L’hora negra, amb Mayka Navarro es presenta com un programa d’anàlisi criminal, però la realitat està ben lluny d’aquesta intenció. En comptes d’oferir informació seriosa i rigorosa, sembla més aviat un espectacle provocador i sectari que barreja morbositat amb una alarmant falta de fonament periodístic. Més que un espai de reflexió, acaba semblant el Sálvame dels crims, un format que banalitza temes que s’haurien de tractar amb serietat i respecte.
Mayka Navarro, és l’exemple perfecte de pretensiositat disfressada d’espontaneïtat. És mal educada i mal parlada, amb intervencions que freguen el límit del tolerable, proporcionant informació que no només és irrellevant per a l’espectador, sinó que sovint resulta incòmoda o fins i tot innecessària. El seu to poc formal i la seva manera de presumir de certs temes genera més rebuig que interès, sobretot quan el seu enfocament està més centrat en l’espectacle que en el contingut.
En definitiva, L’hora negra no és un programa per a aquells que busquen informar-se, sinó per a aquells que gaudeixen del morbo sense filtres i d’un ambient més propi del sensacionalisme que del periodisme.
