El Pati Descobert El Pati Descobert
-
- Noticias
-
Un programa en què parlem de ciència política. Repassem investigacions acadèmiques, xerrem dels reptes de la disciplina i conversem amb els protagonistes. Amb la dosi justa de rigor. Conduït per Marc Sanjaume, Toni Rodon i Marc Guinjoan. Visita’ns a www.elpatidescobert.cat
-
Ciència política i independentisme: què hem après? (II)
Per què hi ha persones que estan a favor de la independència de Catalunya (o d'una altre territori) i, en canvi, d'altres que no? En aquesta segona entrega analitzem el rol dels factors individuals, en especial de la identitat. Quina és la relació entre la identitat d'una persona i el seu posicionament en el debat independentista? I quin rol hi juga, la llengua? Més en general, quan parlem d'identitat, de què estem parlant? En els últims anys, la Ciència Política ho ha estudiat de forma intensa. Repassem les troballes més significatives.
-
Ciència política i independentisme: què hem après? (I)
La independència de Catalunya ha estat el tema principal de la política catalana dels últims anys. També ha ocupat un espai important en la literatura especialitzada en ciència política. Què ens ha ensenyat la disciplina sobre el fet que hi hagi territoris que s'independitzin i d'altres que no? Quins factors estan més associats amb la creació d'un Estat? Quina és la importància de l'economia, un element sovint mencionat com a catalitzador de l'independentisme? En aquesta primera part repassem algunes de les troballes més significatives de la ciència política respecte la independència de Catalunya.
-
Polarització i conflicte: cosins germans?
Pocs conceptes s'han fet tan populars en els últims anys com el concepte de polarització. Però, què és realment la polarització? Quan podem dir que una societat està polaritzada? Quan la polarització desemboca en un conflicte violent? Repassem un concepte clau per la ciència política i per la nostra societat i ho fem amb la professora de la Universitat de Georgetown, Laia Balcells.
-
Estat d'excepció o excepció d'estat
Per fer front a la pandèmia, molts governs han optat per declarar l'estat d'excepció o l'estat d'alarma. Alguns altres, tot i que no tenen un procediment formal, han optat pel mateix camí: suspendre certs drets fonamentals, llibertats bàsiques o flirtejar amb diverses mesures de biopolítica. Tot plegat ha generat un ampli debat en el camp de la filosofia política. És justa l'aplicació de l'estat d'excepció? Què comporta? És just que es primin uns drets i llibertats sobre uns altres? En parlem amb el professor de la URL i la UOC, el filòsof Miquel Seguró.
-
He donat positiu. M'he de preocupar? L'efecte dels falsos positius
Aquests dies, fruit de la crisi de la covid-19, potser heu sentit a parlar dels falsos positius. O fins i tot dels falsos negatius. Els falsos positius o els falsos negatius son un autèntic maldecap per la recerca. També per la investigació que es fa en ciència política. Però, què son els falsos positius? Quin efecte tenen? Per què son importants que els detectem i en posem solució? En parlem amb el professor de la Universitat de Barcelona, Guillem Riambau.
-
Cert o fals? Coronavirus i teories de la conspiració
La covid-19 l'ha creada un laboratori xinès per fer mal als Estats Units. El coronavirus és una arma biològica creada pels Estats Units per anar contra la Xina. L'atac de l'11 de setembre a les Torres Bessones va ser un atac orquestrat pel govern americà per canviar la seva política internacional o nacional. Tres exemples de les anomenades teories de la conspiració. La crisi del coronavirus les ha tornat a posar de moda. Però, què son les teories de la conspiració? Quanta gent se les creu? La gent de dretes se les creu més que la gent d'esquerres? Quin efecte provoquen? Son populars les teories de conspiració al nostre país? En parlem amb la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Carol Galais.