Il·lustres execrables Gran Reserva RAC1

És un personatge controvertit perquè molts dels seus milers de seguidores, inclosa la pàgina de Viquipèdia, s'entesten a minimitzar-ne les faltes. Ja saps com va: el context, l'època, etc. Parlem d'un geni absolut de la música i l'òpera. D'un paio que va canviar els paradigmes de la música i que té influències al cinema. Un paio que ha inspirat els millors noms de la música i els pitjors dictadors. Un fora de sèrie que era també un busca-raons, un faldiller, un penques, un arrogant i un antisemita. Avui, amics, li traiem la perruca i la batuta a Wilhelm Richard Wagner, també anomenat Wilhelm Richard Geyer, però conegut com a Wagner.

Parlarem d’una dona impresentable. D’una senyora que ara sembla que va ser pionera del feminisme a Espanya i que es va dedicar a adoctrinar les dones d’un país sobre com s’havia de crear una família; era una pionera del feminisme. Una senyora que mai es va casar i que mai va tenir fills, tot sigui dit. Parlarem d’una dona severa, malcarada, metòdica, covarda, freda com el gel, calculadora, traïdora i venjativa. Una dona que com deia ja a la transició: “a mi no me tose ni Dios, que yo ya estoy por encima de las ofensas”. Parlem de la I Condesa del Castillo de la Mota, Gran Cruz Imperial de la Flechas Rojas, presidenta de las Celadoras de la Real Asociación Católica para la Represión de la Blasfemia, íntima amiga de gent com Mussolini, Hitler o Oliveira Salazar. En definitiva, Maria Pilar Primo de Rivera y Sáenz de Heredia. Coneguda per tothom com a Pilar Primo de Rivera.

Ha arribat l’hora de desmuntar un dels llibres més cursis i sobrevalorats de la història pintant-li la cara al seu autor. Un cop tornada a llegir la seva obra, i la seva vida confirmem que és encara més vomitiu del que ens semblava. I això que parlem del llibre més llegit i traduït de tota la literatura francesa. Que ha venut més de 140 milions de còpies i que s’ha traduït a més de 250 idiomes. Un llibre que t’obliguen a llegir en vena quan ets petit, però darrere d’una suposada història per a nens, amaga un relat d’assetjament, egoisme i amor tòxic escrit per un home pretensiós, egomaníac, cruel, infantiloide, embafador i maltractador. Un pijo de manual que ja de petit era conegut pels seus companys d’escola com el Roi-Soleil. Òbviament, parlem d’Antoine Marie Jean-Baptiste Roger, compte de Saint-Exupéry, conegut a tot el món com a l’autor d’aquell bunyol del Petit Príncep.

El nostre home va ser un heroi de la lluita contra la invasió dels japonesos. També va ser un dels que van voler la unificació de la Xina continental i després va ser el líder de Taiwan. Va ser l'arxienemic de Mao, recolzat per occident -sobretot pels Estats Units- i un heroi anticomunista a la guerra freda. Però també fou un dictador autoritari, genocida terrible, sanguinari. Un home insegur i maldestre que no delegava i un megalòman sense fissures. Parlem de Jiang Jieshi, Chiang Jui-yüan, Chang kai-Shek però més conegut com a Chiang Kai-Shek.

Parlem d'un corb que va ser un dels creadors del gènere policial. Sense ell, no existirien ni Sherlock Holmes, ni Hèrcules Poirot, ni Colombo... També va ser un precursor del gènere de terror. Un geni que va canviar la literatura mundial, però que era un busca-raons que bevia més que Gascoigne en una celebració, que li donava al làudan i a l'opi, a qui li agradava la carn poc feta, a qui acomiadaven de tots els diaris, que feia servir les crítiques per a les seves venjances personals i que destruïa tot allò que tocava. Més fosc i estrany que els seus contes, avui traiem el bigoti a Edgar Poe, més conegut com a Edgar Allan Poe.  

L’home a qui es pot dir un clar “contigo empezó todo”. Un personatge dels més fascinants que mai hem tractat. Un tarat que conjuga una personalitat i una història tan atractiva com repugnant. Un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista, militar i polític. L’home que el mateix Mussolini va definir com “el sant Joan Baptista del feixisme”. Literàriament, és un gegant: se’l va considerar com una de les figures més elevades de la literatura italiana, al nivell de Dante, Petrarca i Leopardi (poca broma). Fins i tot Hemingway l’admirava tot i que el considerava, literalment, “un autèntic imbècil”. Parlem de la seva vessant de sexeaddicte, cocaïnòman, bel·licista, estrafolari, revolucionari i inclassificable. Parlem de l’inigualable Gaetano Rapagneta, però conegut a tot el món com a Gabriele D’Annunzio.