en neurociència. Temps afegit: fòbies i altres curiositats al voltat d’agulles i xeringues, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla.