La isla de los oyentes

Cadena SER

Creaciones originales de ficción de autores diversos. Nace desde los trabajos de talleres de creación de relatos literarios en Menorca y se amplía hacia obras breves de teatro. Tanto en castellano como en catalán.

  1. 19 jun

    L'amo en Pau d'Algaiarens, una nissaga de pagesos de Menorca, per na Llucia Pons

    Malgrat el turisme creixent i l’arribada de tanta gent que hi vol anar a viure, les Illes Balears preserven encara el tresor de la continuïtat que podem resseguir a partir d’algunes famílies que ens serveixen de pretext per parlar també de la història de les Illes, dels seus costums, de les tradicions i de com s’han anat adaptant als canvis al llarg dels segles. Climent Picornell ens parla dels pobles del Pla de Mallorca, a l’estiu i a l’hivern. Arnau Company i Sebastià Serra han anat a veure la família Serra Magraner, situada a Sóller des de temps de Jaume I i propietaris del Grup Serra de comunicacions. Tomeu Canyelles i Sebastià Serra ens parlen del Monestir de La Real i del barri que hi ha anat sorgint i que ens permet resseguir la història de Mallorca i de Palma. Felip Cirer ens parla de diferents famílies eivissenques: els Francolí, una nissaga nobiliària; la família Marí Mayans, fabricants de licors entre Eivissa i Formentera; els Pascual, descendents del corsari Riquer; la família Roselló, pioners del turisme; i la d’Àngel Serra, una família dedicada al món de l’espectacle. Ja a Menorca, la Llúcia Pons ens parla d’una nissaga de pagesos, els Bosch. Adolf Sintes, d’una nissaga de pescadors, els Reynés. I Miquel Àngel Limón, de la nissaga dels Taltavull.  De fet, del text de na Llúcia Pons hem posat veu al seu relat que ens permet apropar-nos al món rural de Menorca a través dels noms propis d'aquesta família.

    34 min
  2. 21 may

    Buh! Un relat d' Alfonso Morillas

    La paraula fantasma té un viatge etimològic molt bonic que connecta la por als esperits amb la idea de la llum i la visió. El seu origen es troba en el grec antic i ens va arribar a través del llatí. L'origen grec: la llum i l'aparició Tot començar amb l'arrel indoeuropea bha- o bhan-, que significa "brillar" o "il·luminar". D'aquesta arrel en va néixer el verb grec phainein ("mostrar" o "fer veure") i, posteriorment, el verb phantazein, que significava "fer visible" o "presentar a la ment". D'aquest verb es va derivar el substantiu phántasma (φάντασμα), que s'utilitzava per descriure una "aparició", una "il·lusió òptica", un "somni" o un "espectre". En essència, un fantasma per als grecs era qualsevol cosa que es mostrava o apareixia de cop i volta davant dels ulls, com un reflex o una ombra. El pas pel llatí El llatí va adoptar la paraula grega gairebé tal qual: phantasma (amb el significat d'aparició, visió o espectre sobrenatural). Durant l'Edat Mitjana, el terme es va anar fixant cada vegada més per referir-se específicament a les ànimes dels morts que tornaven de l'inframón o del purgatori per manifestar-se davant dels vius. La paraula va entrar directament al català medieval des del llatí. Curiosament, comparteix la mateixa família de sang amb altres paraules que utilitzem cada dia i que tenen a veure amb coses que "es mostren a la ment" o "brillen": L'etimologia ens diu que un fantasma, lluny de ser només una criatura terrorífica amb un llençol, és literalment "una aparició" o "quelcom que es fa visible".

    15 min
  3. 12 may

    Horizonte seco versión 2026

    En 2024 escribimos un relato que habla de un mundo distópico en el que el agua (o la falta de ella) pone en jaque el mundo entero. Quisimos, ya que apuntábamos a un futuro incierto, que los personajes fueran voces creadas con inteligencia artificial. Ahora, dos años después, hemos vuelto a grabar el mismo relato pero utilizando las nuevas voces artificiales que ofrece la IA. Nada que ver. Os dejamos aquí el relato para que lo disfruteis y, si podéis, no dejéis de escuchar las dos versiones y enviarnos un comentario explicando qué opináis.                                                              Así empieza la historia: El mundo había cambiado para siempre. La humanidad, que durante siglos había creído en su capacidad de controlar la naturaleza, ahora enfrentaba una de las crisis más devastadoras de su historia. En un futuro no muy lejano, el agua, el recurso más esencial, se había convertido en el bien más preciado, más incluso que el oro o el petróleo. Los océanos habían sido exprimidos hasta el límite para abastecer a una población mundial cada vez más sedienta, y las grandes corporaciones que monopolizaban el suministro habían acumulado más poder que muchos gobiernos. Sin embargo, el equilibrio frágil que mantenía la paz estaba a punto de romperse. El Lago Nadiya, el mayor lago de agua dulce del mundo, había sido contaminado con una bacteria tóxica desconocida. Nadie entendía cómo había llegado allí, pero las consecuencias eran innegables: millones de personas que dependían de sus aguas estaban en peligro. Y al mismo tiempo, los sistemas de desalación en las costas de los cinco continentes comenzaban a fallar, produciendo agua salobre que no podía ser consumida. La tensión en las calles de las ciudades se palpaba en el aire, la desconfianza y el miedo iban en aumento. Una chispa bastaría para desencadenar una guerra mundial por los recursos.

    20 min

Acerca de

Creaciones originales de ficción de autores diversos. Nace desde los trabajos de talleres de creación de relatos literarios en Menorca y se amplía hacia obras breves de teatro. Tanto en castellano como en catalán.