Cap al país dels kazakhs, a Mongòlia, amb l'antropòleg Francesc Bailón Els viatgers de la Gran Anaconda

Mongòlia se'ns apareix en l'imaginari com un tapís verd infinit. Tot i que aquesta imatge només és a l'estiu i a les zones d'estepa. Però Mongòlia també té muntanyes. És a l'"aimag", 'província', de Bayan-Ölgii, als peus dels massís de l'Altai, a l'extrem oest del país, on viuen els kazakhs, poble nòmada, coneguts per una de les seves grans aficions: l'ensinistrament d'àligues per caçar. Ölgii, la capital, és una petita però extensa població al peu de les muntanyes, amb carrers de terra, pocs edificis i moltes "gers". De fet, les tendes circulars dels kazakhs formen barris. Ölgii és el nucli de la comunitat kazakh, que en aquest cas ha aparcat temporalment el nomadisme i fa vida a la ciutat. Però l'antropòleg Francesc Bailón es dirigia cap als campaments kazakhs de les muntanyes Altai. Calia travessar desenes de quilòmetres d'estepa deserta per pistes de terra, creuant portes solitàries i deixant enrere parades d'autobús que esperaven passatgers enmig del no-res.