Tal com promet el subtítol de Safareig, perseverant, malgrat que plogui o siguem de vacances, t'hem acompanyat cada dilluns, de manera ininterrompuda, durant mig centenar de capítols. Una fita que escriu un punt i a part a la nostra humil història. Show notes: Per en Ramon, que se sent alhora "trist, content, i emocionat", se sorprèn de mirar enrere i escoltar, de nou, les primeres entregues. Recorda la història de com va començar tot, una preparació de quasi sis mesos que culminà amb l'article de llançament al Núvol. Somriu als inicis, l'escassa fluïdesa al expressar-nos, el pobre so, i la falta de química entre ambdós. Tot i això, en celebra la millora dels recents capítols i el molt que hem après plegats durant el procés.Per la seva banda, el Marc sent orgull per la modesta empremta que Safareig ha imprès al panorama cultural català. Parla del podcast com a "tot el que se li pot demanar a un projecte personal" i recorda converses amb oients. La joia de crear i posar quelcom a les orelles d'una petita, però fidel, audiència i que genera un impacte positiu en les seves vides.Que ningú s'espanti que Safareig ni s'acomiada ni se'n va enlloc. Simplement es permet una petita pausa. Un respir, per reflexionar, agafar aire, i tornar aviat amb un format renovat. Un format menys previsible, però més reflexiu, que no imposi una taxa tan punyent a les nostres agendes. Però sobretot, un que ens permeti centrar-nos al que ens agrada, a fer més recerca, generar contingut profund, i així aportar més valor al producte i a vosaltres, oients, que ens heu acompanyat durant quasi un any.Bon capítol aquest, ha estat guapo això. Especialment, a tots vosaltres, moltes gràcies, de tot cor.
