La Barra Roja La Barra Roja

Comencem amb una breu reflexió sobre el Triple iii Initiative, l’esdeveniment indie de la setmana passada, que ens ha semblat ben decebedor: ple de seqüeles i repetint idees mil vegades vistes.

Tot seguit, passem a explicar-vos una mena de Gamergate que ha tingut lloc durant les darreres setmanes al voltant de l’empresa Sweet Baby. La Mire apunta que la impunitat a les xarxes s’haurà d’abordar amb serietat com més aviat millor.

L’Uri ens explica que està bastant decebut amb el nou Assassin’s Creed: Mirage, li sembla el pitjor que ha jugat fins al moment. A més, tornem a demanar que, si us plau, es desfacin de la idea del Animus. En tenim prou amb les ambientacions històriques de cada període, no ens cal connectar-ho amb una noció absurda que talla tota la immersió. Gràcies.

També està jugant al Death Stranding, un joc que seria molt millor si Kojima Productions no hagués cedit a la pressió de Sony i hagués fet, simplement, el simulador definitiu de caminar per la muntanya. Què farà Kojima a Death Stranding 2?

Presentem tot seguit una ressenya apassionada de Inside (Playdead, 2016) un indie extraordinari, minimalista i una mica tètric, que aconsegueix explicar la seva història sense paraules, combinant mecàniques i narració atmosfèrica.

Aquí us deixem el vídeo de la Bukkuqui que esmentem al capítol:
https://www.youtube.com/watch?v=OHWCbr2p0H8&ab_channel=bukkuqui

A. Gallardo ens porta tres jocs de cotxes que SÍ que van de cotxes, a diferència dels que va presentar al capítol 1x03. Es tracta de “Rally Andorra-Salou”, un simulador d’arribar a l’hora del vermut havent sortit de casa a les 11. “Entrada a Barcelona per les Glòries a les 7:30 del matí”, un títol una mica llarg. I, finalment, “Joc de ser fotògraf d’animals”, l’obra més personal d’en Gallardo, una mena de creuament entre Death Stranding i Pokemon Snap. Pensem que podria ser un èxit total.

En Gallardo ens deixa una mica glaçats quan ens confessa que Huberto Naranjo, aka UNAGAMER, li ha enviat una carta demanant-li que desenvolupi un joc. Veurem què passa en els propers episodis.

Tot seguit, prepareu-vos per escoltar la bogeria següent: Recordeu el torneig d’EXCEL del que vam parlar al capítol 1x02? Doncs resulta que les dades numèriques que s’utilitzen com a base es van extreure del sistema numèric del EVE online. EVE Online és un MMORPG de l’espai que encara avui té el rècord de la batalla amb més jugadors simultanis de la història dels videojocs: 7,548 jugadors simultanis. Pot ser més nerd tot plegat? (nosaltres inclosos).

La batalla en qüestió té una entrada pròpia a la wikipedia:
https://en.wikipedia.org/wiki/Battle_of_B-R5RB

Finalment entrevistem a Mario Mario, el de debò, el que salta molt alt (spoiler: no es comunica massa bé). Finalment, presentem el nostre nou compte a Mastodont, la teva xarxa amiga.

-----------------------

Ethereal Vistas - Starjam

Stellar - Keyframe_Audio

Movement - SoulProdMusic

Groovy Ambient Funk - moodmode

I AM MARIO - Ricky Berwick

Jazzy Bar Easy Listening - Abydos_Music

Yung Bae - Welcome To The Disco feat. Macross 82-99

Obrim aquest programa de varietés acomiadant-nos d’Akira Toriyama, el mangaka que ens va canviar la vida a molts de nosaltres (dels late boomers, passant per mil·lenials i fins a la Gen Z). Dispenseu la broma que fa en Quin Feréstec sobre la seva mort, ja sabeu que és un imbècil.

Akira Toriyama va participar en el disseny de personatges i de vehicles a diversos videojocs, a destacar especialment la saga degana del JRPG Dragon Quest, o el que potser és el millor JRPG de la Super Nintendo: l’insuperable Chrono Trigger (1995).

Parlem de la representació de la sexualitat a través de les ficcions japoneses per nens d’aquella època, de la Bulma i del Mestre Muten Rōshi, de les fotocòpies pornogràfiques de Bola de Drac que els nens fèiem circular, de la família dels xinesos a Dr. Slump i de Duran i Lleida, que s’oposava a l’animació japonesa. Ni nosaltres ni el català, vam tornar a ser el mateixos després de Bola de Drac. Descansi en Pau.

Passem després a analitzar la polèmica sobre el cartell de RetroBarcelona, el festival de videojocs retro que se celebrarà a La Farga de l’Hospitalet el 18 i 19 de Maig d’enguany. Després d’una primera versió on les seves protagonistes femenines estaven representades seguint tots els estereotips heteropatriarcals, l’autor i els organitzadors han sabut rectificar amb una imatge molt més inclusiva.

En Quim Feréstec, que es va escoltar els especials de Frostpunk, ha decidit fer el que fan els emprenedors motivats: plagiar el treball dels altres. Ens porta una ressenya de Floodland, una versió pansida i sense gel de Frostpunk (i que té “Mixed” a steam).

En Dani us porta la distinció entre els videojocs de rol japonesos (JRPG) i els occidentals (WRPG): quin és el seu origen? Com es va passar dels jocs de rol de taula als videojocs de rol? D’on surten els jocs per torns? Quina és la relació entre JRPGs i el gènere shōnen en l’anime?. Què va representar per la indústria el llançament de Final Fantasy VII a Playstation? És Dark Souls un RPG? Com notem tot això quan juguem avui en dia?

La Mire ens porta un videojoc molt ajustat als interessos d’aquest podcast i que ens ha permès posar per primer cop l’himne de la URSS: “Soviet Republic: Workers and Resources”, un city builder eslovac de mecàniques profundíssimes que encara està en early access i al que seguirem la seva pista.

Descobrim per què en Gallardo té la veu aquesta greu que gasta (una tragèdia infantil) i ens llegeix un parell de poemes: “Preàmbul per entrar a l’univers de From Software” i la seva segona part “Instruccions per entrar a l’univers de From Software”. No s’ha basat en cap altre autor conegut.

Just quan tanquem programa i sortim de l’estudi (deixant un temacle de Yung Bae posat a tot drap) apareix en Víctor, que s’havia preparat contingut pel programa...sobre Frostpunk. Una altra vegada serà, amic.

Salutacions i fins la propera!!


---------------------------------------------

Crèdits Musicals

Dragon Ball - Makafushigi Adventure Lo-Fi Remix
https://www.youtube.com/watch?v=jEtFavP05dI&ab_channel=Sado

Mega Man 2 (NES): Bubble Man Stage

ｓｅｃｒｅｔ ｏｆ ｍａｎａ ｌｏｆｉ- Curaga Records
Angel’s Love; Tell a Strange Tale; Eight Ringing Bells

Soviet National Anthem

Per tancar: Murder on the Dancefloor (Yung Bae Remix):
https://www.youtube.com/watch?v=XG_obAql_2s&ab_channel=YUNGBAE

Ja tenim aquí la segona part del nostre especial sobre Frostpunk, el city-builder d’ambientació glacial steampunk desenvolupat per 11-bit studios. El primer que hem de dir-vos és que aquest capítol NO ha comptat amb la col·laboració directe ni indirecte de Ricard Ustrell.

Després de la introducció, parlem directament de les dues rutes que ens ofereix el joc un cop hem estabilitzat la situació inicial. Frostpunk ens OBLIGA (i en aquest disseny hi tenim una clara decisió política) a escollir entre dos règims basats en el control i la repressió de la població. Tots dos remeten, és clar, a ideologies totalitàries: Ordre o fe.

La fe ens acaba portant a un règim teocràtic i l’ordre a una autocràcia militar, amb la figura del capità convertit en governant absolut. Si aprovem les darreres lleis de cada ruta, el joc ens porta al final ‘has creuat la línia’, en la que sobrevivim però amb el cost d’haver condemnat a la societat a viure en un ordre asfixiant.

Parlem una mica sobre què vol dir-nos el joc amb aquesta lògica i també de quina forma rolejem el règim que hem escollit. Ara bé, la qüestió política més interessant que ens plantegem és: com jugaria Jaume Collboni a Frostpunk? Quina ruta de govern triaria? Posaria nens a treballar en torns de 24 hores o bé se’ls menjaria directament amb una mica de sal i pebre?

La Mire destaca la manca d’exèrcit o de diners a Frostpunk i ens posem una mica marxistes (una mica més de l’habitual) discutint la diferència entre valor d’ús i valor de canvi.

Discutirem també dues de les mecàniques principals del joc i el discurs polític que se’n desprèn: l’arribada de refugiats i l’automatització del treball. Frostpunk té coses interessants a dir en aquest sentit, que nosaltres resumiríem amb: “Refugees welcome” i “avall el treball”. Parlarem també de les barres de “descontentament” i “d’esperança”, que governen les nostres partides.

Durant el programa ens assabentem pel seu veí (en Víctor), que A. Gallardo va treballar a 11 bit studios durant una temporada, però no va saber adaptar-se al fred de Varsòvia i va acabar tornant al Mediterrani. Ara bé, sembla que el seu optimisme natural (sic) va deixar petjada en el tipus de videojocs que desenvolupen a 11bit studios.

Seguidament, comentem els DLCs de Frostpunk que, a diferència de molts altres continguts descarregables, ens ofereixen experiències radicalment diferenciades del joc original, aportant mecàniques, escenaris i situacions completament noves que haurem de saber gestionar. Parlarem dels burgesos i senyorets que ara demanen d’entrar als nostres assentaments sota control obrer, de seguretat laboral durant la construcció dels generadors i de com Frostpunk i Tetris dialoguen en un del DLCs.

Finalment, comentem tot el que sabem de Frostpunk 2, que veurà la llum aquest mateix estiu (25 de juliol). Segurament hi jugarem durant un del estius més tòrrids que es recorden, estarà bé tenir a la pantalla una mica de neu per deixar volar la imaginació i oblidar per uns instants que caminem a bon ritme cap al col·lapse climàtic.

En les nostres recomanacions no ens posem d’acord sobre Poor Things (Pobres Criatures), la cinta de Yorgos Lanthimos protagonitzada per Emma Stone, que s’acaba d’endur l’estatueta a millor actriu (si no l’heu vista atenció que hi ha minor spoilers). Tampoc ens posem d’acord en si hauríeu de seguir-nos o no a les xarxes socials. Jo dic: SI!


Crèdits Musicals:

Winter Storm Ambience with Icy Howling Wind Sounds for Sleeping, Relaxing and Studying Background.

Frostpunk Theme - All tracks composed by Piotr Musiał, performed by Atom String Quartet & Sofia Session Orchestra.

Mystery Music No Copyright Signal To Noise by ScottBuckley

Emotional Sad Piano Music Touch Download and Royalty FREE

Music_Unlimited - This Is Epic [No Copyright Background Music] | City of Musical Life

Fairy Tale Magical Christm

Obrim l’episodi resumint el que hem sabut aquestes darreres setmanes sobre Elden Ring prenent com a referència les tres entrevistes que ha ofert Hidetaka Miyazaki immediatament després del llançament del tràiler (21 de Febrer). Primer de tot: tenim ja una data pel DLC d’Elden Ring: Shadow of the Erdtree (21 de Juny de 2024).

Per si no voleu llegir-vos-les us fem un resum de tot plegat sense fer ni un sol spoiler de la trama. Parlarem de la magnitud del nou univers que ens proposa Miyazaki, de les novetats mecàniques de Shadow of the Erdtree, de la proposta de major integració i fluïdesa entre masmorres principals i secundàries, o de la participació (més aviat escarransida) de George R.R. Martin en l’expansió.

A més a més, Hidetaka Miyazaki, ha aprofitat aquestes entrevistes per vacil·lar als 23 milions de persones que (a Febrer de 2023) hem comprat Elden Ring prometent-los (prometent-nos) que tornarà a posar un pantà enverinat al DLC, i a sobre ens diu que gaudeix especialment de dissenyar aquest tipus d’experiències. Diu que és un moment d’introspecció per ell i que espera que nosaltres sentim el mateix (sic).

El bo d’en Miyazaki ens parla també de totes les especulacions sobre el remake de Bloodborne i ens deixa clar que ell també pensa que un nou hardware (Playstation6) seria el moment ideal per llençar-lo. Pel que fa a seguir treballant amb expansions sobre Elden Ring (o fer-ne seqüeles) es mostra elusiu, però no descarta res.

Després d’aquest resum de l’actualitat sobre From Software, passem a la segona part de l’entrevista amb en Pau de “Viatge per les Terres Intermèdies”, on ens explica com va dissenyar i com roleja el seu personatge a Elden Ring: Ithladin, la Sense Llum que ha perdut la memòria.

Com que a la primera part ja vam parlar prou d’Elden Ring, de seguida passem a parlar dels altres soulsborne, començant, és clar, per Majula de Dark Souls 2. En Víctor es pregunta si els universos de Miyazaki tenen a veure amb la València dels anys 90: grandiositat decadent, gent desorientada amb pèrdues de memòria, corrupció generalitzada.

Al cap d’una estona, posem a en Pau contra les cordes fent-li la pregunta definitiva que a tots ens trenca el cor: fes-nos un rànking dels jocs de Miyazaki. Apareix, és clar, Bloodborne com a possible candidat i la Mire apunta que per ella és el que integra de manera més orgànica gameplay i narrativa.

Parlem també de Demon’s Souls, on podem identificar ja tots els components de la fórmula magistral de la saga, en una versió embrionària, però que conté tota la màgia que desplegarà després l’estudi durant les diferents entregues de la saga.

Ens posem sentimentals i expliquem com vam començar personalment en els móns de Miyazaki. És interessant perquè els qui juguem a aquestes coses sempre ens recordem de detalls i curiositats sobre les primeres vegades i de com ens va impactar el primer soulsborne que vam jugar.

Parlem una mica sobre com From Software mai s’acomoda: just quan tothom els està imitant, agafen i li donen un gir a la fórmula (Bloodborne), canvien radicalment el gameplay (Sekiro) o simplement tornen a les seves arrels quan ningú ho esperava (Armored Core VI), sempre amb resultats excel·lents. La veritat és que sempre ens agafen amb el peu canviat i ens encanta

Finalment, sortim dels jocs de From Software i parlem de The Witcher 3, els Assassin Creed o els plaers culpables d’en Pau en el món dels videojocs. Li preguntem per 3 jocs indies que vulgui recomanar a l’audiència i tots tres son joies absolutes: Hollow Knight, INSIDE i Inscryption.

Acabem amb un remix de la intro de Dark Souls III en versió Psy Trance que és un temacle, dedicat als oients hardcore que arribeu fins al final! Prepareu-vos perquè saltareu de la cadira i us agafaran taquicàrdies.


CRÈDITS MUSICALS:

Dark Souls - FoVo (Dark Souls Intro LOFI House Remix)
https://www.youtube.com/@fovo2876

Main T

FROSTPUNK, 11 Bit Studios i les distopies retro. “Ens és més fàcil imaginar la fi del món que la fi (o l’absència) del capitalisme”

El capítol comença amb la narració del tràgic i glaçat periple de Jorgen Bronlund a partir del seu diari, on es descriu el viatge que un grup de supervivents emprengueren des de Londres fins al primer generador que la humanitat va aixecar, després de l’hivern volcànic de 1886.

En efecte, en aquest programa especial ens endinsem en Frostpunk (2018), el city-builder de supervivència en un entorn glaçat de 11 Bit Studios, un estudi polonès on (durant una temporada) va treballar-hi el nostre il·lustre desenvolupador de referència: A. Gallardo.

Parlem breument del tràiler de Shadow of the Erdtree, el DLC d’Elden Ring, que ja té data de sortida: 21 de Juny. Si en Pau de “Viatge per les Terres Intermèdies” no s’espavila li caurà el juny a sobre en un tres i no res! També fem una crida al nostre oient que ens escolta des de Bèlgica, el més fidel de tots.

Abans de començar amb Frospunk, ens detenim una miqueta en el seu joc anterior, el colpidor This War of Mine (2014), un joc d’estratègia i supervivència duríssim inspirat en el setge de Sarajevo on, a diferència d’altres títols de guerra, hem de gestionar el dia a dia d’un grup de civils que tracten de sobreviure al conflicte.

Donat els temes que trien, en Víctor es pregunta com deuen ser els sopars de Nadal d’empresa a 11 Bit Studios i la Mire faria obligatori jugar-lo a tots els flipats del Call of Duty que es pensen que la guerra és una cosa guai.

Parlem una estona d’altres jocs que està preparant 11 Bit Studios. La Mire ha jugat a la demo de Indika (on 11 Bits fan de publishers) i també de The Alters i The Invincible. Com que aquest darrer es basa en una novel.la de Stanislav Lem comencem a parlar de Solaris, tant del llibre (1961), com de la peli de Tarkovski (1971). Ja sabeu: si fa més de 40 anys no son spoilers, sinó cultura general. Però...ejem...també fem un spoiler de la peli Moon (2009), que ho sapigueu.

Quan finalment ens disposem a començar el monogràfic sobre Frostpunk parlem sobre distopies en general, sobre l’univers estètic i polític retro de l’steampunk i sobre com tot això ens recorda als arguments del llibre de Mark Fisher i a la famosa cita (Jameson? Zizek?): “Ens és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme”.

Ara bé, la qüestió política més interessant que ens plantegem és: com jugaria Jaume Collboni a Frostpunk? Quina ruta de govern triaria? Posaria nens a treballar en torns de 24 hores o bé se’ls menjaria directament amb una mica de sal i pebre?

Examinem detalladament les mecàniques principals de Frostpunk com a city-builder: les barres de descontentament i d’esperança que són la base que sustenta el nostre govern, les diferències entre treballadors i enginyers, la mà d’obra infantil, els tipus d’edifici que podem crear i sobretot el fred i la seva gestió a través de les calderes, escalfadors i altres enginys tecnològics que hem de desenvolupar. De fet, el fred i la seva manifestació cíclica és el component ludo-narratiu central de Frostpunk, i ens encanta com està implementat a nivell estètic i mecànic.

Cap al final ens visita un infant de 6 anys que ha treballat al voltant d’un generador a Frostpunk des de que té memòria, i ens llegeix la seva carta als reis. Té veu d’adult perquè treballa a la intempèrie i fuma el seu salari en Ducados de dos en dos. No us perdeu quines son les seves peticions!

----------------------------------------------

Crèdits Musicals:

Winter Storm Ambience with Icy Howling Wind Sounds for Sleeping, Relaxing and Studying Background.

Frostpunk Theme - All tracks composed by Piotr Musiał, per-formed by Atom String Quartet & Sofia Session Orchestra.

Mystery Music No Copyright Signal To Noise by ScottBuckley

Emotional Sad Piano Music Touch Download a

En Dani es presenta amb ínfules a totes llums excessives (s’atribueix 10 títols diferents) i ens recorda que hem de lluitar per la jornada laboral de 4 hores; en Víctor demana que, si us plau, no el seguiu pel carrer ni pel supermercat que li dona ansietat; L’Uri està jugant a un joc de gestió d’aerolínies que funciona en temps real (en realitat està treballant gratis gestionant una aerolínia real sense saber-ho).

En aquest capítol ens visita La Mire, una jugadora polifacètica, convidada ideal i perspicaç analista d’universos visuals i jugables. Amb ella, comentem el canvi estratègic de Microsoft, que s’està obrint a portar cada vegada més exclusius cap als hardwares de la competència, cosa que sembla no importar-li a ningú de l’estudi excepte a en Dani.

De seguida ens embranquem a discutir sobre el Crusader Kings 3 (CK3) i la dificultat de fer reeixir les nostres dinasties cada vegada que mor el nostre personatge. Parlem una mica de mods i de com ens agrada que n’hagin fet un que substitueix les batalles mediocres del CK3 pel Mount and Blade II: Bannerlord, que s’executa cada vegada que hem de batallar. Per cert, no vulgueu saber com acaba el joc, la Mire està indignada.

Entrevistem a en Pau, creador i productor d’un projecte de lorepodcast en català sobre Elden Ring: “Viatge per les Terres Intermèdies”. Ens explica l’origen del projecte i li preguntem sobre com s’ho fa per elaborar el guió dels capítols tenint en compte la complexitat del lore i sobretot el fet que, atenció, en Pau està elaborant el podcast durant la seva primera run! Però no està sol, en Pau compta amb altres veus que narren els diferents NPCs i personatges, inclòs el seu avatar, Ithladin, la sense llum que ha perdut la memòria i que articula la narració del podcast.

En Pau ens confessa que va començar a flirtejar amb el lore dels jocs de From quan va voler explicar-li Bloodborne al seu company de pis. D’això en va sortir un power point de 250 dispositives que ara mateix necessitem tenir totes. Parlem sobre el disseny de nivells, les especificitats narratives dels jocs de From, o el treball immens de les comunitats online, que s’afanyen en esbrinar fins al darrer detall dels jocs de Hidetaka Miyazaki. També ens preguntem si realment la col·laboració amb George RR Martin es nota d’alguna manera o va ser una mera operació de màrqueting.

Finalment, en Dani li exposa a en Pau tres petites (molt petites) flaqueses d’Elden Ring: (1) com el món obert acaba trencant el repte tradicional dels souls; (2) com les repeticions d’enemics finals a les masmorres pot arribar a ser excessiva; i (3) com s’ha perdut l’ocasió de fer un sistema de cacera i de crafting satisfactori. En Víctor insinua que els jocs de From son el CrossFit dels videojocs: patiment edificant. En Pau “chuseja” les masmorres i finalment la Mire li confessa a en Pau que no li interessa gens el lore de l’Elden Ring, que troba massa dispers en comparació amb la fluïdesa narrativa de Bloodborne.

En les properes setmanes penjarem la segona part de l’entrevista. Praise the Sun

.-----------------

Podcast: Viatge per les Terres Intermèdies: https://linktr.ee/viatge_terres_intermedies

Mod Crusaderblade: https://crusaderblade.itch.io/crusaderblade

.-----------------

CRÈDITS MUSICALS:

Dark Souls - FoVo (Dark Souls Intro LOFI House Remix)
https://www.youtube.com/@fovo2876

Main Theme (LoFi) - Elden Ring
https://linktr.ee/ForestBoy

[ r e s p i t e ] (Dark Souls Lo-Fi Hip Hop Mix 2)
Yvng_Trappey: https://www.youtube.com/@yvngtrappey