Com dir-t'ho

Escola Guillem Agulló
  • 0.0 (0)
  • Política
  • Cada dos semanas

'Com dir-t'ho' és el pòdcast d'actualitat política de l'Escola Guillem Agulló. Amb l'ajuda de veus expertes dels Països Catalans analitzarem un tema cada quinze dies. Breu i directe, sense floritures. Amb Jana Jubert i Laura Grau.

  1. 25 jun

    L'educació al límit: els docents diuen prou

    És cert que el nivell educatiu és cada cop és més baix? Per què la situació a les aules s’ha tornat insostenible? Tots tenim una amiga mestra que ens ha explicat, en algun moment, que la seva feina és cada vegada més exigent. Aules més diverses, més adaptacions curriculars, més seguiment individualitzat i un sistema educatiu que ha d'afrontar una realitat cada cop més complexa amb recursos limitats. En aquest episodi parlem sobre el malestar docent, les mobilitzacions dels darrers mesos i els debats de fons que travessen l'educació pública. Quines són avui les principals reivindicacions dels docents? Què ens estem jugant si l'escola pública continua debilitant-se? Quin paper poden jugar les vagues davant la crisi dels serveis públics? En parlem amb la Laia Ferrús-Vicente, mestra i doctora en educació, i amb en Marcel Graell, professor de secundària i politòleg.

    47 min

  2. 4 jun

    (Part 2) Mites i reptes de la intel·ligència artificial

    Fa gairebé cent anys s'estrenava la pel·lícula Modern Times, de Charles Chaplin. Avui, les màquines ja no només automatitzen moviments: també s’automatitzen tasques cognitives, decisions i formes de comunicació. Després d’un primer episodi amb Ingrid Guardiola sobre els efectes de la intel·ligència artificial des d’una visió humanista, avui encarem la part més tècnica i econòmica: què poden fer realment els models de llenguatge, on fallen i quins riscos amaguen, com estan canviant el mercat de treball i per què s’estan consolidant com un sector econòmic en auge. En parlem amb Enric Vila, doctorand en economia, i Xavi Vinaixa, artesà del software, director tècnic i cofundador de Sorensen.ai.

    40 min

  3. 26 may

    Viure en una cooperativa d'habitatge: somni o realitat?

    A molta gent, la possibilitat de viure en una cooperativa d'habitatge encara li sona una idea utòpica, pròpia de hippies alemanys que viuen en pisos 100% sostenibles, amb espais comuns per la canalla i actes socials, però impensable a Catalunya. Quin perfil de gent pot accedir-hi? Cal ser un expert en urbanisme per entendre com funciona? Quant de temps t’hi pots quedar? En aquest pòdcast, en directe des de la trobada de grups llavors de Sostre Cívic, l'advocada experta en habitatge Paula Cardona, i el cooperativista David Fernandez, trenquen alguns estereotipus de les cooperatives d’habitatge. Ens parlen sobre les potencialitats d’aquest model, el camí per arribar-hi i sobre com el fet de viure i estalviar en comunitat transforma les nostres relacions socials i amb l'entorn.

    44 min

  4. 22 abr

    Crear en català, cobrar bé i defugir el mainstream: un còctel impossible?

    Reconnectar amb el públic jove és un dels grans reptes dels mitjans tradicionals, i la televisió pública catalana no n’és una excepció. En els darrers anys s’han fet esforços per modernitzar formats, cares i narratives amb la voluntat d’acostar els continguts en català a les noves generacions, però encara hi ha qui percep que encara queda camí per a recórrer. En un context marcat per límits estructurals —poc finançament, espais i oportunitats per crear en català—, la televisió pública sovint esdevé el sostre per a molts creadors, un dels pocs llocs on es poden garantir recursos, qualitat i estabilitat. Davant d’això, com es pot preservar una veu pròpia i la llibertat creativa sense renunciar a la viabilitat econòmica? Es pot innovar en català i, alhora, pagar el lloguer? En parlem amb Martí Melción, il·lustrador d’Elma i els seus amics, i Marc Sarrats, humorista i guionista.

    36 min

  5. 9 abr

    (Part 1) Intel·ligència artifical: pensar en temps d'automatització

    De la invenció de la roda, a la impremta o la màquina de vapor, és evident que els avenços tecnològics han reconfigurat la nostra vida i la manera com entenem el món. Al principi, cada nou invent és fascinant, però de mica en mica hi comencem a veure els clarobscurs: contaminació, màquines que, en lloc d’amenitzar, substitueixen llocs de feina, scroll infinit que ens fregeix el cervell. En un moment en què les màquines no prediuen números, sinó paraules, què ens fa diferent d’elles? Quins efectes té que el llenguatge es transformi en una predicció estadística? Ara que qualsevol idea es genera en un sol clic i tot és reproduïble, on queda allò vertader, allò original? Com es reconfiguren la creativitat i l’autoria?  En parlem amb Ingrid Guardiola, productora, investigadora, assagista cultural i autora del llibre La servitud dels protocols.

    44 min

  6. 10 mar

    Tenir nòvio fa vergonya?

    “Odio els homes”. “Què t’esperes, si és un tio”. “Sí, malauradament, sóc hetero”. Són frases que moltes hem sentit parlant de relacions heterosexuals i que gairebé mai sorprenen ningú. Alhora, cada cop més celebritats reivindiquen el celibat voluntari —com Rosalía— i sembla que disminueix la presència dels nòvios a les xarxes. Aquest clima té un nom: heteropessimisme. Una tendència creixent de renegar de l’heterosexualitat sense abandonar-la. Per parlar-ne ens acompanyen Irene Jaume, sociòloga i llibretera de La Ciutat Invisible, i Ayme Roman, filòsofa i divulgadora feminista.

    36 min

  7. 3 mar

    Cancel·lar o revisar la cultura popular: una mirada antiracista

    Què entenem per a cultura popular catalana? Què fem amb expressions que avui es poden llegir com a racistes o masclistes? Revisar la tradició és esborrar la memòria o, al contrari, és una manera de mantenir-la viva? La cultura popular, espcialment en una nació sense estat, no només transmet la tradició d’un poble: és un espai on es construeixen vincles, sentiment de pertinença i imaginaris col·lectius compartits. Tanmateix, la cultura popular no és neutra. També és un espai travessat per debats polítics i socials, especialment en una nació sense estat com la nostra. Ho hem vist recentment amb el cas d’El meu avi, l’havanera retirada del repertori de Palafrugell, que ha reobert preguntes incòmodes, però necessàries. En parlem amb Sarai Martin, Aliou Diallo i Güneş Öztürk.

    47 min

  8. 5 feb

    Ens cal un exèrcit?

    Durant dècades, la guerra semblava un concepte llunyà, expulsat del debat públic en favor de la desmilitarització i la noviolència. Però ara, sembla que la cosa ha canviat: la guerra ja no és només allò que passa lluny, ni allò que mirem de reüll a les notícies. Ens toca d’aprop: literalment a les fronteres europees amb la guerra a Ucraïna, i emocionalment, amb el genocidi a Palestina.  El conflicte armat torna a ser el centre de gravetat política, econòmica i simbòlica, i la importància de tenir un exèrcit fort torna a saltar a l’esfera de debat. També salta a la palestra la importància de tenir un cos propi per afrontar desastres naturals com la DANA i, en definitiva, per esdevenir un país normal.  En aquest capítol en directe des de La Gueralda, el Casal Popular de Vilafranca, parlem de qui i com s’imposa el relat de la guerra o el de la pau; de com el conflicte armat es paga —literalment— des de les nostres butxaques; i de com s’ha d’abordar aquesta escalada bel·licista quan ets una nació sense estat. Ens hi acompanyen Pere Ortega, del Centre Delàs i Tomàs Sindermann, graduat en estudis globals i especialitzat en democràcia i governança a Europa.

    43 min
Ver todo (49)

Acerca de

'Com dir-t'ho' és el pòdcast d'actualitat política de l'Escola Guillem Agulló. Amb l'ajuda de veus expertes dels Països Catalans analitzarem un tema cada quinze dies. Breu i directe, sense floritures. Amb Jana Jubert i Laura Grau.

Información

  • Creador
    Escola Guillem Agulló
  • Años de actividad
    2 k
  • Episodios
    49
  • Clasificación
    Explícito
  • Copyright
    © Escola Guillem Agulló
  • Mostrar sitio web
    Com dir-t'ho

También te podría interesar