A les Portes de Troia

A les Portes de Troia

A les portes de Troia és un programa de ràdio i podcast d'història en català que s'emet des de Ràdio Castellar (Castellar del Vallès, Barcelona) a través de La Xarxa de Comunicació Local. Divulgació històrica en català, amb rigor i en format conversacional que el fa proper i amè. És a través dels canals que ofereix La Xarxa, que s'ha convertit en un dels continguts culturals més escollits per les ràdios locals d'arreu de Catalunya. L'equip el conformen l'Alberto Reche, el Sergio Rodríguez i l'Albert Abril.

  1. 9h ago

    1816, l'any sense estiu - Episodio exclusivo para mecenas

    Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! L'abril de 1815, l'erupció col·lossal del mont Tambora a Indonèsia va injectar milions de tones de diòxid de sofre a l'estratosfera, creant un vel d'aerosols que va bloquejar la radiació solar i va provocar el devastador "any sense estiu" de 1816. En aquest programa exclusiu per a mecenes, parlem d'aquest hivern volcànic global que va arruïnar les collites a Europa i Amèrica del Nord, desencadenant fams, motins i una onada letal de tifus. Les conseqüències indirectes d'aquest apocalipsi climàtic van alterar el món per sempre. A la Xina, la destrucció dels arrossars va empènyer els pagesos de Yunnan a cultivar opi per sobreviure, originant el gran mercat global d'aquesta droga, mentre que a l'Índia l'alteració del monsó va fer mutar un bacteri que va desencadenar la primera pandèmia mundial de còlera. El xoc climàtic també va deixar una profunda empremta cultural i tecnològica: el clima fosc i constantment plujós a Suïssa va obligar un grup de joves a tancar-se a casa, inspirant Mary Shelley a escriure Frankenstein i John Polidori a idear el vampir modern. Paral·lelament, la mort massiva de cavalls per falta de farratge va portar Karl Drais a inventar la draisina, el primer avantpassat de la bicicleta, mentre que als Estats Units la pèrdua de collites va provocar un èxode demogràfic massiu des de Nova Anglaterra cap a l'interior del continent.Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

    1816, l'any sense estiu - Episodio exclusivo para mecenas

  2. 2d ago

    560 - La Guerra russojaponesa (1904-1905)

    A principis del segle XX, el món donava per feta la invencibilitat militar d'Europa. Però l'any 1904, un xoc d'imperis a l'Àsia Oriental va trencar aquest mite per sempre. Aquesta setmana, A les Portes de Troia, viatgem fins al fred glacial de Manxúria i les aigües de l'oceà Pacífic per reviure la Guerra Russojaponesa (1904-1905). Analitzem com l'Imperi Japonès, un país que feia només quatre dècades que havia sortit del feudalisme i d'un profund aïllacionisme, va aconseguir derrotar de manera aclaparadora el gegantí exèrcit del tsar Nicolau II de Rússia. Aquesta setmana, A les Portes de Troia, resseguim el sagnant setge de Port Arthur, els atacs frontals contra les implacables metralladores i el malson logístic que va suposar moure tropes a través del ferrocarril Transsiberià. També ens endinsem en l'odissea absurda i caòtica de la Flota russa del Bàltic, obligada a vorejar tota l'Àfrica per acabar sent anihilada per l'almirall Togo a la mítica Batalla naval de Tsushima. Per què aquest conflicte es considera el gran assaig general de la Primera Guerra Mundial i la guspira que encendria la Revolució Russa de 1905? Descobriu com el Japó es va consagrar com el nou gran monstre imperial d'Àsia i com es va iniciar el bany de sang del segle XX! Si us apassiona la història, recordeu subscriure-us, compartir l'episodi i, si voleu, fer-vos mecenes per ajudar-nos a mantenir viu el pòdcast. Enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia Moltes gràcies als nostres mecenes: Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill, Jaume Perello, Geòrgia Costa, Carles Pintó, Jaume MB.

    560 - La Guerra russojaponesa (1904-1905)

  3. Oct 25

    559 - Arthur Evans i la descoberta del món minoic

    Si pensem en civilitzacions antigues i laberints, ràpidament ens ve al cap la cultura minoica: palaus laberíntics, el rei Minos, les famoses columnes vermelles i els salts acrobàtics per sobre de braus al palau de Cnossos. Però, fins a quin punt tot això és cert i fins a quin punt és un relat parcialment inventat? Aquesta setmana, A les Portes de Troia, viatgem a la Creta de finals del segle XIX i principis del XX per desmuntar un dels grans mites de l'arqueologia: la descoberta de la civilització minoica. Seguirem els passos del polèmic arqueòleg britànic Arthur Evans i analitzarem com va utilitzar la mítica illa mediterrània per justificar l'origen de la civilització occidental i "l'esperit europeu" davant dels grans imperis d'Orient. En aquest episodi descobrirem qui va treure a la llum realment el palau de Cnossos abans que hi arribés Evans. Analitzarem què s'amaga darrere les seves restauracions arquitectòniques —eren realment vermelles i de fusta aquelles columnes? Es va moure de lloc el Tron de Minos?— i ens preguntarem si aquesta cultura era realment tan pacífica, artística i talassocràtica com ens han venut. Tot això, emmarcat en el complex context de la Creta otomana i la lluita imperialista europea per repartir-se el passat del Mediterrani. Acompanyeu-nos en un viatge ple d'espionatge, presentisme històric i manipulacions estètiques per entendre com es construeix el mite fundacional de tota una civilització! Si t’agrada el programa i vols donar-nos un cop de mà, recorda compartir-lo i fer-te mecenes per ajudar-nos a continuar divulgant la història. Enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia Moltes gràcies als nostres mecenes: Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill, Jaume Perello, Geòrgia Costa, Carles Pintó, Jaume MB.

    559 - Arthur Evans i la descoberta del món minoic

  4. Oct 18

    558 - L'exèrcit tardoromà (II): bàrbars i fortificacions

    Com reclutava soldats l'Imperi Romà quan els seus propis ciutadans es tallaven els dits per evitar anar a la guerra? A la segona i última part del nostre viatge per l'exèrcit tardoromà, ens endinsem en la realitat social i estratègica dels homes que van defensar les últimes fronteres de Roma. Acompanyats de l'historiador Adrià Hernando, analitzem la famosa "barbarització" de les legions: fins a quin punt incorporar milers de guerrers estrangers i foederati va ser la salvació o la perdició de l'Imperi? Parlem de la resistència dels campaments militars pagans a l'arribada imparable del cristianisme, i expliquem com va canviar l'estratègia de la guerra: per què l'exèrcit romà va deixar de lluitar a camp obert per començar a amagar-se rere de gegantines xarxes de fortaleses i muralles? Busquem les causes materials de la caiguda de Roma més enllà dels mites tradicionals. Segona part de l'especial sobre l'exèrcit de l'Antiguitat Tardana. Gràcies pel vostre suport! Feu-vos mecenes per ajudar-nos a seguir divulgant la història. Enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia Moltes gràcies als nostres mecenes: Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill, Jaume Perello, Geòrgia Costa, Carles Pintó, Jaume MB.

    558 - L'exèrcit tardoromà (II): bàrbars i fortificacions

  5. Oct 16

    El dia de les barricades - Episodio exclusivo para mecenas

    Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! Quantes vegades hem sentit parlar de les classes populars cridant a les barricades durant una revolta? Les nostres ciutats estan plenes d'històries d'heroïcitat tràgica, de sang i de pólvora darrere d'aquestes defenses urbanes improvisades, però us heu preguntat mai d'on ve exactament aquesta paraula i quan es van utilitzar per primer cop? En aquest programa exclusiu d'A les Portes de Troia, viatgem al 12 de maig de 1588 a París per viure en primera persona el primer Dia de les Barricades de la història. En aquesta píndola històrica descobrim com el poble parisenc, enfurismat amb el rei Enric III i arrenglerat amb el duc de Guisa durant la Vuitena Guerra de Religió a França, va bloquejar els carrers de la capital. I ho van fer utilitzant un element molt concret que donaria nom per sempre a aquesta pràctica: les barriques de fusta omplertes de terra i pedres. Resseguim el convuls clima de tensió entre catòlics i protestants, la polèmica arribada de la guàrdia reial suïssa vulnerant els privilegis de la ciutat i l'escalada de violència que va obligar el rei a fugir de París. Com va acabar aquesta història de traïcions, assassinats i monarques que s'han de convertir de religió per poder asseure's al tron? Descobriu l'origen fascinant de les barricades i l'impacte del poble en armes! Si us apassiona la història, recordeu subscriure-us, compartir l'episodi i fer-vos mecenes per ajudar-nos a mantenir viu el pòdcast. Enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia Moltes gràcies als nostres mecenes: Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill, Jaume Perello, Geòrgia Costa, Carles Pintó, Jaume MB.Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

    El dia de les barricades - Episodio exclusivo para mecenas

  6. Oct 11

    557 - Harald Hardrada i el final de l'era dels vikings

    Oblideu els tòpics de drakkars i bàrbars assaltant monestirs. Aquesta setmana, A les Portes de Troia, viatgem a través de l'Europa del segle XI per descobrir la vida de Harald Hardrada, el darrer gran rei víking i un personatge amb una biografia digna d'una superproducció de Hollywood. Després de ser derrotat i exiliat de Noruega amb només quinze anys, Harald va iniciar una odissea èpica que el va portar a lluitar a la Rus de Kíev i a convertir-se en el temut comandant de la guàrdia varega a l'Imperi Bizantí. Lluitant a Sicília, als Balcans i a Terra Santa, va amassar una fortuna tan descomunal que li va permetre tornar al nord i, literalment, comprar un regne sencer. En aquest episodi resseguim les seves perilloses intrigues palatines als palaus de Constantinoble, la seva brutal guerra de desgast contra Dinamarca i la seva faceta com a estadista encunyant moneda i fundant ciutats com Oslo. Finalment, ens endinsem en el fatídic any 1066 per entendre el complex tauler d'escacs polític que el va portar a envair Anglaterra amb tres-cents vaixells. Per què la seva mort per una fletxa perduda a la sagnant batalla de Stamford Bridge s'ha considerat sempre el punt final a tres segles d'expansió víkinga i l'inici d'una nova Europa feudal? Descobriu com es va tancar l'era dels senyors de la guerra nòrdics! Si us apassiona la història, recordeu subscriure-us, compartir l'episodi i fer-vos mecenes per ajudar-nos a mantenir viu el pòdcast. Enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia Moltes gràcies als nostres mecenes: Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill, Jaume Perello, Geòrgia Costa, Carles Pintó, Jaume MB.

    557 - Harald Hardrada i el final de l'era dels vikings

  7. Oct 4

    556 - La Ravenna bizantina

    Si ens fixem en el segle VI, la història de la ciutat de Ravenna va fer un gir inesperat. Després d'haver estat la capital de l'Imperi Romà d'Occident i el cor del regne ostrogot de Teodoric, un nou poder la va reclamar. Què va passar quan les tropes del gran general Belisari, enviades des de Constantinoble per l'emperador Justinià i la seva esposa Teodora, van prendre el control de la ciutat? Aquesta setmana, A les Portes de Troia, abordem l'etapa bizantina de Ravenna, un període clau de l'Antiguitat Tardana que va transformar per sempre aquesta ciutat italiana i la va convertir en la punta de llança de l'Orient a Occident. En aquest programa analitzem les tensions entre l'església catòlica i els marginats arrians després de la caiguda dels gots, un conflicte en què els bisbes de la ciutat van utilitzar la religió per eliminar l'oposició política. Aprofundim en la construcció de l'emblemàtica església de Sant Vital i en el famós mosaic de Justinià i Teodora, una de les obres d'art més immortals del món antic que, curiosament, és el resultat d'una campanya de propaganda política on els emperadors mai no van posar un peu a la ciutat. Finalment, explorarem la creació de l'exarcat bizantí, l'arribada dels bel·licosos longobards i com, malgrat el pas dels segles, Ravenna es va mantenir com un centre cultural europeu de primer ordre. Subscriviu-vos a A les Portes de Troia i gaudiu d'aquest viatge per l'art, la geopolítica i la religió del món bizantí. Enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia Moltes gràcies als nostres mecenes: Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill, Jaume Perello, Geòrgia Costa, Carles Pintó, Jaume MB.

    556 - La Ravenna bizantina

  8. Oct 1

    L’enfonsament del Vasa (1628): la nau insignia del Lleó del Nord que va navegar pocs minuts - Episodio exclusivo para mecenas

    Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! El 10 d'agost de 1628, el vaixell Vasa, la nau de guerra més imponent de Suècia, es va enfonsar al port d'Estocolm després de navegar només vint minuts. Avui és el naufragi del segle XVII més ben conservat del món. En plena Guerra dels Trenta Anys, el rei Gustau II Adolf va exigir una arma invencible. Però els continus canvis de disseny i la por a contradir el monarca van crear un navili totalment inestable, condemnat per una simple ràfega de vent al mateix port. En aquest episodi exclusiu per a mecenes d'A les Portes de Troia, analitzem la història d'aquest desastre naval, l'encobriment polític de la tragèdia i l'èpica operació d'arqueologia subaquàtica que va permetre reflotar el colós 333 anys després. Aquest programa és possible gràcies al suport dels nostres mecenes. Si ens vols donar suport, aquí tens els enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia Moltes gràcies als nostres mecenes: Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill, Jaume Perello, Geòrgia Costa, Carles Pintó.Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

    L’enfonsament del Vasa (1628): la nau insignia del Lleó del Nord que va navegar pocs minuts - Episodio exclusivo para mecenas
See All (579)

About

A les portes de Troia és un programa de ràdio i podcast d'història en català que s'emet des de Ràdio Castellar (Castellar del Vallès, Barcelona) a través de La Xarxa de Comunicació Local. Divulgació històrica en català, amb rigor i en format conversacional que el fa proper i amè. És a través dels canals que ofereix La Xarxa, que s'ha convertit en un dels continguts culturals més escollits per les ràdios locals d'arreu de Catalunya. L'equip el conformen l'Alberto Reche, el Sergio Rodríguez i l'Albert Abril.

Information

  • Creator
    A les Portes de Troia
  • Years Active
    2024 - 2026
  • Episodes
    579
  • Rating
    Clean
  • Copyright
    © 2026 A les Portes de Troia
  • Show Website
    A les Portes de Troia

You Might Also Like