L'Arrabassada L'Arrabassada

Avui us portem un episodi farcit de política, però política de la bona, d’aquesta que us podreu entaforar pel PEC, en el qual parlarem de llengua i identitat, de catalanitat. Què és actualment ser català? Existeix la identitat txarnega? Parlar català ens fa automàticament rics i jo no me n’he assabentat i per això no estic rebent la pagueta per ser català? Per què la cultura catalana es percep com a carrinclona i conservadora? De fet, què és la cultura catalana? Ho és també el ramadà i qualsevol cosa que es faci a Catalunya, com deia Manuel Delgado? (Pista: no)

De tot això i molt més parlarem avui, de catalanitat, lerrouxisme i txarneguisme, amb la persona que probablement en sàpiga més del tema de tot Catalunya. Una vertadera expat de Sant Celoni que viu a Nou Barris que ha fet el camí a la inversa dels neo-rurals, la investigadora i crítica literària Júlia Ojeda, la nostra intel·lectual de referència.

Avui, l’Iñaki us ensenyarà el programa polític secret dels partits que es presenten a les catalanes, el Marc ens portarà de tornada la Juana Dolores per repartir carnets de catalanitat i l'Oriol diu que farà secció però ens perdrem tant parlant de la catalanitat que la deixarem per un altre dia.

Avui som a Roses, possiblement un dels municipis en què no va pensar Gerard Quintana quan deia que “és molt més bonic l’Empordà”.

Roses, durant uns mesos de l’any, és la meca del turisme francès i és una mena d’aldea d’Astèrix i Obèlix que resisteix els embats dels invasors gavatxos. És per això que en homenatge als habitants resilients de Roses i en honor a un dels espònsors del Podfest, el Patronat de Turisme de la Costa Brava, avui dedicarem el programa al turisme. En concret, a malparlar del turisme.

Per què encara insistim en un model que aporta feines precàries i mal pagades per la majoria? Quines externalitats té el turisme sobre el medi ambient o, per exemple, la llengua? Per què ens queixem dels guiris, però després acabem fent el torracollons de la mateixa forma que ells quan viatgem a altres països? De tot això i molt més parlarem avui.

A més, l’Iñaki us portarà una versió de la cançó més nostrada d’aquesta zona, el Marc esdevindrà graduat en publicitat i farà uns quants anuncis pels turistes que visiten Catalunya i l'Oriol, aprofitant que parlem de turisme, ha fet una mica de vacances i no ha fet cap secció.

Avui tornem a parlar de la indústria musical, però ho fem des d’un altre vessant: descobrirem com és fer-se famós dintre del sector. Egos, enveges, exposició pública i mediàtica, falses expectatives, problemes de salut mental, FOMO… La fama acostuma a anar lligada amb triomfar i tenir calés, però hi ha moltes coses negatives a banda dels diners i el reconeixement públic. En el cas de Catalunya, a més, qui salta a la fama en català, un mercat molt més petit, probablement no tingui ni assegurades les coses positives d’aquest èxit. Com és passar de ser ningú a algú prou reconegut de cop i volta? Com es gestiona la pressió i el fracàs? Com afecta a la salut mental la sobreexposició? Es pot parlar de fama si pertanys a l’star system català? A tot això i molt més intentarem respondre amb el nostre convidat d’avui, en Cesc Fuentes, que amb només 22 anys va enamorar totes les tietes de Catalunya que aguantaven despertes els divendres a la nit.

Avui, l’Iñaki us portarà un test per descobrir excentricitats de famosos, el Marc afegirà una cançó de trap al disc del Triquell i l'Oriol intentarà descobrir tots els safarejos de dins d’Eufòria.

A Catalunya tenim gairebé només una porta oberta en l’àmbit audiovisual i avui mateix, aquí, amb públic i en directe, ens l’estem tancant. Som a Sants, la Gràcia bona i sense tants italians, a la Llama Fest.

Avui parlarem (o més bé, rajarem) d’una de les quatre principals institucions de Catalunya. Ja ho sabeu, hi ha el Barça, hi ha Montserrat, hi ha la família Farelo i després hi ha la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la gran menjadora de Catalunya, de la qual parlarem avui. Per què ‘La Nostra’ s’està convertint cada cop més en ‘La seva, la dels comuns’? Per què la Corpo malbarata recursos contractant joves que no han fet servir en sa puta vida el català a les xarxes? Per què encara hi ha censura als mitjans públics de Catalunya?

A tot això i molt més intentarem respondre avui amb el nostre convidat: guionista de la Competència, membre de la Sotana i membre també de l’Associació d’Afectats pel PSOE. Hem de dir per això que va sortir molt més ben parat que Lasa i Zabala, l’empotrador de Salt Manel Vidal.

Avui tots tres esbrinarem els formats que ho petaran a la Corpo aquest 2030. Després, farem un concurs per triar el pitjor programa que ha passat per TV3 i tindrem un consultori amb el Manel per deixar que la gent hi aboqui totes les seves preguntes i misèries des de l'anonimat.

Avui parlem de la indústria musical catalana, un sector canviant amb cada cop més propostes que arriben a nous públics, la qual cosa és positiva per la llengua; Alhora, però, parlem també d’un sector cada cop més despolititzat, molt precari per la majoria dels músics i només beneficiós per a quatre empreses que dominen tot el mercat.

Per què sempre hi ha les mateixes discogràfiques i promotores al darrere de tot? Per què cada cop tot va més enfocat cap als festivals amb els mateixos cartells quilomètrics? Es pot viure de la música si no passes per l’aro? A tot això i molt més intentarem respondre amb els nostres convidats d’avui, situats una mica al marge d’aquests circuits. Amants del shitpost, amb un disc que no irònicament es diu “jaja salu2”, van proposar-se agafar tots els estils musicals menys comercials i lucratius de la història i fer-ne una banda.

Avui l’Iñaki sacrificarà la seva secció, en Marc recordarà la seva experiència laboral en un matinal de ràdio i l'Oriol rebrà una masterclass de composició per part del Ramon i el Miquel d'El Pony Pisador.

Les parts:
0:00 - Intro
4:35 - La indústria musical
29:57 - Preguntes "ràpides"
45:55 - El Tomb
1:03:18 - La tertúlia
1:20:55 - La secció del Marc
1:35:25 - La secció de l'Oriol
1:52:00 - Comiat

Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes:

Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH
Ivoox: https://www.ivoox.com/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs
Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835
Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn
Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/
Correu: larrabassadapodcast@gmail.com

Avui som a Osona, a Vilanova de Sau, capital de la sequera, i us avisem que durant l’episodi d’avui passareu molta gana. Avui venim a parlar de menjar, de halar, del fato, del xup-xup. I com a bons catalanistes, parlarem de la nostra gastronomia, de la cuina catalana, que podríem dir que gairebé s’ha convertit en arqueologia en moltes zones del país. Per què és molt més fàcil trobar ramen que no pas escudella a Barcelona? Per què no hi ha una puta carta a l’Eixample on no hi hagi tatakis o steak tàrtars? Per què no podem tenir autoestima ni amb el nostre menjar?

A tot això i molt més intentarem respondre avui i, què coi, també ens desfogarem. I ho farem acompanyats d’una de les referents pel que fa a cuina catalana. Una dona que sortosament va decidir abandonar la inútil carrera de Ciències Polítiques per posar-se a omplir les nostres panxes.
L’Iñaki us portarà el primer true crime culinari, en Marc canviarà el cognom Lesan per Ribas i l'Oriol confeccionarà amb la Maria la carta de restaurant més clixé i presumptuosa de la història.