RETALLS

Andreu Sotorra

Pòdcasts amb els fragments de novel·les, relats, contes o narracions de l’autor i apunts de vivències.

  1. 08/17/2021

    «Els patafis d'un patagó»

    «Els patafis d'un patagó» Col·lecció Lectures Moby Dick, 7 Editorial La Gaya Ciència Barcelona, 1984 Introducció de Lluís Busquets i Grabulosa Disseny coberta d'Enric Satué Il·lustracions de Pilarín Bayés Revisada i ampliada amb el títol «Geganter i contrabandista», Editorial Columna, 1996. Col·lecció Digital Editorial Escac Gabinet de Comunicació Barcelona, 2019 [3a ed. en suport e-book] Patagó va ser un personatge famós dels llibres de cavalleries de la sèrie Palmarín. Fernâo de Magalhâes, que era molt afeccionat a aquesta mena de lectures, va batejar les contrades d'Amèrica meridional —l'actual Patagònia— en honor seu, a causa de les gegantines mesures dels seus habitants. La novel·la, a cavall de la realitat i la ficció, narra l'estranya desaparició d'un dels gegants de la vila de Patagonya, anomenat precisament Patagó, i la història de Fulc i les seves coneixences amb Antonio Pigafetta —el famós navegant—, el cavaller Tirant lo Blanc o míster Darwin, a qui saluda quan surt de Lady Pompis, la discoteca dels patagons. ¿Però Fulc només somnia o, veritablement, quan desapareix el Patagó de Patagonya, comencen els patafis d'un patagó? Entre la fantasia i el somni i les arrels populars i històriques, la novel·la és una faula sobre el món dels gegants i una simbologia del misteri de la mort i la reencarnació. Veu: Andreu Sotorra Música: Cançó de matinada Intèrpret: Tete Montoliu Composició: Joan Manuel Serrat Àlbum: Solo Piano, Tete Montoliu, 1989

  2. 08/17/2021

    «Geganter i contrabandista»

    «Geganter i contrabandista» Editorial Columna Col·lecció Columna Xip, 4. Barcelona, 1996 Col·lecció Digital Editorial Escac Gabinet de Comunicació Barcelona, 2019 [3a ed. en suport e-book] Il·lustració coberta de Francesc Viladot Patagó va ser un personatge famós dels llibres de cavalleries de la sèrie Palmarín. Fernâo de Magalhâes, que era molt afeccionat a aquesta mena de lectures, va batejar les contrades d'Amèrica meridional —l'actual Patagònia— en honor seu, a causa de les gegantines mesures dels seus habitants. La novel·la, a cavall de la realitat i la ficció, narra l'estranya desaparició d'un dels gegants de la vila de Patagonya, anomenat precisament Patagó, i la història de Fulc i les seves coneixences amb Antonio Pigafetta —el famós navegant—, el cavaller Tirant lo Blanc o míster Darwin, a qui saluda quan surt de Lady Pompis, la discoteca dels patagons. A més, s'hi barreja un almirall anomenat Miaulis, que podria tenir alguna cosa a veure amb Andreas Vokos Miaulis, un almirall grec, d'Atenes, que pels seus mèrits al capdavant de les forces navals dels insurrectes grecs de mitjan segle XIX és considerat un heroi. ¿Però Fulc només somnia o, veritablement, quan desapareix el Patagó de Patagonya, comencen els patafis d'un patagó? ¿No heu vist mai una mirada sospitosa dins els ulls d'un gegant de festa? ¿Existeix una terra on fan la viu-viu tots els gegants del món? La desaparició del gegant de la vila, la vigília de la festa major, porta un temporer africà a fer un viatge fantàstic amb un vell almirall de tots els mars. La destinació és una badia on el somni i la fantasia es barregen amb la recerca dels orígens, l'amor i la mort. Entre la fantasia i el somni i les arrels populars i històriques, la novel·la és una faula sobre el món dels gegants i una simbologia del misteri de la mort i la reencarnació. Veu: Andreu Sotorra Música: Cançó de matinada Intèrpret: Tete Montoliu Composició: Joan Manuel Serrat Àlbum: Solo Pinao, Tete Montoliu, 1989

  3. 08/16/2021

    «Carboni 14»

    Carboni 14 Òmnium Cultural Baix Camp / Cossetània Edicions. Col·lecció Escornalbou, 4. Reus, 1986 [1986, 2a] Col·lecció Digital Editorial Escac Gabinet de Comunicació Barcelona, 2018 [3a ed. en suport e-book] Foto coberta de l'autor. Recull de dotze narracions els protagonistes de les quals expliquen cadascú la seva història aprofitant la febre de les freqüències radiofòniques de la FM i els programes de nit en converses telefòniques. Amb aquesta excusa, els relats fan un recorregut, a vegades amb referències històriques i a vegades psicològiques que, pel fet de ser en primera persona, reforcen la singularitat de cada argument que es mou entre la ironia, l'absurd i el realisme màgic. L'obra, publicada per primera vegada el 1986, escrita tres anys abans, ha estat definida així, per la professora i doctora en filologia catalana, Montserrat Palau (La narrativa al Camp de Tarragona 1979-1985): «Els escenaris, arguments i fins i tot el llenguatge narratiu de l'autor estan més acostats a l'estètica dels anys vuitanta que no pas a la de la dècada anterior. L'autor, per la data de naixement, estaria dins un conjunt global d'escriptors que poden ser anomenats dels «setanta», però en la majoria de les seves obres presenta una tendència més avançada o rupturista, més jove de plantejaments, amb temes fantàstics fora de les preocupacions realistes de maduresa. De la seva narrativa, destaca tant l'estil atractiu i el llenguatge viu i lligat amb els temps actuals com els seus temes. L'autor juga amb la realitat/imaginació, a cops sense límits precisos entre una i l'altra, que envolten els protagonistes en situacions insòlites i també, a vegades, absurdes. La seva característica principal és el dinamisme en els continguts i les tècniques i, sobretot, el dinamisme a l'hora d'enfrontar-se al món de la fantasia». XIX Premi «Ciutat d'Olot» (posteriorment «Marià Vayreda»). Veu: Andreu Sotorra Música: Shoemaker Intèrpret: Azaria Parks Composició: Azaria Parks Àlbum: Shoemaker, 2019

About

Pòdcasts amb els fragments de novel·les, relats, contes o narracions de l’autor i apunts de vivències.