París a la catalana

Pòdcast.cat de Núvol
  • 5.0 (1)
  • ARTS

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana es proposa explicar alguns períodes d’aquesta història a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que han fet estada a la capital i que hi han imprès la seva mirada. A través de converses amb joves que viuen actualment a París i que tenen interès pel protagonista de cada episodi, el pòdcast esdevé un projecte de divulgació cultural que narra les relacions catalano-franceses amb una mirada generacional i contemporània. Director i presentador: Nil Codina Editora i productora: Mireia Arguijo

Episodes

  1. 4D AGO

    Rebull a París: La nostra Joan Baez

    El 1939, Teresa Rebull travessa els Pirineus camí de l’exili amb una vida ja marcada pel compromís polític, la militància al POUM i la resistència antifranquista. Coneguda com a "l'àvia de la Nova Cançó", Rebull va omplir sales a la Rive Gauche de París cantant en català i musicant poetes com Salvat-Papasseït i Maria Mercè Marçal. Deu anys després de la seva mort, recordem una biografia feta de lluita, justícia i amor a la cultura amb el seu fill Germinal Rebull, hereu també d’aquesta memòria. Un homenatge íntim a una dona que va convertir l’exili en veu i cançó. París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

    51 min

  2. OCT 3

    Rusiñol a París: del Modernisme al Futurisme a la catalana

    Rusiñol arriba a París el 1889 i hi resideix durant uns quants anys d’aquesta dècada dels noranta. Agafa un dels moments àlgids del fin de siècle, on París és el bressol de diversos corrents artístics i de pensament. L’impacte de la seva obra pictòrica és tan gran que l’any 1908 rep el títol de sociétaire del Saló de París, un dels més alts reconeixements de l’Acadèmia plàstica francesa. Disposats a entendre la complexitat d’aquesta figura, intentarem rescatar (i barallar-nos) algunes de les idees que va mirar d’importar cap a Catalunya des de terres franques.  En aquest episodi, en Pol Villaverde ens presenta la figura de Santiago Rusiñol i la seva aproximació al Modernisme. Una conversa que ens fa tornar a Barcelona per veure què en queda d’aquell projecte i amb quins autors i moviments enceta un diàleg encara present, més d’un segle més tard. París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

    38 min

  3. JUL 2

    Rigau a París: el pintor de Perpinyà que va acabar a Versalles

    Jacint Rigau-Ros i Serra és un pintor nord-català que neix tres mesos abans de la signatura del Tractat dels Pirineus. Com es converteix aquest perpinyanenc en el pintor de Lluís XIV a Versalles?  En aquest episodi, indaguem la biografia de Rigau amb Jaime Tapia i entrevistem el president d'Òmnium Cultural a la Catalunya Nord, Guillem Dalmau, per demanar-nos què va canviar l'endemà del Tractat dels Pirineus. París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

    29 min

  4. JUN 8

    Joffre a París: catalans a la trinxera i morts que esperen Trump

    L'any 1914, un català de Ribesaltes defensa París de l'amenaça alemanya. El "pare Joffre" encara és recordat als pobles que van patir les atrocitats de la guerra com l'artífex del miracle.  En aquest episodi, viatgem amb Lobo Hispano pel front del Marne i cerquem el rastre de Joffre i el del pintor sabadellenc Antoni Vila Arrufat, autor d'un quadern d'aquarel·les entre les runes de la guerra l'any 1920.  Més d'un segle després, què queda de la memòria d'aquella guerra? El nostre viatge particular amb ens du a parlar de Trump, dels esforços catalans a la Gran Guerra i del naixement de la Lliga de les Nacions. París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

    39 min

  5. APR 27

    Gaziel a París: guerra, periodisme i monàrquics espontanis

    L'any 1914, Agustí Calvet arriba a París per ampliar estudis de Filosofia a la Sorbona. Poc s'imaginava que la bonança d'aquella Europa en l'època daurada de la seguretat -en paraules de Stefan Zweig- es trencaria amb l'esclat de la Gran Guerra, que inaugurava un dels segles més violents de la història. Des de la seva pensió de la plaça Fürstenberg, el futur Gaziel comença a prendre notes dels primers compassos de la guerra: crides per la mobilització de tropes, manifestacions antibèl·liques, austrohongaresos que intenten fugir de París i burgesos que desfilen amb els criats per unir-se a les columnes militars. Aquestes notes disperses li serviran, uns mesos després, per redactar alguns dels articles més exitosos de la història del periodisme a Catalunya. Des de l'Ateneu Barcelonès, a petició del llavors director de La Vanguardia Miquel dels Sants Oliver, en poc més de dos mesos, publica textos que retraten la faceta més grotesca, absurda i també solemne d'un dels moments més greus de la història del Vell Continent. Avui dia els podem llegir a 'Diari d'un estudiant a París', un recull de joventut. En aquest episodi, Martí Serra ens parla dels diversos viatges de Gaziel a París i, en especial, del seu testimoni de la Gran Guerra, de la presa de posicions entre francòfils i germanòfils a casa nostra i de la seva catalanitat disputada. També repassem com van marcar els mesos de París la seva producció posterior i tenim una trobada inesperada amb un monsieur monàrquic francès. París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

    34 min
  6. Rodoreda a París: precarietat, suïcidis i edificis sense placa

    MAR 30

    Rodoreda a París: precarietat, suïcidis i edificis sense placa

    Malgrat la centralitat de la figura en el cànon literari català, de l’estada de Mercè Rodoreda a París en tenim poques certeses: una cambra de minyona sense placa commemorativa, alguns epistolaris on narra la seva vida bohèmia i l’evidència que no hi va produir cap de les seves grans novel·les. Tanmateix, París va ser per a Rodoreda una segona pàtria; una ciutat que va enyorar sempre i que va impactar profundament la seva obra posterior. Quins espais transitava? Com es relacionava amb les grans avingudes i els aparadors luxosos sent una exiliada precària? París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

    32 min
  • 6 Episodes

About

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana es proposa explicar alguns períodes d’aquesta història a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que han fet estada a la capital i que hi han imprès la seva mirada. A través de converses amb joves que viuen actualment a París i que tenen interès pel protagonista de cada episodi, el pòdcast esdevé un projecte de divulgació cultural que narra les relacions catalano-franceses amb una mirada generacional i contemporània. Director i presentador: Nil Codina Editora i productora: Mireia Arguijo

Information

  • Creator
    Pòdcast.cat de Núvol
  • Years Active
    2K
  • Episodes
    6
  • Rating
    Clean
  • Copyright
    © 2025 París a la catalana
  • Show Website
    París a la catalana