PAPERETS, el podcast sobre patrimoni musical de Ficta Edicions

FICTA edicions
  • 0.0 (0)
  • Music History
  • Updated Semiweekly

Descobrim les històries entorn al patrimoni musical català amb Pere-Andreu Jariod. A cada capítol un convidat ens farà conèixer música, compositors i intèrprets de tots els temps.

  1. 5d ago

    Memòries de l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure - Jaume Cortadellas i Lluis Vidal

    Segon i últim capítol dedicat a l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure, una formació mítica que va estar en actiu a la ciutat de Barcelona entre els anys 1985 i 2003. Si en el capítol anterior sentíem extractes de la conversa que vam tenir amb el director Josep Pons, la persona que va liderar aquell projecte durant els primers dotze anys, en aquest podem escoltar fragments de les converses que vam tenir amb Jaume Cortadellas i Lluís Vidal, les persones que van acompanyar el mestre Pons en aquella aventura apassionant. En el cas de Lluís Vidal, a més, va ser qui va agafar el testimoni i va dirigir l’orquestra fins a la seva dissolució, l’any 2003. Imatge del capítol: Arxiu Lliure Músiques del capítol STRAVINSKI, Igor: I Tempo justo, del Concerto ‘Dumbarton Oaks’. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.STRAVINSKI, Igor: Vals, de la Suite per a orquestra de cambra núm. 2. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.FALLA, Manuel de: Danza del fuego fatuo, d’El Amor Brujo. Ginesa Ortega, cantaora. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.SCHÖNBERG, Arnold: Pierrot Lunaire. Nina, cantant. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.PIAZZOLLA, Astor: Allegro marcato, del Concert per a bandoneó. Pablo Mainetti, bandoneó. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.STRAVINSKI, Igor: Gavota, de la Suite Pulcinella. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.STRAVINSKI, Igor: Polca, de la Suite per a orquestra de cambra núm. 1. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.PIAZZOLLA, Astor: Adiós Nonino (Arranjament Lluís Vidal). Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.GISMONTI, Egberto: A fala da paixão. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Lluís Vidal, director.FALLA, Manuel de: Concert per a clavecí i cinc instruments. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.FALLA, Manuel de: Danza del fin del día, d’El Amor Brujo. Ginesa Ortega, cantaora. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.STRAVINSKI, Igor: Balalaika, de la Suite per a orquestra de cambra núm. 1. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.GERSHWIN, George: My Man’s Gone Now, de Porgy and Bess. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Joan Albert Amargós i Lluís Vidal, directors.GISMONTI, Egberto: Strawa no sertão. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Lluís Vidal, director.STRAVINSKI, Igor: III Con moto, del Concerto ‘Dumbarton Oaks’. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director. Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano) Assistent de producció: Martí Ferrer Assessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu Jariod Si voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat. Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat. ENLLAÇOS RELACIONATS: L’Orquestra de Cambra Teatre Lliure a l’Arxiu Lliure: https://arxiu.teatrelliure.com/produccions/?properties=anyActors&values=%2Fcoeli%2FTLL%2FActor%2FOrquestra%20de%20Cambra%20del%20Teatre%20LliureCompositors al voltant de la república, primer programa de l’OCTLL: https://arxiu.teatrelliure.com/eventorperiod/compositors-al-voltant-de-la-republica/?rep=temporada-1985-1986Canal de YouTube de Lluís Vidal amb enregistraments en vídeo de l’OCTLL: https://www.youtube.com/@octll182L’Orquestra del Lliure, un miracle que no s’ha repetit, article de Guillem Vidal i Oriol Pérez Treviño al diari El Punt Avui (7/11/2025): https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2592971-l-orquestra-del-lliure-un-miracle-que-no-s-ha-repetit.htmlArticle de l’OCTLL a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Orquestra_de_Cambra_Teatre_Lliure

    Memòries de l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure - Jaume Cortadellas i Lluis Vidal

  2. 5d ago

    Memòries de l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure I - Josep Pons

    Dediquem dos capítols del nostre pòdcast a recordar una orquestra que va tenir un gran impacte, en el seu moment, en la vida musical de Barcelona: l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Aquest conjunt va estar en actiu entre els anys 1985 i 2003, moment en què es va dissoldre. Els seus programes de concert, les seves propostes musicals i, sobretot, la gran quantitat de música inèdita al nostre país que van donar a conèixer al públic van convertir l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure en un referent i, amb el pas dels anys, en una formació mítica. En aquest primer capítol sentim extractes de la conversa que vam enregistrar amb el director d’orquestra Josep Pons. Amb ell recordem sobretot els inicis de l’orquestra. També ens parla de la importància que va tenir per al conjunt la producció del ballet El amor brujo, de Manuel de Falla, i de com aquesta producció els va obrir les portes de diversos escenaris europeus. Finalment, fa esment de la sèrie d’enregistraments discogràfics que van fer amb el segell francès Harmonia Mundi. Imatge del capítol: Arxiu Lliure Músiques del capítolMOZART, Wolfgang Amadeus: Obertura de La flauta màgica. Weimarer BläserquintettSTRAVINSKI, Igor: I Tempo justo, del Concerto ‘Dumbarton Oaks’. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.FALLA, Manuel de: Concert per a clavecí i cinc instruments. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.GERHARD, Robert: 7 Haikus. Josep Benet, tenor. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.FALLA, Manuel de: El Gran Teatro del Mundo. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.FALLA, Manuel de: El Amor Brujo. Ginesa Ortega, cantaora. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.FALLA, Manuel de: El paño moruno, de 7 Canciones populares españolas. Victoria de los Ángeles, soprano. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.FALLA, Manuel de: El retablo de maese Pedro. Joan Cabero, tenor. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.PIAZZOLLA, Astor: Invierno, de Las 4 estaciones porteñas (Arranjament de Lluís Vidal). Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.PIAZZOLLA, Astor: Decarissimo (Arranjament de Lluís Vidal). Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director.STRAVINSKI, Igor: III Con moto, del Concerto ‘Dumbarton Oaks’. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Josep Pons, director. Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano) Assistent de producció: Martí Ferrer Assessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu Jariod Si voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat. Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat. ENLLAÇOS RELACIONATS: L’Orquestra de Cambra Teatre Lliure a l’Arxiu Lliure: https://arxiu.teatrelliure.com/produccions/?properties=anyActors&values=%2Fcoeli%2FTLL%2FActor%2FOrquestra%20de%20Cambra%20del%20Teatre%20LliureCompositors al voltant de la república, primer programa de l’OCTLL: https://arxiu.teatrelliure.com/eventorperiod/compositors-al-voltant-de-la-republica/?rep=temporada-1985-1986Canal de YouTube de Lluís Vidal amb enregistraments en vídeo de l’OCTLL: https://www.youtube.com/@octll182L’Orquestra del Lliure, un miracle que no s’ha repetit, article de Guillem Vidal i Oriol Pérez Treviño al diari El Punt Avui (7/11/2025): https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2592971-l-orquestra-del-lliure-un-miracle-que-no-s-ha-repetit.htmlArticle de l’OCTLL a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Orquestra_de_Cambra_Teatre_Lliure

    Memòries de l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure I - Josep Pons

  3. Jul 14

    Els villancets “de negre” al segle XVII

    Josep Pujol i Coll, musicòleg i professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya, porta molts anys investigant el gènere del villancet, sobretot l’anomenat “villancet de negres”, un subgènere humorístic que va tenir una gran popularitat, on els personatges afrodescents eren representats. Aquest tema ha anat guanyant cada vegada més presència i interès i l’estudi de Josep Pujol s’ha convertit en una referència internacional, que ha culminat amb la publicació del llibre Los cofrades de l'estrella, que parteix de la seva tesi doctoral. Imatge del capítol: Músiques del capítol   FLETXA, Mateu: San Sabeya, de La Negrina. La Capella Reial de Catalunya. Hespèrion XXI. Jordi Savall, director.FERNANDES, Gaspar: Andrés do queda el ganado. Ars Longa de La Habana. Teresa Paz, directora.MURCIA, Santiago de: Cumbées. Xavier Díaz-Latorre, guitarra. Pedro Esteban, percussió. ARTAL, Vicente: ¡Huchuá, hu!. Alicia Martínez i Alba Sánchez, sopranos. Nicolás Escobar, arpa. Pol Térmens, guitarra barroca. Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano) Assistent de producció: Martí Ferrer Assessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu Jariod Si voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat. Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat. ENLLAÇOS RELACIONATS: Tesi doctoral Els vilancets 'de negre' al segle XVII, de Josep Pujol (2016): https://hdl.handle.net/10803/383042Informació sobre la presentació del llibre Els vilancets ‘de negre’ al segle XVII al Museu de la Música (2026): https://www.auditori.cat/ca/esdeveniment/museu-els-vilancets-de-negre-segle-xvii-josep-pujol/Article Vilancets de negre catalans del segle XVII, a la Revista Catalana de Musicologia (2018): https://raco.cat/index.php/RevistaMusicologia/article/view/101433/441270Blog de Josep Pujol:https://joseppujolcoll.wordpress.com/Articles de Josep Pujol a Academia.edu:https://esmuc.academia.edu/JosepPujolCollCurrículum de Josep Pujol al web de l’ESMUC: https://www.esmuc.cat/professorat/josep-pujol/

    Els villancets “de negre” al segle XVII

  4. Jun 30

    Mompou inèdit

    L’interès per la música i la figura de Frederic Mompou no para de créixer. Sovint apareixen nous enregistraments de la seva obra, tant dins com fora de les nostres fronteres, i les seves composicions són cada vegada més conegudes. Però encara hi ha música de Mompou per descobrir. Fa poc s’ha presentat Fulls d’àlbum, un recull de peces inèdites del compositor. Aquestes obres, provinents dels fons de la Biblioteca de Catalunya i de la Fundació Frederic Mompou, han estat recuperades pel pianista Miquel Villalba, que n’ha preparat l’edició. A Paperets volem descobrir aquest Mompou inèdit de la mà de Miquel Villalba, i també de Pedro Ortiz, compositor i investigador murcià que s’ha interessat per la figura de Mompou i li ha dedicat el seu treball final del Màster Oficial de Recerca Musical de l’ESMUC.  Imatge del capítol: Frederic Mompou i Carmen Bravo. Fundació Frederic Mompou Músiques del capítol   MOMPOU, Frederic: A Carmen, cançó de bressol. Miquel Villalba, piano.MOMPOU, Frederic: A1 ***. Miquel Villalba, piano.MOMPOU, Frederic: Coral. Miquel Villalba, piano.MOMPOU, Frederic: Aniversari feliç (1a. versió). Miquel Villalba, piano. Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano) Assistent de producció: Martí Ferrer Assessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu Jariod Si voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat. Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat. ENLLAÇOS RELACIONATS: Fulls d’àlbum (partitura). Música inèdita per a piano sol de Frederic Mompou. Edició a cura de Miquel Villalba: https://www.ficta.cat/ca/partitures/533-fulls-d-album-piano-frederic-mompou-9790805448794.html CD Mompou inèdit. Obres de Mompou. Miquel Villalba, piano: https://open.spotify.com/album/5KeldrzGbuQvvvXxwIQBSsCD Dialogues. Obres de Manuel Blancafort i Frederic Mompou. Emili Brugalla, piano: https://www.ficta.cat/ca/cd/376-dialogues-emili-brugalla-mblancafort-fmompou-361682150284.htmlFundació Frederic Mompou: https://fundaciomompou.cat/Capítol de Paperets Blancafort i Mompou, diàlegs de dos grans amics: https://podcast.ficta.cat/paperets/blancafort-i-mompou-dialegs-de-dos-grans-amics/Capítol de Paperets La sonata perduda de Robert Gerhard: https://podcast.ficta.cat/paperets/la-sonata-perduda-de-robert-gerhard/

    Mompou inèdit

  5. May 28

    Maria Dolors Bonal, educar amb la música

    És un nom imprescindible de la pedagogia musical i del cant coral al nostre país. Fundadora de L’Esquitx, el cor infantil de la Coral Sant Jordi; introductora del mètode Orff d’ensenyament musical a Catalunya; impulsora, juntament amb altres persones, del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya; creadora de l’escola de música L’Arc i també del projecte social Xamfrà. Maria Dolors Bonal ha educat, a través de la música i del cant, centenars d’infants i joves. En aquest capítol mirem enrere per recordar alguns d’aquests moments, en companyia de persones que han compartit amb ella aquest trajecte: Mireia Hernández, Maria Mercè Argüelles, Antoni Ros Marbà i Ester Bonal. Imatge del capítol: Antoni Bassó Músiques del capítol POPULAR ALEMANYA: Vers els cims. L’Esquitx. Maria Dolors Bonal, directora.POPULAR AUSTRÍACA: La truita. L’Esquitx. Maria Dolors Bonal, directora.BONAL, Maria Dolors: Si fos ocellet. L’Esquitx. Maria Dolors Bonal, directora. MOZART, Wolfgang Amadeus: La flauta màgica (Final). Solistes, cor i orquestra de L’Arc. Ester Bonal, directora.POPULAR CATALANA: La dama d’Aragó. Trobada del SCIC. Maria Dolors Bonal, directora.ROS MARBÀ, Antoni: Tirant lo Blanc (Inici). Nois i noies de les corals del SCIC. Antoni Ros Marbà, director.POPULAR CATALANA: El rabadà. Corals de les escoles Betània i Sant Gregori. Maria Dolors Bonal, directora. Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano) Assistent de producció: Martí Ferrer Assessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu Jariod Si voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat. Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat. ENLLAÇOS RELACIONATS: Entrevista al digital cultural Catorze (2018): https://www.catorze.cat/entrevistes/mes-que-paraules/dolors-bonal-la-musica-no-s-ha-d-ensenyar-s-ha-de-viure_178936_102.html Distinció a Maria Dolors Bonal de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona: https://ajuntament.barcelona.cat/distincions-honors/ca/bonal-i-de-falgas-maria-dolors-2018Premi Oriol Martorell a Maria Dolors Bonal (2015): https://www.youtube.com/watch?v=JhAgP4hc8V8&list=PLwy8dEQIoX0pkY2fh87PLZqYYBaZYkkv_&index=1Fons de Maria Dolors Bonal a la Biblioteca de Catalunya: https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Bonal-Maria-DolorsL’Arc Fundació: https://larcmusica.cat/Xamfrà: https://xamfra.net/SCIC: https://www.scic.cat

    Maria Dolors Bonal, educar amb la música

  6. Apr 28

    Conxita Badia, una vida per al cant

    La soprano Conxita Badia ha estat, sens dubte, una de les cantants més importants que ha donat el nostre país. La seva sensibilitat va fascinar i inspirar una gran quantitat de compositors i poetes, que van escriure música i versos pensant en la seva veu i la seva manera d’interpretar. Coincidint amb el cinquantè aniversari de la seva mort, l’hem volguda recordar i per això hem convidat a Mònica Pagès Santacana, periodista i autora d’una biografia sobre la cantant publicada fa uns anys, i Mariona Bonet Agustí, neta de Conxita Badia.  Músiques del capítol GRANADOS, Enric: Canciones amatorias (Llorad, corazón). Conxita Badia, soprano. Alicia de Larrocha, piano.ALIÓ, Francesc: Cançons populars catalanes (El mestre). Conxita Badia, soprano. Pere Vallribera, pianoFALLA, Manuel de: 7 canciones populares españolas (Nana). Conxita Badia, soprano i piano.OVALLE, Jayme: Azulão. Conxita Badia, soprano. Pere Vallribera, piano. Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano) Assistent de producció: Martí Ferrer Assessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu Jariod Si voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat. Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat. ENLLAÇOS RELACIONATS: Web Memòria i Veus. Conxita Badia i el seu entorn: https://memoriaiveus.cat/Obres de Conxita Badia al catàleg de Ficta Edicions: https://www.ficta.cat/ca/cercar?controller=search&category_filter=0&orderby=position&orderway=desc&search_query=conxita+badia&submit_search=50 anys sense la veu de Conxita Badia, article de Montserrat Bonet Agustí: https://www.revistamusical.cat/50-anys-sense-la-veu-de-conxita-badia/El documental Conxita Badia no existeix, d’Eulàlia Domènech: https://www.3cat.cat/3cat/conxita-badia-no-existeix/video/4406311/Fons Conxita Badia de la Biblioteca de Catalunya: https://www.bnc.cat/cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Badia-ConxitaArticle sobre Conxita Badia a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Concepci%C3%B3_Badia_i_Mill%C3%A0s

    Conxita Badia, una vida per al cant

  7. Mar 25

    La Fundació Robert Gerhard

    De fundacions dedicades a músics, al nostre país n’hi ha unes quantes: la Fundació Pau Casals, la Fundació Frederic Mompou, la Fundació Manuel Blancafort, la Fundació Victoria de los Ángeles o la Fundació Montserrat Torrent, per citar-ne només algunes. Des de fa poc, però, n’hi hem d’afegir una altra: la Fundació Robert Gerhard, dedicada al compositor vallenc. En aquest capítol volem descobrir què ha motivat la creació d’aquesta fundació, qui hi ha al darrere i quins objectius es proposa. Per això hem convidat el seu president, Edmon Colomer, perquè ens ho expliqui. Músiques del capítol GERHARD, Robert: L’Alta Naixença del Rei en Jaume (Follia). Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Coral Càrmina. Edmon Colomer, director. GERHARD, Robert: Suite Pandora (Carnaval). Miquel Villalba i Jordi Masó, pianos.GERHARD, Robert: La pesta (Final). Joven Orquesta Nacional de España. BBC Symphony Chorus. Edmon Colomer, director.Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano) Assistent de producció: Martí Ferrer Assessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu Jariod Si voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat. Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat. ENLLAÇOS RELACIONATS: Web de la Fundació Robert Gerhard: https://robertgerhard.org/Pandora, newsletter de la Fundació Robert Gerhard: https://mailchi.mp/cc6f4e08b01e/pandora-126-la-fundaci-robert-gerhard-es-presenta?e=82094b4aa9Notícia de la presentació al web de la Fundació:  https://robertgerhard.org/2026/01/08/neix-la-fundacio-robert-gerhard/Notícia de la presentació al programa Assaig General de Catalunya Música: https://www.3cat.cat/3cat/es-presenta-la-fundacio-robert-gerhard-a-barcelona/audio/1266676/Notícia al web de la Revista Musical Catalana: https://www.revistamusical.cat/neix-la-fundacio-robert-gerhard-per-preservar-estudiar-i-projectar-internacionalment-el-llegat-del-compositor-catala/Notícia de Xavier Cervantes al diari ARA: https://www.ara.cat/cultura/musica/neix-fundacio-robert-gerhard-divulgar-obra-compositor-vallenc_1_5612526.html

    La Fundació Robert Gerhard

  8. Feb 24

    A la recerca de manuscrits litúrgics medievals a Catalunya

    A Catalunya tenim un ric patrimoni musical, especialment en el camp de la música medieval, i més concretament en els manuscrits litúrgics. Aquest tema l’ha estudiat en profunditat Joaquim Garrigosa, doctor en musicologia, amb una tesi titulada La notació musical a Catalunya fins al segle XIII. En aquest capítol, aprofundim en el cant gregorià, descobrim el seu origen lligat a la figura de Carlemany i com ha arribat fins als nostres dies. També parlem de manuscrits musicals catalans molt antics, com el manuscrit de la consagració de l’església del castell de Tona, que inclou la notació musical més antiga datada a Europa.  Músiques del capítol  ANÒNIM: O magnum mysterium (responsori de la nit de Nadal). Cor de Monjos de l’Abadia de Montserrat. Pare Gregori Estrada, director.ANÒNIM: Christus factus est (gradual del Dijous Sant). Schola Gregoriana de Barcelona. Ramon Moragas, director.ANÒNIM: Verses Paschales De III Mariis (Ms. 105 de Vic). Capella de Música de Santa Maria del Mar.  Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano) Assistent de producció: Martí Ferrer Assessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu Jariod Si voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat. Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat. ENLLAÇOS RELACIONATS: ALTURO, Jesús i ALAIX, Tània. «La notació musical datada més antiga d’Europa». Miscel·lània Litúrgica Catalana, XXV. [Barcelona: Institut d’Estudis Catalans] 2017 https://revistes.iec.cat/index.php/MLC/article/view/97609.003/142796 ANGLÈS, Higini. La música a Catalunya fins al segle XIII. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans: Biblioteca de Catalunya, 1935. https://botiga.bnc.cat/?product=la-musica-a-catalunya-fins-al-segle-xiii GARRIGOSA, Joaquim. «L’antífona Surgite sancti. Un estudi comparatiu». Miscel·lània Litúrgica Catalana, 31. [Barcelona: Institut d’Estudis Catalans] (2023) https://revistes.iec.cat/index.php/MLC/article/view/150796/148526 MUNDÓ, Anscari M. «La cultura artística escrita». Catalunya Romànica, I, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/la-cultura-artistica-escrita ZAPKE, Susana. «Sistemas de notación en la Península Ibérica» a: Susana Zapke, Hispania Vetus. Manuscritos litúrgico-musicales: De los orígenes visigóticos a la transición francorromana (siglos IX-XII). Bilbao: Fundación BBVA, 2007 https://www.fbbva.es/wp-content/uploads/2017/05/dat/DE_2008_hispania_vetus_esp.pdf

    A la recerca de manuscrits litúrgics medievals a Catalunya
See All (69)

Trailer

About

Descobrim les històries entorn al patrimoni musical català amb Pere-Andreu Jariod. A cada capítol un convidat ens farà conèixer música, compositors i intèrprets de tots els temps.

Information