EMpod.cat EMpod.cat

En Xavi ens parla en aquest episodi sobre aquesta síndrome que poden patir aquells pacients desnodrits que atenem a urgències i als que administrem glucosa o nutrició per qualsevol via. Si no en som conscients els podem produir aquest quadre clínic que pot arribar a ser molt greu. N’ha fet una entrada al seu blog. … Continua llegint «Episodi 37: Síndrome de realimentació»

En aquest episodi parlem de la NO necessitat de fer radiografia en lesions traumàtiques agudes de turmell-avantpeu i genoll si no es compleixen les regles d’Ottawa per aquestes articulacions. Aquesta és una recomanació de l’essencial del 2015 (PDF). Les regles d’Ottawa: Genoll: La radiografia és necessària només en lesió aguda I un o més del … Continua llegint «Radiografia en lesions traumàtiques agudes de turmell-avantpeu i genoll»

L'electrocardiografia és una tècnica essencial per registrar l'activitat elèctrica del cor. El cor, compost per una massa de cèl·lules musculars que es contrauen de manera sincrònica, genera senyals elèctrics que poden ser detectats i registrats en un electrocardiograma. Aquesta activitat elèctrica del cor s’obté mitjançant 10 elèctrodes per obtenir les 12 derivacions estàndard. Aquestes derivacions ofereixen una visió completa del cor des de diferents angles, tant en el pla frontal com en l'horitzontal, permetent una representació espacial i temporal dels senyals elèctrics.



Una col·locació adequada dels elèctrodes és vital per garantir resultats precisos. Col·locar incorrectament els cables pot alterar els resultats, fent-los difícils d'interpretar o fins i tot incorrectes. Els estàndards establerts fa gairebé un segle, continuen sent vigents per assegurar que tots els professionals interpretem els resultats de la mateixa manera.



Els elèctrodes de les extremitats es col·loquen a la part interna dels canells i turmells. L’elèctrode R es posa al braç dret, l’L al braç esquerre, l’F a la cama esquerra i l’N a la cama dreta.

Els elèctrodes del tòrax es col·loquen:

V1 al quart espai intercostal paraesternal dret

V2 a la mateixa alçada de V1, paraesternal esquerre

V4 al cinquè espai intercostal a nivell de la línia clavicular mitja

V3 enmig de la línia que uneix V2 i V4

V5 a la mateixa alçada que V4 a la línia axil·lar anterior

i V6 també a l’alçada de V4 a la línia axil·lar mitja.

En el cas d’aquestes derivacions toràciques és necessari comptar els espais intercostals per a ubicar correctament els elèctrodes.



El registre correcte dels ECGs en el sistema informàtic és fonamental per a una comparació fàcil i ràpida dels ECGs anteriors amb els actuals, facilitant la detecció de canvis i anomalies en l'activitat elèctrica del cor. Les millores tecnològiques han simplificat aquest procés, permetent als professionals de la salut accedir i comparar aquests ECGs amb més facilitat. Per facilitar aquesta comparació hem de registrar els electrocardiogrames amb els paràmetres de mesura estàndard, que en el nostre país són 10 mm/mV d’amplitud i 25 mm/s de velocitat.



Ens podem trobar amb problemes comuns en la realització dels ECGs, com la dificultat d'adhesió dels elèctrodes en pacients amb pell suada o bruta. Una solució és netejar amb alcohol i assecar la pell abans de col·locar els elèctrodes, o rasurar si hi ha molt de pèl. Per a interferències o vibracions excessives podem separar fonts de soroll electromagnètic com els mòbils. Si el pacient tremola molt podem acostar els elèctrodes d’extremitats cap al tors. A més, és important col·locar els elèctrodes correctament en pacients amb sobrepès o amb mames que dificultin la mesura dels espais intercostals.



Cal subratllar de nou la importància de la col·locació correcta de cables, elèctrodes i el seguiment dels estàndards establerts per garantir una interpretació correcta i útil dels ECGs. Això és especialment crucial en contextos clínics, on les decisions mèdiques es basen en els resultats de l’electrocardiograma. La correcta execució i interpretació dels ECGs permet una millor diagnosi i tractament dels pacients, contribuint a una atenció mèdica de qualitat.

Aquest Menys és Més no li ha agradat a l’Albert, però com que s’ha de seguir el que ens diu l’evidència l’haurem d’aplicar. És una recomanació del CHOOSING WISELY®: THINGS WE DO FOR NO REASON™ que ens diu que no cal fer un electrocardiograma a aquells pacients ingressats que presenten una hiperpotassèmia lleu (valors de … Continua llegint «Electrocardiograma en hiperpotassèmia lleu»

Parlem de la insuficiència cardíaca, una causa força prevalent de dispnea. En Xavi n’ha publicat una entrada al seu blog, aprofitant la revisió que ha fet de les guies de les societats europea i americana de cardiologia, i ens ho explica en aquest episodi. Parlem de la utilitat de la semiologia i les proves complementàries … Continua llegint «Episodi 35: Insuficiència cardíaca»

El concepte de raó de versemblança o “likelihood ratio” (LR), és una eina molt útil en el diagnòstic de malalties. S’utilitza per a convertir la probabilitat pretest d’una malaltia (la probabilitat de la malaltia abans de dur a terme la prova) en la probabilitat posttest (la probabilitat de la malaltia després de conèixer els resultats … Continua llegint «Bonus estadístic: Raó de versemblança»