Els viatgers de la Gran Anaconda Catalunya Ràdio

En l'antiguitat, els emperadors del Japó emprenien un llarg pelegrinatge un o dos cops a la vida. Sortien des de Kyoto, la capital imperial, i recorrien els 99 santuaris del camí o kodo, a la península japonesa de Kii, a l'illa de Honshu. Tenien el convenciment que recórrer el Kumano Kodo els purificava. Aquesta és encara la creença dels milers de pelegrins que any rere any travessen boscos i muntanyes i s'endinsen en aquest univers sagrat. Els forts desnivells que cal superar demanen esforç i perseverança, una forma de depurar l'ànima. Assolir els santuaris silents sota l'ombra de cedres centenaris els eleva a un món a part. El Kumano Kodo, amb Xavier Moret, periodista i viatger.
En l'última etapa del seu viatge, Kris Ubach, fotògrafa i escriptora de viatges, arriba a la cascada Gocta, a Cocachimba, al Perú, on fa una descoberta. Adolf Beltran, periodista, fa el seu darrer "viatge més llarg" al Dia de Morts de Mèxic.

Durant dècades, arribar a les muntanyes dels nuba, al Sudan, era una quimera. Es tractava d'un món indígena tancat, sobretot per als occidentals. L'aïllament els va convertir en mite. També les fotografies excepcionals de George Rodger i de Leni Riefenstahl, els primers occidentals que van il·luminar i difondre aquelles formes de vida arcaiques. Situades al Kordofan del Sud, aquestes muntanyes són avui dia encara la llar d'un conglomerat de grups ètnics coneguts de forma col·lectiva com els nuba. Després de tres intents fallits, Joan Riera, antropòleg, hi ha entrat i ens ho explica.
Ens aturarem també al Museu Leymebamba del Perú, amb la fotògrafa Kris Ubach, i viatjarem a Groenlàndia per última vegada amb Francesc Bailón, fotògraf de natura i viatges.

A les Shetland, els sobresalts estan fora de l'imaginari, encara que albiris un grup d'orques des de la sala d'estar de casa, aixecada a sobre mateix d'un fiord. Tampoc no temen accidents a la carretera, tot i que la cinta d'asfalt creua la pista de l'aeroport i només un semàfor en regula el trànsit. I els robatoris? Són cosa d'un altre món. En aquest petit arxipèlag d'un centenar d'illes escampades per l'Atlàntic nord, fins i tot hi ha frigorífics amb pastissos vora la carretera. Només cal triar i pagar, i deixar els diners en una capsa. I continuar el viatge amb el pastís triat. Una enveja de país, passat víking a banda. Festival d'Up Helly Aa a les Shetland, a Escòcia, amb Oriol Alamany, fotògraf de natura i de viatges.

La història de l'antiga Mesopotàmia és la de molts pobles. La terra entre dos rius va ser el bressol de sumeris, accadis, babilonis, caldeus i assiris, entre d'altres. Alguns d'ells, contemporanis dels antics egipcis. Fa més de cinc mil anys aquí hi van florir el que avui dia es considera les primeres ciutats documentades de la història de la humanitat: Ur, Uruk, Lagaix, Kix, Eridú... També Babilònia, la ciutat on el 10 de juny de l'any 323 aC va morir Alexandre el Gran. Passejar ara pel desert àrid que enterra els vestigis d'aquestes cultures et transporta mil·lennis enrere. L'Iraq, un vertiginós viatge en el temps amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la Universitat Autònoma de Barcelona.
La segona aturada la reservem a Cajamarca, al Perú, ciutat molt més recent que visitem en companyia de la viatgera de la Gran Anaconda en marxa, la fotògrafa i escriptora de viatges Kris Ubach i les seves "Cròniques americanes".

Occident ha fracassat a l'Afganistan i ara el règim fonamentalista al poder promou obertament l'islamisme radical i la incultura. La periodista Mònica Bernabé n'està convençuda. La caòtica fugida --que no vol dir retirada-- nord-americana de l'any 2021 va posar la cirereta a l'esfondrament. La realitat evidencia la creença de la reportera: l'Afganistan és l'únic país del món on les nenes no poden estudiar a partir dels dotze anys. La violència contra les dones hi està normalitzada, en una societat conservadora i masclista. Són masclistes els homes i les mateixes dones. Ningú surt indemne de l'Afganistan. Tampoc Mònica Bernabé, que hi va viure gairebé vuit anys. Ho corrobora el seu propi testimoni: "Crónica de un fracaso: Afganistán, la retirada".
Una altra periodista, Chris Ubach, va recórrer un món radicalment diferent, la cultura mochica, al Perú. Ens ho explica a les seves "Cròniques americanes".

Lluís Domènech i Montaner primer, el 1904, i pocs anys després, el 1907, Josep Puig i Cadafalch van liderar dues missions arqueològiques per inventariar el romànic català escampat pel Pirineu. Els insignes arquitectes, historiadors i polítics volien catalogar i alhora frenar l'espoli d'obres d'art que ja havia començat allà on hi havia les esglésies més rellevants d'aquest estil medieval propi de l'Europa occidental. Un segle després, Enric Soler intenta posar-se en la pell de Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, i ressegueix les seves passes cercant els camins que més s'aproximen als que ells van recórrer. Una història descrita als llibres "Pantocrator" i "Marededéu, quin viatge!". I El Brujo de Chiclayo, al Perú, amb la fotògrafa i escriptora de viatges Kris Ubach, tanca el viatge.