La Milícia La Milícia

Conversa amb l’historiador Francesc-Xavier Hernàndez Cardona arran del seu llibre Catalunya. Batalles que van fer història. De la mà del professor Hernàndez Cardona, ens endinsem en cinc batalles que han tingut lloc, des de l’imperi romà fins a la guerra de 1936, al territori que avui coneixem com a Catalunya. El desenllaç de cadascuna d’elles és el fil que trena la història, una història militar que a casa nostra té en Hernàndez Cardona un dels seus millors exponents. Hi veurem que, com diu el nostre convidat, les batalles no s’acaben mai de lluitar.

Conversa amb Berta López, experta en els Balcans, sobre el desenvolupament del conflicte a Kosovo ençà del novembre de 2022. Encara que hagi passat força desapercebut, al llarg de l’any la violència entre Sèrbia i Kosovo ha anat escalant fins al punt de produir-se un atac mortal a finals de setembre. Analitzem la influència de la Unió Europea, Rússia, Hongria i els Estats Units a la regió, el perfil dels líders Aleksandar Vucic i Albin Kurti i els problemes domèstics que afronten els dos països.

Segona part de la conversa amb Alba Padrós i Max Pérez sobre la vida i l’obra de Francesc Pujols. En aquest capítol, abordem el periple pujolsià de 1931 a 1939. Veurem com Pujols s’enamora d’Esther Antich i Sariol enmig de la guerra, de la qual dirà després que és el seu model d’amor ideal. Per desgràcia, les circumstàncies de l’exili els separa i retrobem Pujols a Montpellier on topa amb personatges de la talla d’Alexandre Deulofeu, Artur Bladé o Alexandre Cirici i Pellicer. Continuarà.

Conversa amb el periodista i escriptor Martí Perarnau al voltant de la confrontació d’idees en el món del futbol, tal i com l’explica al seu llibre «La evolución táctica del fútbol (1863-1945)». Perarnau observa que cada poble juga a la seva manera, igual que cada exèrcit té una manera particular de fer la guerra; a partir d’aquí veiem com la polinització, la influència i el moviment d’entrenadors i jugadors arreu del món conformen una evolució, de vegades ofensiva, de vegades defensiva, que l’autor descriu a partir d’una figura misteriosa i desconeguda com és el fals nou.

Primer capítol de la sèrie que dediquem a Francesc Pujols, la seva vida i la seva obra. En una conversa amb Alba Padrós i Max Pèrez, entesos en la matèria i grans divulgadors, ens endinsem en l’home i en les seves circumstàncies. En aquest primer capítol, toquem la llar d’on sorgeix i la seva formació com a poeta al costat de Joan Maragall. A partir d’aquí, deixant a banda la voluntat poètica, es comença a presentar en societat com un polemista, un crític d’art que ja té una idea pròpia sobre el món. És a dir, la seva concepció filosòfica es comença a fer lloc dins del món cultural català. Actuant com a pont entre el modernisme i el noucentisme, Pujols esdevindria un pol de catalanitat indefugible. En el proper capítol seguirem els seus passos a l’exili i començarem a entendre el seu pensament.

Conversa amb l’escriptor Àlvar Valls al voltant del seu llibre de memòries, «Al cap dels anys» (Edicions de 1979). Centrat en la seva trajectòria com a militant del Front Nacional i després de l’Exèrcit Popular Català (EPOCA), el llibre il·lumina alguns aspectes força desconeguts de la nostra història. Hi apareixen figures com la de Josep Martínez Vendrell o el Doctor Joan Colomines i s’hi relata el primer cop que va sonar en públic l’himne nacional a Barcelona després de 1939. EPOCA, una mena d’exèrcit a l’ombra, és un d’aquells aspectes que ajuden a comprendre, ni que sigui des dels marges, una època concreta.