Running RUA Running RUA

El dimecres 11 de juny vam acomiadar la primera temporada de Running RUA amb set convidats molt especials. Set atletes de l’Escola d’Atletisme del Ripollet Unió Atlètica. Vam conversar durant una bona estona i vam riure molt amb l’Álvaro Carmona, l’Alejandro Sánchez, el Bernat Pubill, la Laura Torres, el Toni González, el Pau González i el Marc González.

També vam repassar extensament els fantàstics resultats que han aconseguit els atletes del RUA durant la temporada de pista a l’aire lliure, a falta de les finals dels Campionats de Catalunya.

El dimecres 14 de maig vam rebre a tres exatletes del RUA que van participar a campionats europeus i mundials. Es tracta del Quim Carlús, l’Alberto Ramírez i la Nuria Puig. Vam parlar de com van ser els seus inicis en el món de l’atletisme i de com van arribar al màxim nivell. Actualment, treballen en àmbits diversos com la nutrició, la banca o la filosofia i, evidentment, segueixen vinculats a l’atletisme, “una teràpia” que mai podran deixar de banda.

El passat dimecres 9 d’abril vam entrevistar a l’entrenador personal Marc Sanz, llicenciat en Educació Física per l’INEFC. Vam parlar amb ell sobre el fenòmen del “running”, ens va donar consells i eines per entrenar sense patir lesions, i en definitiva, ens va explicar coses molt interessants per aplicar-les a la nostra vida quotidiana i així, portar una vida d’allò més saludable.

El passat dimecres 12 de març vam parlar de les moltes competicions disputades pels atletes del RUA, saldades amb victòries individuals i podis a diversos Campionats de Catalunya i amb posicions d’honor als Nacionals. També vam fer menció a l’Associació Espanyola Contra el Càncer a Ripollet (AECC) i vam parlar breument sobre la Malaltia d’Stargardt -enfermetat que afecta a la retina i no té solució actualment-. Finalment, vam rebre com a convidat del dia a en Joan-Carles Mèlich, mestre de Filosofia de l’Educació a la UAB, amb qui vam poder parlar extensament sobre el nou llibre que presenta “Lógica de la crueldad”, sobre filosofia, ètica, educació i fins i tot, sobre la relació de tots aquests àmbits amb l’esport.



La previsió era conversar amb en Joan-Carles Mèlich durant 40 minuts. A priori semblava que seria suficient, però a l’estudi se’ns va fer exageradament breu. De fet, hi ha encara moltes coses per preguntar-li. Tornarà la temporada vinent, segur. Al menys per part nostra serà benvingut de nou.

Vam parlar de diversos temes, a més del seu llibre recent sortit del forn, “Lógica de la crueldad”, el qual, per cert, presentarà el dia 10 d’abril, a les 19.30 hores, a la llibreria La Central (BCN).

En Joan-Carles ens va explicar que amb aquest llibre es tanca una trilogia -sempre amb Herder Editorial-, inaugurada al 2002 amb la “Filosofia de la finitud”, passant per “Ètica de la compassió”, escrit al 2010. Però ens va donar una primícia, la qual cosa és d’agraïr. Aquesta trilogia es convertirà, d’aquí a uns quatre anys, en una tetralogia. El nom del futur llibre serà “Crítica del perdó”.

Mèlich defineix la figura del filòsof com aquell que problematitza, és a dir, que qüestiona la normalitat. Defensa una filosofia per a tothom, que “s’ha trepitjar el carrer”, ja que entén que molts filòsofs han escrit pels propis filòsofs, i això no ha fet sinó que allunyar-los de la gent.

Rebutja rotundament la idea de l’existència d’un paradís, “perquè partint de la base de que l’ésser humà és finit“, aquest fet implica que mai no podem obtenir qualsevol desig “del tot”, mai podem ser absolutament feliços, en majúscula. Respecte a aquest àmbit concret, va concloure que l’aprenentatge que hauríem de fer dels universos totalitaris -no ho diu tan sols en referència als estats totalitaris, manté que el totalitarisme es pot trobar a tot arreu- és que aquests sistemes són “paradisos trobats“, on ja s’ha assolit la plenitud, i per tant, no hi hauria lloc a crítica o transgressió. En resum, “no hi ha res menys democràtic que dir que som democràtics, perquè mai ho som del tot. Sempre podem ser més democràtics“. Mèlich en estat pur.

Si no existeix el paradís, tampoc hi ha infern? En Joan-Carles no va parlar concretament de l’infern, però si va explicar, a través del testimoni de Primo Levi -supervivent del camp de concentració d’Auschwitz que va escriure “Si això és un home”, obra que recomana Mèlich- com una persona pot ser extremadament cruel, no tenir cap tipus de compassió per un altre ésser humà, matar, i a la vegada ser un amant de la música, llegir literatura o tenir sensibilitat per l’art. Enllaçant aquest tema amb l’educació i amb l’aprenentatge que hem d’extreure, va comentar breument que Theodor Adorno va escriure al respecte “L’educació després d’Auschwitz”, obra que molt segurament va inspirar al propi Joan-Carles per escriure la seva “La lliçó d’Auschwitz”.

Evidentment, no podíem deixar marxar al nostre convidat sense parlar d’educació.

El dimecres 12 de febrer, en el quart programa de la temporada, vam fer un ampli resum de les moltes competicions disputades des de l’anterior programa, on destaca la victòria aconseguida per l’atleta juvenil Carlos Roguera al Campionat de Catalunya de 3000 metres llisos en pista coberta. Després del repàs a les curses, vam tenir el plaer d’entrevistar a Pep Marí, psicòleg d’esportistes d’alt rendiment. Marí és el Cap de Departament de Psicologia del CAR Sant Cugat, i també és l’autor dels llibres “La felicidad no es el objetivo” i de “Aprender de los campeones”, que recentment ha estat reimprès per cinquena ocasió.

En Pep Marí es considera un privilegiat, o millor dit, un escollit. Assegura que si li toqués la loteria, faria el mateix. I què fa exactament aquest psicòleg amb més de 20 anys d’experiència en el sector? Segons les seves paraules “la meva feina com a psicòleg consisteix en quedar-me sense feina… Treballo per fomentar l’autonomia de les persones.” Tota una declaració d’intencions.



Durant l’entrevista, que va durar 40 minuts, vam parlar de temes molt diversos, però tots ells amb un objectiu de rerefons, poder influir positivament -com a mínim- en una persona. Si això ho vam aconseguir, estarem satisfets i agraïts.

Precisament, Marí ens va explicar que tot allò que ha après dels esportistes i els entrenadors durant la seva carrera professional, es podria extrapolar per a la resta de la població. De fet, la tesi del seu llibre “Aprender de los campeones” és que l’alt rendiment es pot aconseguir per qualsevol activitat professional, i ens va donar les claus per aconseguir-ho, o com a mínim, apropar-nos el màxim possible: 1- Poder aprendre, 2- Voler aprendre, 3- Saber aprendre, i finalment, demostrar tot allò après quan estem sota pressió. Si aconseguim controlar les pròpies emocions i tenim assolits aquests passos, podrem aconseguir rendir al màxim en qualsevol activitat.

Respecte a l’altre llibre “La felicidad no es el objetivo”, ens va explicar que és una revisió de les necessitats psicològiques de la gent. En resum, ens ofereix les claus per valorar si tenim cobertes aquestes necessitats, i en cas de no tenir-les, ens proposa tècniques per incorporar-les (seguretat, acceptació i sentit)

Li vam proposar fer un petit joc, consistent en anar enumerant frases extretes del seu llibre. Seguidament ell les aniria comentant i explicant més extensament. Destaquem les següents sentències i conclusions:

– “Amb passió, les renúncies que un esportista (o qualsevol persona en un àmbit diferent) ha de fer, no ho són pas”.



– “Els pares? Només han de ser pares. No confondres les necessitats dels fills amb les pròpies. Com diu una cita molt coneguda: Si vols un campió, entrena’t, mentrestant deixa que el teu fill gaudeixi de l’esport”.

– “Sóc un enamorat de la competició, i la justifico la competició a qualsevol edat. Però amb una condició primordial: L’objectiu no es guanyar. L’objectiu és no parar de créixer, és superar-se, deixant-se la pell. Guanyar és el mitjà, però créixer és l’objectiu. Sense esforçar-se, no te cap mèrit guanyar.”

– “Amb preparació psicològica no millorem el rendiment, sinó que l’estabilitzem dins del nivell de cadascú. És a dir, hem de buscar rendir de forma regular dins del nostre nivell, sota pressió.”

Finalment, en Pep, en un gest que mai no podrem oblidar, va escriure a la seva pàgina de twitter unes paraules que, d’una banda, no mereixem, però que d’altra banda, ens dóna una empenta d’un valor incalculable per continuar endavant, per seguir “sembrant”.

En el tercer Running RUA de la temporada -emès el dimecres 11 de desembre- vam fer un repàs a les competicions dels nostres atletes i, posteriorment, vam rebre al nostre estudi al Regidor d’Esports de Ripollet, Xavier Peñarando, que ens va parlar del seu passat com a integrant del club en totes les vessants possibles (atleta, entrenador, membre de la Junta directiva i finalment pare d’atletes), i d’altres temes d’actualitat relacionats amb el Ripollet Unió Atlètica i les seves funcions com a Regidor.

També vam poder conversar amb dos músics excepcionals, l’Ernest “Joe” Armengol i el Salva Criado, veu i guitarres de la banda Matilda Blue. Per acomiadar el programa i l’any 2013, ens van regalar el tema “Vuelvo al fin”, inclòs al seu proper disc, que sortirà a principis de l’any vinent.



Si us interessa un tema en concret:



*   3’13” – Resultats de les curses de cros (Mataró, Castellar i Granollers)





* 10’44” – Entrevista amb Xavier Peñarando (Regidor d’Esports de Ripollet).





* 34’18” – Entrevista amb Ernest Armengol i Salva Criado (Matilda Blue).



Cançons del programa:



*   7’43” – Vi (Pablo López)





* 30’12” – Crossfire (Stevie Ray Vaughan)





* 48’13” – Vuelvo al fin (Matilda Blue). Veu principal i guitarra espanyola: Ernest Armengol / Guitarra acústica: Salva Criado





Xavier Peñarando va explicar en primer lloc què representa el seu càrrec (gestionar els recursos econòmics, gestionar les instal·lacions, i potenciar l’esport -des de la vessant formativa/educativa i des de l’apartat de la prevenció i la salut-).Va parlar també sobre les seves funcions com a regidor en general, i va destacar el fet de que “participar de forma activa en allò que t’envolta i contribuïr al benestar i el creixement d’altres persones” és el més satisfactori de la seva feina.En relació al RUA, ens va dir que la situació actual del club, malgrat ser molt bona quant al número de socis i atletes, es veu condicionada inevitablement per la crisi actual, i per exemple, això impedeix fer una remodelació de la pista d’atletisme, al menys a curt i mig termini. Considera que es podrien fer gestions amb ajuntaments veïns per utilitzar, en ocasions puntuals, unes pistes d’atletisme més modernes, però va puntualitzar que no és imprescindible per obtenir bons resultats, ja que hi entren altres factors (entrenadors, grups d’entrenament…) més importants que no pas la pista.

Sobre els patrocinis, creu que s’hauria de tornar a plantejar obrir una fundació per poder ajudar a les entitats esportives de Ripollet. També té clar que, quan les administracions superiors tornin a obrir programes de promoció de l’esport, “ens acollirem per aconseguir subvencions i repartir-les als clubs ripolletencs“.

Per acabar, va felicitar públicament a la junta directiva del RUA -de la qual no descarta tornar a formar part en el futur- destacant al president, Juan Arias, i a totes aquelles persones que han participat al llarg de la història de l’entitat, seguint el camí marcat pel Juan Suárez, i que continua en l’actualitat amb el Tasio Hileno i els seus monitors.



Matilda Blue és el nom d’un quintet musical encapçalat per l’exvocalista de Sol Lagarto, Ernest Armengol. El propi Ernest va venir al nostre programa acompanyat del Salva Criado, excel·lent guitarrista que complementa la càlida veu del líder d’aquesta banda barcelonina.