9 min
Ep.68 - Res dura per sempre Inspiracció
-
- Självhjälp
Tot és temporal, la vida i la mort ens envolten cada dia a cada instant.
Ahir ja no existeix, ja va morir i només el podem recordar i reviure’l a la nostra ment.
Al nostre cos, la mort de les cèl·lules és constant, alhora que es renoven els teixits i els òrgans.
Les relacions que tenim també son temporals, algunes duren més que d’altres, segons l’aprenentatge que ens regala i vulguem extreure interiorment
Una part de tu també mor quan t’adones que ja no ets la mateixa de fa uns mesos o de fa uns anys. Aquella que anomenaves JO ara ja no hi es i s’ha transformat en una altre que probablement també morirà i es seguirà transformant.
En aquesta societat que hem construït entre tots, ens passem la vida mesurant-ho tot en temps, sobretot en temps futur. Fugim inconscientment, sense adonar-nos que l'únic temps que tenim és l'Ara, que l'ara mai no torna.
M’agrada viure amb el mantra constant de que tot és temporal.
Si el moment d'ara és bo, ho gaudeixo al màxim, el visc amb intensitat, assaboreixo cada racó creant records que m’acompanyaran en el camí.
Si el moment és dolent, m'ho prenc com un punt d'inflexió per ser millor, per aprendre dels errors, del dolor, del que les ombres que surten per ser estimades.
Si tot és temporal i res dura per sempre, per què no arrisquem més? De que tenim tanta por? Per què posterguem les coses que volem fer?
Ens aferrem al món de les formes amb l’esperança d'omplir buits. Espais interns que sentim com un gran abisme i, ja sigui per inconsciència o per por de mirar, preferim navegar en la superfície.
En aquest procés ens oblidem que quan depenem de qualsevol cosa que sigui externa a nosaltres estem garantint el nostre propi patiment. Estem cedint la nostra llibertat i el nostre poder personal.
Què puc fer per transcendir aquesta dependència?
El primer pas és reconèixer allò a què m'aferro i faig servir com a pilar emocional
El segon pas és observar-ho, li dono les gràcies per tot el que m'ha servit fins ara
El tercer pas es deixar-ho anar
Què passa si veig un aferrament i no em sento capaç de deixar-ho? doncs no passa res! Almenys ara ho sé i actuo conscientment
La vida és un cicle, i així som nosaltres també
Tot és temporal, la vida i la mort ens envolten cada dia a cada instant.
Ahir ja no existeix, ja va morir i només el podem recordar i reviure’l a la nostra ment.
Al nostre cos, la mort de les cèl·lules és constant, alhora que es renoven els teixits i els òrgans.
Les relacions que tenim també son temporals, algunes duren més que d’altres, segons l’aprenentatge que ens regala i vulguem extreure interiorment
Una part de tu també mor quan t’adones que ja no ets la mateixa de fa uns mesos o de fa uns anys. Aquella que anomenaves JO ara ja no hi es i s’ha transformat en una altre que probablement també morirà i es seguirà transformant.
En aquesta societat que hem construït entre tots, ens passem la vida mesurant-ho tot en temps, sobretot en temps futur. Fugim inconscientment, sense adonar-nos que l'únic temps que tenim és l'Ara, que l'ara mai no torna.
M’agrada viure amb el mantra constant de que tot és temporal.
Si el moment d'ara és bo, ho gaudeixo al màxim, el visc amb intensitat, assaboreixo cada racó creant records que m’acompanyaran en el camí.
Si el moment és dolent, m'ho prenc com un punt d'inflexió per ser millor, per aprendre dels errors, del dolor, del que les ombres que surten per ser estimades.
Si tot és temporal i res dura per sempre, per què no arrisquem més? De que tenim tanta por? Per què posterguem les coses que volem fer?
Ens aferrem al món de les formes amb l’esperança d'omplir buits. Espais interns que sentim com un gran abisme i, ja sigui per inconsciència o per por de mirar, preferim navegar en la superfície.
En aquest procés ens oblidem que quan depenem de qualsevol cosa que sigui externa a nosaltres estem garantint el nostre propi patiment. Estem cedint la nostra llibertat i el nostre poder personal.
Què puc fer per transcendir aquesta dependència?
El primer pas és reconèixer allò a què m'aferro i faig servir com a pilar emocional
El segon pas és observar-ho, li dono les gràcies per tot el que m'ha servit fins ara
El tercer pas es deixar-ho anar
Què passa si veig un aferrament i no em sento capaç de deixar-ho? doncs no passa res! Almenys ara ho sé i actuo conscientment
La vida és un cicle, i així som nosaltres també
9 min