Tranquil·la ment RAC+1

A tots ens ha passat alguna vegada pel cap, però ho diem per dir o n’estem realment convençuts? En quin moment hem de decidir fer un canvi laboral? En aquest capítol aprendrem a valorar els pros i contres d’una decisió que no només ens afecta a nosaltres.

Hi ha gent que es passa tota la vida buscant-la: la pau mental és allò que ens permet deixar d’escoltar sorolls innecessaris i concentrar-nos en allò que ens importa. Però com es pot aconseguir? Com es pot guanyar la batalla als pensaments negatius que no paren de produir tots aquests sorolls que ens molesten? Com podem arribar a controlar-los? La batalla està servida.

És present en tots els àmbits de la vida: des de la feina fins a l’oci. I fins i tot el fem servir per distreure les criatures quan la situació és límit. Però això ens crea una dependència que no és sana. Ara que ja ens hem convertit en addictes a les notificacions, whatsapps i vídeos de gatets… com podem posar-hi remei? Què podem considerar un ús raonable? I què fem amb l’ús del mòbil i els nostres fills?

Tots ho hem vist. En un espectacle o en un restaurant: pares i mares que es mantenen impassibles mentre les criatures rondinen, corren o criden de manera exagerada. I tot plegat perquè si porten la contrària als nens, la situació va a pitjor. Són famílies que han perdut el control sobre els límits que cal posar als fills. Per què s’ha arribat fins aquest punt? Com es pot revertir aquesta situació? Llibertat o autoritat?

És una roda de hàmster de la qual ens costa sortir: casa, feina, família i oci. Però què passa quan una d'aquestes potes, que és l'àmbit laboral, no funciona? No ens sentim valorats, no ens agrada o ens fan la vida impossible a l'oficina. I ens envaeix un sentiment que moltes vegades és confús: estem cremats o aquesta situació límit ens està deprimint? Com ho podem saber? Afegirem a la a conversa Doloris Liria, vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i CEO de Menta Salut Professional.

Estem parlant de persones tranquil·les, amables i pacífiques que quan agafen el volant es converteixen en algú que ni reconeixem. Un Jekyll i Hide de manual que només necessita que algú li toqui la botzina o simplement que algú l'avanci per convertir-se en un sac d'ira i renecs. Per què ens passa això? Per què no ho podem controlar? Què diu de nosaltres? El copilot hi pot fer alguna cosa o val més que calli? Transformacions al volant a debat