Ensems

Alhora
  • 0.0 (0)
  • Política
  • Cada semana

Ensems és un podcast d'Alhora, un partit polític independentista, transversal, amb consciència social, que treballa per un objectiu clar: alliberar Catalunya d'Espanya enfortint la nació. Conduït per Jordi Graupera, professor de filosofia i president del partit, el podcast vol posar sobre la taula els temes de conversa que haurien de ser al Parlament per a aconseguir-ho, i és possible gràcies als seus 400 fundadors. Ens cal suport econòmic. Ens calen idees. Ens calen mans. Entra a alhora.cat/militants i fes-te militant.

  1. No fer política lingüística també és fer-ne: cap llengua mor sola

    8 jun

    No fer política lingüística també és fer-ne: cap llengua mor sola

    Ens han fet creure que el català, si mor, morirà de mort natural, com si una llei de la sociologia arrossegués inevitablement les llengües petites cap a la desaparició. És mentida. Les llengües no moren de malaltia: si moren, és perquè les maten. Les maten per raons polítiques, i les maten els poders que tenen la responsabilitat de protegir-les i decideixen no fer-ho. Perquè no fer política lingüística, en un país amb dues llengües, ja és fer-ne: o l'empenys cap aquí o l'empenys cap allà. Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, l'ONG del català, amb més de 26.000 socis, ho explica amb dades i sense catastrofisme. El govern britànic gasta 1.700 milions d'euros l'any defensant l'anglès al Regne Unit, i a ningú se li acut preguntar a quantes beques menjador això equivaldria. Tots els estats i regions del món (Flandes, el Quebec) defensen la seva llengua sense manies. Aquí, en canvi, fa 28 anys que cap govern fa complir la llei que obliga els metges a saber català, mentre el 13% dels facultatius del sistema públic reconeixen que no l'entenen: és un problema de drets, però també de seguretat assistencial. La conversa va a l'arrel del que defensa Alhora: la llengua com a única eina de cohesió possible perquè un paquistanès i un marroquí es relacionin en català i no en castellà, com passaria en qualsevol país normal. Perquè quan fas que algú parli català, fabriques un català. I la dada que ho confirma: al voltant del 80% de la gent que arriba de fora vol aprendre o millorar el català. L'oportunitat hi és; el que falta és voluntat política. Però el diagnòstic de fons és psicològic. La classe política catalana és aversa al conflicte: legisla pensant ja en la sentència contrària, regateja abans que el jutge escrigui res i amaga el conflicte com si així desaparegués. Com diu Jordi Graupera, el conflicte no el creem nosaltres: hi és. Tu només el reveles. I quan l'amagues, ajudes a avançar l'adversari. Revelar-lo i fer fricció és l'única manera d'empènyer la ratlla de la llibertat una mica més enllà. Conversa amb Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora. Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

    1 h 1 min
  2. L'islam, el calaix de sastre on hi aboquem totes les nostres pors

    23 may

    L'islam, el calaix de sastre on hi aboquem totes les nostres pors

    Quan parlem del món àrab o del món de l'islam, no ho fem amb una mirada pròpia, ho fem amb mirada generalment espanyola. Vuit segles de presència musulmana a la península, una guerra de civilitzacions importada d'altri i una immigració recent que ha fet créixer el calaix de sastre on aboquem totes les nostres pors. Ens falta una mirada centrada des de la catalanitat, des dels nostres interessos, i no des dels marcs anglosaxons, espanyols o europeus que mai no han estat pensats per nosaltres. Jordi Llaonart, periodista i arabista, porta vint anys interpretant el món àrab i l'islam des de Catalunya i en català. Coneix Síria, Turquia, l'Iran, el Líban, Palestina. Ha cobert genocidis, revolucions i guerres oblidades. Ha escrit sobre minories de les quals ningú no en parla: assiris, iazidites, drusos, kurds, sahrauís, amazics. El 2024 va publicar Viatge al cor de l'islam, un llibre extraordinari que avui es llegeix amb una altra urgència. La conversa va molt més enllà de la guerra oberta entre Israel, els Estats Units i l'Iran. Desmunta la ingenuïtat del "volem acollir" sense condicions: les normes del país les hem escrit nosaltres, i és arrogant pensar que els fills de les dones que vénen amb vel seran ateus i feministes només pel fet de viure aquí. I tampoc funcionarà fer el costum llei, com vol l'extrema dreta. Estem veient les dues coses alhora: una secularització molt gran dels immigrants d'origen musulmà i una fanatització dels que es queden tancats dins les seves comunitats perquè per connectar-se amb la religió només tenen certs entorns i els obliguem a renunciar a l'islam. És un buit intermig que en realitat decideix el futur del país. Una conversa imprescindible sobre per què la integració dels fills de la immigració és la batalla on ens hi juguem tot, sobre la densitat civil que necessitem reconstruir entre la família i l'Estat, i sobre el poder devastador que té l'Iran amb l'estret d'Ormuz —un avís de què vol dir per un país no tenir sobirania energètica. Conduït per Jordi Graupera, professor universitari i president d'Alhora. Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

    1 h 6 min
  3. Crisi d'habitatge: o construïm el país que volem o ens el construiran els altres

    28 abr

    Crisi d'habitatge: o construïm el país que volem o ens el construiran els altres

    L'habitatge és la primera preocupació dels catalans: no la immigració, no la seguretat. Però el debat públic sobre habitatge està enverinat per dos mantres que convergeixen en no solucionar res. L'esquerra ho refia tot a ocupar pisos buits, que en realitat no van més enllà d'un 5%, i a regular preus, però el preu sempre acaba sortint per alguna banda, sigui en diners o en discriminació a l'hora de llogar. L'extrema dreta diu que és culpa de la immigració, però no defensa els canvis en el model econòmic que calen per no dependre de mà d'obra precaritzada. Els dos s'equivoquen, i el que és pitjor: ambdues visions justifiquen no construir. Mentrestant, els pisos acaben apareixent: com que no ho fan cap enfora, ho fan cap endins: pisos dividits, habitacions compartides, barraquisme invisible. I els barris es degraden, i amb ells, la catalanitat: el país es construeix contra els catalans i a favor dels espanyols, que amb les seves polítiques incentiven que la selecció d'immigració sigui castellanoparlant. Jordi Graupera, Mariona Bosch i Marc Tomàs, membres del Consell Nacional d'Alhora, analitzen les dades sobre habitatge a Catalunya, desmunten mantres i plantegen l'única pregunta que importa: o bé guetos d'immigrants espanyolitzats, o bé ciutats catalanes. Quina Catalunya volem? Una sessió de treball del Consell Nacional d'Alhora, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora, amb Mariona Bosch, secretària general, i Marc Tomàs, secretari d'organització. Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

    1 h
  4. Turisme, porc i mà d'obra barata: qui subvenciona els sectors tòxics de Catalunya?

    9 abr

    Turisme, porc i mà d'obra barata: qui subvenciona els sectors tòxics de Catalunya?

    Catalunya ha crescut dos milions de persones en vint-i-cinc anys. El PIB ha augmentat. I tanmateix els salaris són baixos, el català recula, els serveis públics s'ofeguen i el talent jove arrelat marxa. Com s'explica? Molt senzill: no hem creat feines que el país necessitava. Hem creat feines que ningú del país demanava. I per omplir-les, hem importat mà d'obra barata per a sectors (turisme i agroalimentari intensiu) que no beneficien ningú, excepte als empresaris que en viuen i als polítics que han estat capturats per ells. El cost el paguem tots. Primer, perquè per sota d'un cert salari som els contribuents els que posem la diferència entre el que cobren els treballadors i el que costa mantenir-los en vida. Segon, perquè l'alta temporalitat d'aquests sectors fa que les famílies no arrelin, que les escoles es tensionin, que la llengua no es transmeti. Tercer, perquè els recursos que generem se'ls enduu Espanya i no tenim marge de revertir-ho. El resultat és l'assimilació del país. Xavier Roig és enginyer informàtic per la UPC, MBA i ha fet una llarga carrera directiva en empreses multinacionals de tecnologia. Des de fa anys escriu columnes on ha tingut la claredat de posar nom als culpables: els polítics que han preferit no tocar el model, els sindicats que van deixar de defensar els treballadors i la patronal que s'ha enriquit amb salaris de misèria mentre defensava que tot plegat era necessari per a la productivitat. Una productivitat que, paradoxalment, no ha parat de caure. Una conversa imprescindible sobre el model econòmic català, la immigració com a conseqüència i no com a causa, i per què sense canviar la demanda cap frontera no canviarà res, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora. Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

    58 min
  5. Podcast: Vaga de mestres: més enllà dels titulars

    19 mar

    Podcast: Vaga de mestres: més enllà dels titulars

    L'escola pública catalana fa anys que s'aprima. Més alumnes per aula, menys recursos, metodologies imposades des de despatxos que no funcionen a les trinxeres, i una administració que quan se li escapa el conflicte de les mans crida els sindicats amics per fer-se una foto. Txell Escudé, professora d'anglès a l'Institut Ernest Lluch, i Marc Magrinyà, professor de català a Molins de Rei, expliquen el que realment passa a les aules: per què la inclusió mal plantejada perjudica tothom, per què els alumnes castellanoparlants monolingües no van a les aules d'acollida i per què el sistema sempre s'aprima pel mateix lloc. En aquest podcast hi surten molts dels temes recurrents que intuïtivament als pares els preocupen: educació per projectes, escola inclusiva, burocràcia, claustres sense poder de decisió. El PSC ha intentat pacificar la vaga amb Comissions Obreres i UGT, dos sindicats que mai han introduït el dret a treballar en català en cap conveni col·lectiu. No ha funcionat. Els mestres estan més encesos que abans del pacte. Una conversa imprescindible sobre l'escola catalana i la vaga educativa més enllà dels titulars, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora, amb Mariona Bosch, secretària general d'Alhora. Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

    59 min
  6. Més PIB, menys renda per càpita: qui paga el model econòmic català?

    1 mar

    Més PIB, menys renda per càpita: qui paga el model econòmic català?

    El PIB de Catalunya creix. L'ocupació creix. I tanmateix els serveis públics semblen empitjorar, l'habitatge és inaccessible, el català recula i el talent jove marxa. Com s'explica aquesta contradicció? Molt senzill: el creixement és una il·lusió estadística. Produïm més perquè som més gent, no perquè el país vagi millor. I som més gent perquè importem mà d'obra barata per sostenir sectors de baix valor afegit que no beneficien ningú, excepte als qui els contracten i als polítics que han estat capturats per ells. Jordi Galí, catedràtic de la UPF, doctor per l'MIT i consultor de bancs centrals de tot el món, és un dels economistes catalans més reconeguts internacionalment. I un dels pocs que ha tingut l'honestedat de dir el que els nostres governants mai no diuen: que el problema fonamental de Catalunya és estructural, que s'acumula en silenci des de fa dues dècades, i que ningú el vol adreçar perquè els que se'n beneficien són els que manen i perquè les solucions sempre són a llarg termini i els polítics viuen en el curt. Una conversa imprescindible sobre per què un país que creix s'empobreix, qui paga la festa i com sortir-ne, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora. Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

    1 h 13 min
  7. Menys ciències, menys exigència, menys país: l'escola al servei de l'assimilació

    11 feb

    Menys ciències, menys exigència, menys país: l'escola al servei de l'assimilació

    El Departament d'Educació ha aprofitat les vacances de Nadal per anunciar la reducció d'hores de ciències a secundària, seguint les directrius del Ministeri espanyol, i per això ha passat força desapercebut. L'argument és tan simple com humiliant: les altres comunitats ho fan així. Mentrestant, les hores de llengua i literatura catalanes ja havien caigut a dues setmanals a batxillerat i s'han eliminat les lectures prescriptives. "És un menyspreu per l'exigència, pel rigor i pel coneixement", denuncia Clara Soley, professora de Llengua i Literatura Catalanes. "El professor que exigeix pot arribar a ser sospitós". David Llambrich, professor de Física i Química amb 30 anys a les trinxeres, descriu un sistema educatiu governat per la ineptitud i el "postureig": "La consellera deu pensar que potser algun dia serà ministra, i per tant no es vol complicar la vida. Els socialistes mai s'acompliquen la vida quan manen a Catalunya." El resultat és una degradació sistemàtica del coneixement que condemna els nostres joves a fer de cambrers o feines intercanviables per al salari mínim, mentre el país s'ho juga tot en la seva capacitat d'imaginar un futur millor. Una conversa imprescindible sobre com els departaments d'educació han capitulat davant l'assimilació espanyola i el que ens hi juguem si no ho revertim, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora, amb Júlia Ojeda, vicepresidenta d'Alhora i docent del màster de professorat. Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

    52 min
  8. De l'Estatut del 2005 a l'acord d'Illa: vint anys negociant a canvi de res

    3 feb

    De l'Estatut del 2005 a l'acord d'Illa: vint anys negociant a canvi de res

    El dèficit fiscal del 8% del PIB sembla ser una constant universal, com la velocitat de la llum. Cada cop que es negocia un nou sistema de finançament, el resultat és el mateix: el govern de torn espanyol obre un Excel, poses el resultat que vol al final i va movent la fórmula fins que li dona exactament el que hi havia abans. Després ja pensarà com atacar els catalans per insolidaris, lladres i barruts. Elisenda Paluzie, catedràtica d'Economia de la UB i expresidenta de l'ANC, va viure des de dins la negociació de l'Estatut del 2005. Aquell setembre, el Parlament va aprovar un text que canviava el model: la Generalitat recaptaria tots els impostos. Paluzie i el seu company Jordi Pons van assessorar tant Esquerra com Convergència. Però aquell Nadal, la proposta de l'aleshores ministre d'Economia Pedro Solbes ho va capgirar tot com un mitjó. "Volien que diguessin que era una millora, i no ho podíem dir". Què es negociava realment entre Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero? Que si Convergència guanyava les eleccions, no es repetiria el tripartit i Mas seria president. La resta era teatre. Avui, Esquerra ja no es pot fer enrere de renunciar als 4.700 milions perquè necessita dir que ha aconseguit alguna cosa a canvi de donar suport al PSOE, encara que no hi hagi realment ni ordinalitat ni concert. Però el guany net real pels catalans és de 300 milions. A Catalunya s'ha provat tot, però no s'ha provat d'anar fins al final. Conversa amb Elisenda Paluzie, catedràtica d'Economia de la UB i expresidenta de l'ANC, conduïda per Jordi Graupera, professor universitari i president d'Alhora. Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

    1 h 4 min
Ver todo (51)

Acerca de

Ensems és un podcast d'Alhora, un partit polític independentista, transversal, amb consciència social, que treballa per un objectiu clar: alliberar Catalunya d'Espanya enfortint la nació. Conduït per Jordi Graupera, professor de filosofia i president del partit, el podcast vol posar sobre la taula els temes de conversa que haurien de ser al Parlament per a aconseguir-ho, i és possible gràcies als seus 400 fundadors. Ens cal suport econòmic. Ens calen idees. Ens calen mans. Entra a alhora.cat/militants i fes-te militant.

Información

  • Creador
    Alhora
  • Años de actividad
    2025 - 2026
  • Episodios
    51
  • Clasificación
    Apto
  • Copyright
    © 2026 Ensems
  • Mostrar sitio web
    Ensems

También te podría interesar