Temps mort Catalunya Ràdio

Després de sentir set testimonis de nois i noies d'entre 20 i 24 anys privats de llibertat, preguntem a diferents actors socials i polítics per a què serveix la presó i què caldria canviar. En la primera part del capítol coneixerem com es fa l'ingrés a presó, quin impacte té en els interns, quins aspectes es treballen durant la privació de llibertat i de quins recursos disposa el sistema. Són suficients? Parlem amb la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i amb professionals de la justícia, la psicologia i el tercer sector.

En la segona part del capítol parlarem sobre la tornada a la llibertat. Preguntem a professionals del sector penitenciari, a voluntaris i a la mateixa consellera de Justícia si el pas per la privació de llibertat prepara els joves per reintegrar-se a la societat. O bé si ha estat un temps mort. Repassem els recursos dels quals disposa el sistema en l'etapa d'acompanyament postpenitenciari i les barreres que troben més enllà dels murs de la presó. I, sobretot, fem una pregunta a tots els protagonistes: l'empresonament, serveix o cal buscar-hi alternatives?

Aliou Sakhanokho ja surt de permisos a la presó de Joves de Catalunya. Abans, havia fet sortides programades. Es tracta de trobades entre l'intern i la família perquè tothom entengui què ha passat, com i, sobretot, per què. El protagonista de "Temps mort" compleix condemna per un delicte greu. Li ha costat assimilar que ell havia estat capaç de fer segons quines coses. Ara, després d'anys de teràpia psicològica i acompanyament educatiu, mira cap al futur i voldria iniciar un procés de justícia restaurativa per demanar perdó a la víctima.

Tenia una vida estable, estudis, feina i una família que l'estima i el cuida. I una afició, el futbol, que podria esdevenir la seva professió. Què ha passat perquè algú així acabi al centre penitenciari? "Qualsevol persona pot entrar a la presó", afirma Kaled (nom fictici). Segons diu, era en el lloc i moment equivocats. El jutge haurà de determinar si està o no relacionat amb un delicte de sang. Mentrestant, passa els mesos al Centre Penitenciari de Joves de Catalunya, on es podria estar fins a quatre anys mentre investiguen el cas i decideixen si és culpable o innocent.

Habib Abdel Wadoud té clar com vol sortir del centre penitenciari: amb una feina i amb el perdó de la víctima. Ha iniciat un procés de justícia restaurativa. El primer pas ha estat reconèixer el mal que ha fet. El segon, sanar-se. Ha deixat la droga i ha començat una teràpia psicològica i psiquiàtrica que li permet suportar l'impacte de l'empresonament. Assimilar allò que has fet i posar-hi remei és un camí complicat. Segons l'ONU, la salut mental a les presons d'Europa és la gran assignatura pendent.

Un ordinador, una tauleta o un mòbil. Fa falta poc per cometre una estafa per internet. El procés és ràpid i senzill, però les conseqüències poden ser molt grans. Yasmina Giménez compleix condemna a la presó de dones de Wad-Ras per estafa informàtica. Va vendre coses que no tenia perquè, segons explica, havia vist com ho feien altres i els havia sortit bé. Fins ara, formava part de l'equip de suport al seu pare i al germà, tancats a Brians. Ara és ella qui rep les visites de la família. Passa els dies formant-se en cursos i treballant. Diu que això no li tornarà a passar mai. Que sortirà preparada per buscar una feina i mirar endavant.