L'Arrabassada L'Arrabassada

Hem estat a Andorra, a Sabadell, a Roses, a Girona… I aquest és el primer programa que fem des de la Catalunya Nova, la Catalunya Bona. Som a la flamant ciutat que va guanyar al reconegudíssim programa ‘Batalla monumental’, un premi que van obtenir perquè la boira no els deixava veure el que realment hi havia al davant.

Som a Lleida, als Camps Elisis amb menys glamour, a l’Aplec del Cargol, la Fèria d’Abril però ben feta i sense tants espanyols (tot i que veient els resultats de les municipals, no ho podríem assegurar). Avui parlem de Ponent, una de les zones més estereotipades i més oblidades de Catalunya. Per què molts pixapins pensen que a Lleida la gent es desplaça en tractor quan realment és la sisena ciutat del país? Hi ha massa centralisme a Catalunya? També passa això amb els dialectes?

De tot això i molt més en parlarem amb el convidat més potaxie que ha passat per l’Arrabassada, malgrat haver nascut a Andorra, en Marc Miranda, aka Tro de Ponent.

L’Iñaki us porta el nou capítol de Tor a Lleida, el Marc us porta uns missatges que el Tro haurà de yassificar i aponentar i l'Oriol us farà una ruta guiada pels millors indrets de Ponent.

El passat 12 de maig la festa de la democràcia un cop més va demostrar que, com bé sabeu, la democràcia no funciona. Per què? Doncs perquè no va sortir el que nosaltres volíem, així de fàcil. Setmana dura per tota aquella gent que ens considerem d’esquerres i catalanistes. Estem acostumats a perdre, però aquesta hòstia de realitat fa molt de mal. Tenim menys escons d’esquerres, menys escons independentistes, i només un guanyador: Espanya.

Si bé sabem que la política va molt més enllà del Parlament, avui parlarem de les darreres eleccions a Catalunya i analitzarem els resultats més depriments dels últims 10 anys. Per què ERC i la CUP s’han fotut aquesta batacada tan impressionant? Carles Puigdemont tornarà per la Diagonal a lloms d’un cavall groc escortat per motolauris? Salvador Illa es canviarà el nom per Salvador Isla?

De tot això i molt més en parlarem a Badalona, des d’un dels petits espais de resistència que queden dins del Reich on Xavier Garcia Albiol governa amb mà de ferro, acompanyats de la il·lustre badalonina i albanokosovar (valgui la redundància), guionista de la Competència i columnista i analista política al diari Nació, Noelia Karanezi.

Avui, l’Iñaki i el Marc us portaran els possibles pactes postelectorals i l'Oriol s’imaginarà com serà la Catalunya de Salvador Isla d’aquí a 3 anys.

Estimats oients del sud, avui tenim bones notícies per vosaltres. Després de 29 programes d’Arrabassada mirant-nos el melic, ja tocava. Per fi dediquem aquesta hora i mitja a parlar sobre el País Valencià, més concretament, sobre la pitjor gentola que conviu amb els nostres germans del sud: els blaveros. Aquella gent que diu defensar el valencià enfront dels atacs del pancatalanisme, però misteriosament sempre parla en castellà.

Per què diuen que el català i el valencià no són la mateixa llengua? Quan van sorgir els blaveros? Fem alguna cosa malament a Catalunya perquè tants valencians ens odiïn? A tot això i molt més respondrem avui amb l’ajuda de la nostra flamant convidada, vinguda directament des de Godella, el Sant Cugat del Vallès de l’Horta de València.

Avui, l’Iñaki ens explicarà els plans del ministre torero de cultura de la Generalitat Valenciana, el Marc ens portarà de nou a la ruta del Bakalao i l'Oriol us farà una dissecció del perfil d’un blavero regionalista perquè els pugueu evitar pel carrer.

Avui us portem un episodi farcit de política, però política de la bona, d’aquesta que us podreu entaforar pel PEC, en el qual parlarem de llengua i identitat, de catalanitat. Què és actualment ser català? Existeix la identitat txarnega? Parlar català ens fa automàticament rics i jo no me n’he assabentat i per això no estic rebent la pagueta per ser català? Per què la cultura catalana es percep com a carrinclona i conservadora? De fet, què és la cultura catalana? Ho és també el ramadà i qualsevol cosa que es faci a Catalunya, com deia Manuel Delgado? (Pista: no)

De tot això i molt més parlarem avui, de catalanitat, lerrouxisme i txarneguisme, amb la persona que probablement en sàpiga més del tema de tot Catalunya. Una vertadera expat de Sant Celoni que viu a Nou Barris que ha fet el camí a la inversa dels neo-rurals, la investigadora i crítica literària Júlia Ojeda, la nostra intel·lectual de referència.

Avui, l’Iñaki us ensenyarà el programa polític secret dels partits que es presenten a les catalanes, el Marc ens portarà de tornada la Juana Dolores per repartir carnets de catalanitat i l'Oriol diu que farà secció però ens perdrem tant parlant de la catalanitat que la deixarem per un altre dia.

Avui som a Roses, possiblement un dels municipis en què no va pensar Gerard Quintana quan deia que “és molt més bonic l’Empordà”.

Roses, durant uns mesos de l’any, és la meca del turisme francès i és una mena d’aldea d’Astèrix i Obèlix que resisteix els embats dels invasors gavatxos. És per això que en homenatge als habitants resilients de Roses i en honor a un dels espònsors del Podfest, el Patronat de Turisme de la Costa Brava, avui dedicarem el programa al turisme. En concret, a malparlar del turisme.

Per què encara insistim en un model que aporta feines precàries i mal pagades per la majoria? Quines externalitats té el turisme sobre el medi ambient o, per exemple, la llengua? Per què ens queixem dels guiris, però després acabem fent el torracollons de la mateixa forma que ells quan viatgem a altres països? De tot això i molt més parlarem avui.

A més, l’Iñaki us portarà una versió de la cançó més nostrada d’aquesta zona, el Marc esdevindrà graduat en publicitat i farà uns quants anuncis pels turistes que visiten Catalunya i l'Oriol, aprofitant que parlem de turisme, ha fet una mica de vacances i no ha fet cap secció.

Avui tornem a parlar de la indústria musical, però ho fem des d’un altre vessant: descobrirem com és fer-se famós dintre del sector. Egos, enveges, exposició pública i mediàtica, falses expectatives, problemes de salut mental, FOMO… La fama acostuma a anar lligada amb triomfar i tenir calés, però hi ha moltes coses negatives a banda dels diners i el reconeixement públic. En el cas de Catalunya, a més, qui salta a la fama en català, un mercat molt més petit, probablement no tingui ni assegurades les coses positives d’aquest èxit. Com és passar de ser ningú a algú prou reconegut de cop i volta? Com es gestiona la pressió i el fracàs? Com afecta a la salut mental la sobreexposició? Es pot parlar de fama si pertanys a l’star system català? A tot això i molt més intentarem respondre amb el nostre convidat d’avui, en Cesc Fuentes, que amb només 22 anys va enamorar totes les tietes de Catalunya que aguantaven despertes els divendres a la nit.

Avui, l’Iñaki us portarà un test per descobrir excentricitats de famosos, el Marc afegirà una cançó de trap al disc del Triquell i l'Oriol intentarà descobrir tots els safarejos de dins d’Eufòria.