12 episodios

El Zoo de Vidre és un podcast sobre el Teatre i les Arts Escèniques de l'Andreu Gomila per al Temps de les Arts.

El Zoo de Vidre – El Temps de les Arts Andreu Gomila

    • Artes escénicas
    • 5.0 • 1 valoración

El Zoo de Vidre és un podcast sobre el Teatre i les Arts Escèniques de l'Andreu Gomila per al Temps de les Arts.

    Pol López: “Tinc ganes de fer alguna cosa de creació”

    Pol López: “Tinc ganes de fer alguna cosa de creació”

    Pol López és un súper dotat de la interpretació. Acaba de fer 'Solitud' que ja és a punt d'estrenar 'Testimoni de guerra' al TNC, un díptic que ha escrit Pau Carrió i a on ell es posa en la pell d'un fotoperiodista bèl·lic... López fa un monòleg. El segon de la seva vida, des d'aquell 'Ivan i els gossos' que, una dècada enrere, ens va deixar clavats a la cadira i descobrir un actor que, aleshores, ja intuíem que seria gran. En aquest temps ha estat Hamlet, Didí a 'Esperant Godot', en Christopher a 'El curiós incident del gos a mitjanit'... Poca broma. I ha sabut mantenir La Solitària, la companyia que comparteix amb Pau Vinyals i Júlia Barceló.

    • 20 min
    Letícia Dolera i Pau Roca: “Ens agradaria que hi hagués més risc”

    Letícia Dolera i Pau Roca: “Ens agradaria que hi hagués més risc”

    Letícia Dolera i Pau Roca no són un tàndem corrent. Ella s'ha fet un nom singular en el món del cinema espanyol, com a actriu, guionista i realitzadora. Ell és un globetrotter del teatre català, productor, director i actor, alma màter de la companyia Sixto Paz. Encara en la trentena, tots dos, s'han fet un fart de treballar. Investigant, creant, teixint sinergies. I ara són socis, perquè s'alternen a l'Escenari Brossa per fer 'Les coses excepcionals', un monòleg de Duncan MacMillan que va per la tercera temporada. És un caramelet. No se'l perdin.

    • 27 min
    Clara Segura: “Hem de sentir el punt de vista de la gent normal”

    Clara Segura: “Hem de sentir el punt de vista de la gent normal”

    Hi ha poques actrius en aquest país com Clara Segura. Versàtil, amb una gran capacitat tant per al drama com per a la comèdia. I, sobretot, una actriu que transmet una veritat en escena que fa caure de cul. Ara és Svetlana Aleksiévitx a 'La guerra no té rostre de dona' a la Biblioteca de Catalunya, una obra que, a partir del discurs de recepció del premi Nobel de literatura, ens explica la trista història de la Rússia comunista. Oriol Broggi ha aixecat un muntatge colpidor, amb Segura com a centre de gravetat i un perfecte acompanyant, Guillem Balart.

    • 21 min
    Salvador Sunyer: “No hem posat prou energia en els continguts”

    Salvador Sunyer: “No hem posat prou energia en els continguts”

    “Queixar-se no serveix per res”, ens diu Salvador Sunyer, director del festival Temporada Alta. Per què? Doncs, perquè tenim el país que tenim. Ell és dels que fa anys que busquen treure-li punta al llapis, regirant entre el bo i el millor, associant artistes d'aquí amb artistes de fora. Ja fa un quart de segle que Temporada Alta va néixer entre Girona i Salt per convertir-se en un dels festivals de teatre més importants d'Europa. No competeix amb pressupost, però sí amb idees i talent. Enguany ha patit força els efectes de la pandèmia, però ha sabut mirar-se-la de cara i inventar-se nous formats.

    • 22 min
    Àlex Serrano: “Hi ha una manera diferent de fer teatre”

    Àlex Serrano: “Hi ha una manera diferent de fer teatre”

    L'Agrupación Señor Serrano són, sens dubte, una de les grans companyies teatrals catalanes. Fa anys que volten pel món amb espectacles com 'A House in Asia', 'Birdie' o 'Kingdom'. Fan un teatre diferent, molt focalitzat en el teatre d'objectes, amb grans històries al darrere. Durant molts anys, han sabut ser dúctils, fins al punt que cada espectacle que feien cabia en tres maletes. Ara estrenen a la Sala Beckett 'Prometeus', el seu primer espectacle infantil. Forma part d'un projecte més gran: Olympus. Set obres dirigides als nens, sense deixar de banda ni un centímetre de la seva estètica.

    • 21 min
    Raquel Cors: teatre, pornografia i Eva Lyberten

    Raquel Cors: teatre, pornografia i Eva Lyberten

    Qui era Eva Lyberten? Què representa? Aquestes són algunes de les preguntes que es va fer Raquel Cors quan va topar amb aquesta dona, mite eròtic del cinema del 'destape', de la Movida madrilenya, d'una Espanya que ningú no recorda. Una catalana que es va despullar per primer cop als setze anys i que ara en té més de 60. 'Una' és, sens dubte, un dels espectacles de la tardor, que hauria d'estrenar-se al Lliure el 19 de novembre i que, per desgràcia, potser haurem d'esperar uns dies a descobrir-lo... Cors debuta en el teatre amb una gran història després d'anys dedicada al món del cinema. Què li aporta l'escena?

    • 23 min

Reseñas de los clientes

5.0 de 5
1 valoración

1 valoración

Top podcasts de Artes escénicas