MÚSICA, VINS I ALTRES COSES

WeColorMusic
  • 0.0 (0)
  • Drama
  • Updated Weekly

MÚSICA, VINS I ALTRES COSES

  1. 01/24/2023

    35. Nou musical, nova cançó i com es fa el vi tranquil.

    La entrada 35. Nou musical, nova cançó i com es fa el vi tranquil. se publicó primero en WeColorMusic.

    35. Nou musical, nova cançó i com es fa el vi tranquil.

  2. 01/04/2023

    34. Passos per fer una bona plantació de raïm i Tots els espectacles escènics que existeixen.

    Avui parlem dels passos d’una bona plantació de raïm. ON PLANTEM? Tens un terreny nou per ampliar les teves hectàries. Aquesta és la imllor opció. Arranques una vinya que ja tens per renovar la terra. Aquesta opció s’haurà de deixar reposar i preparar la terra per acollir la nova plantació. Parlem de com fer el procediment. Quin peu de cep escollir per anar-los empaltant entre molts altres procesos que ens explica la Mariona. No us perdeu el capítol si voleu conèixer com plantar un cep i obtenir raïm. Això sí, al cap de mínim un any.   Tots els espectacles escènics que existeixen. Al blog d’avui em disposo a organitzar i anomenar tots els tipus d’espectacles escènics que hi ha. És evident que les arts escèniques és un sector constantment canviant i que els nous formats i experiments estan habitualment presents als circuits alternatius. No obstant això, hi ha uns gèneres que han persistit al llarg del temps i de la història i són aquests tipus d’espectacles els que numeraré ia descriure alguna cosa. Molts tipus d’espectacles tenen variacions o fusions que amb el temps han acabat desenvolupant un llenguatge propi. 1) TEATRE 1.1 Teatre de Text: El clàssic, el de tota la vida. Es correspon a aquest espectacle escènic on consta d’intèrprets que interpreten un guió i expliquen una història. No entrarem en tipus d’històries (m’ho apunto per a un altre post). És teatre de text el que el text, el guió, la trama, la història i la pròpia interpretació actoral són els punts predominants. 1.2 Teatre musical: Diguem que és levolució de lòpera o simplement el teatre de text musicat. El Teatre musical cobra vida al segle XX i ha desenvolupat un estil propi i ha generat una indústria. Neix als Estats Units i avui dia és la tercera indústria més potent del país. Li siguin El Regne Unit i Espanya com a països amb més tradició de teatre musical en cartellera. 1.3. Teatre gestual: Aquest tipus d’espectacle també explica històries i segurament també hi haurà música, però no sol ser una música en directe, sinó que es presenta en segon pla per acompanyar el moviment, part principal. Moviment i gest per exposar una història. A tot això, no vull dir que en aquest tipus d’espectacles no es parli res, evidentment que la majoria d’espectacles, avui dia, barregen moltes disciplines, però sí que s’haurien de catalogar entre un tema o un altre segons on recaigui el pes de l’obra. A partir d’aquí es poden barrejar estils i gèneres per formar diferents subgèneres, però ja hem comentat que no ens hi centrarem. 2) MÚSICA 2.1 Concert: És la presentació dun conjunt de cançons compostes per un artista o desenvolupades per una banda de música. Evidentment, poden ser concerts de diferents estils musicals. Pop, Rock, Clàssica, Reguetón, Jazz… Es pot presentar a diferents espais. El teatre també, però estem més acostumats a veure i escoltar concerts a diferents espais com teatres, sales, auditoris, exteriors, etc. 2.2 Cercavila: Podeu trucar-lo d’alguna manera. És aquest “concert” mòbil a través dels carrers. Normalment format per instruments que poden ser transportats per les persones mentre els fan sonar. Bandes dinstruments de vent, percussió, corals, entre altres possibilitats. 3) DANSA 3.1) Espectacle de dansa: És aquella presentació on el ball presenta la part principal del xou. Pot ser de tots els estils existents. Ballet, contemporània, jazz, hip hop, etc. Es desenvolupa a tot tipus d’espais, normalment a teatres, però també a sales especialitzades en dansa o en carrers o altres espais. 3.2) Competició de dansa: Habitualment el trobem als estils de Ball de saló o Hip-Hop, on s’organitzen certàmens per decretar la millor parella o formació de ball que dins del seu estil predominen sobre la resta de competidores. Normalment es desenvolupen en espais grans per acollir el públic assistent que puguin gaudir de l’espectacle/partit/competició. 4) CIRC Espectacle ambulant que es pot visitar en temporades a un municipi i és que la tradició del circ és com tots sabem la seva capacitat de moure’s pel territori presentant el seu espectacle. Inclouen números de pallassos, acrobàcia i animals, aquests darrers cada cop més limitats i prohibits per la protecció dels éssers vius i el seu respecte. 5) MÀGIA Segons la llei espanyola, la màgia no es considera un art escènic. Si he anat a veure el Mag Pop, al número final, el més espectacular, on fa desaparèixer i aparèixer persones del públic a l’escenari. Fa un discurs èpic i motivador, reivindicant la màgia com un art escènic, i és que per mi també ho és. 6) CABARET El cabaret podria ser una barreja entre concert i teatre musical. Format per diferents esqueixos o microespectacles que expliquen historietes i normalment s’interpreta a través de la cançó i la música. Compte no confondre Cabaret amb Variants. Que bo, algú et dirà que és el mateix, però per mi, el cabaret sempre és cantant, amb vessant còmic i trencant la quarta paret. En un varietat, els esquetxos poden presentar diferents formes d’arts escèniques, una barreja de tot el que hem comentat. El Cabaret, per la seva història i llegat, per mi mereix ser nomenat com un espectacle escènic. 7) STAND UP COMEDY El monòleg de tota la vida, humoristes que es dirigeixen a un públic per explicar acudits i fer bromes i comèdia de l’actualitat o de temes concrets. I fins aquí tots els espectacles escènics. De moment no se m’acut cap més. Possiblement, n’hi hagi algun més, si se t’acudeix algun altre tipus d’espectacle escènic, és a dir, que es representi en un escenari, doncs escriu-me un comentari i mirem de comentar-ho.     Un podcast de Mariona Morral i Mateu Peramiquel. Mariona Morral, productora de vins ecològics a Can Morral del Molí Mateu Peramiquel, Creador i director d’espectacles a WeColorMusic     La entrada 34. Passos per fer una bona plantació de raïm i Tots els espectacles escènics que existeixen. se publicó primero en WeColorMusic.

    34. Passos per fer una bona plantació de raïm i Tots els espectacles escènics que existeixen.

  3. 12/23/2022

    33. Els 5 elements més comuns que trobem a una partitura de teatre musical i els mètodes d'eleboració de vins escumosos

    Fa uns quants anys que es va inventar una manera peculiar de deixar ‘registrada’ la música a través de l’escriptura. Va ser, per mi, un desenvolupament molt complet i minuciosos que amb els anys s’ha anat desenvolupant i que cada compositor de cada època, ja que afegia les seves cosetes i llegendes noves que amb el temps han anat quedant de manera oficial. A dia d’avui, la música contemporània té una simbologia que pràcticament ningú no sap llegir, només aquells músics que l’estudien. Per sort, la música més popular, més tradicional i que també reflecteix la música moderna, es pot aprendre, en petit grau, a les escoles. No us faré una classe de llenguatge musical, però sí que sabrem identificar els elements principals que apareixen en una partitura de teatre musical. Compte, que per molta música que heu llegit anteriorment, possiblement la partitura del teatre musical us presentarà elements nous, ja que com a gènere únic, també s’ha volgut plasmar tota la informació per escrit. 1) Títol, subtítol i autoria. La primera cosa que trobem en una partitura és el títol de la cançó, que ens diu com li ha titulat l’autor. Sempre té un significat més enllà de la pròpia lletra i melodia de la mateixa cançó, recordem que en un espectacle de teatre musical ‘no n’hi ha dos sense tres’, és a dir que totes les cançons han de contar una història, amb la qual cosa estan lligades un títol superior, que és el de l’espectacle. Aquest títol es posarà al subtítol, on trobem el nom del musical amb els noms dels autors. Sota el títol a la dreta trobem l’autor de la música, l’autor de la lletra i potser si ha estat traduïda o adaptada, ja que també es coneix qui ho ha fet. En algunes versions veiem també qui ha fet l’arranjament del piano i l’arranjament de veus. 2) Tempo i feelings Aquesta anotació la trobem només començar. Trobem el símbol d’una nota musical que pot ser, una corxera, una negra o una blanca o el que sigui i un símbol d’igual i al costat un número. Aquest número significa el tempo, la velocitat per cada BPM (Beat per minute), que en castellà seria el nombre de pulsacions que té la cançó per minut. Si trobem una negra = 120 bpm, significarà que el compàs de 4/4 ha d’anar a 120 pulsacions per minut. És a dir, que la negra del compàs ha de marcar 120 pulsacions per minut. Aquesta simbologia també pot aparèixer a mitja cançó dient a quin tempo i feeling s’ha d’interpretar a partir d’allà. Us deixo un exemple amb una partitura i la llegenda de tots els punts més endavant. 3) Acords i melodia Tot seguit, tenim la partitura com a tal, la música, la melodia. Normalment en una partitura de musicaveu a trobar la part del cantant o els cantants i la part del piano acompanyant. Això facilita molt a l’hora d’acompanyar, ja que també pots seguir el que fa el cantant. Per contra, hi ha molt de pentagrama a la partitura i és complex de llegir, però res en comparació amb una partitura de director musical on apareixen tots els instruments. També trobem els acords que són els xifrats harmònics de la música que està sonant, és a dir, perquè et facis una idea ràpida de quina harmonia està sonant, ja que tens els acords a sobre de la partitura del piano (o de la veu). És una altra manera de llegir música, una altra manera descriure-la. En aquesta part també trobem tots els símbols de la música que puguin existir, que com us he dit, no farem una mena de llenguatge musical, però que si teniu dubtes, estic a la vostra disposició. 4) Lletra de la cançó Sota les notes de la melodia de les veus, deu estar la lletra escrita, perquè l’aprenent i/o lector pugui seguir la lletra i alhora la melodia. Com us comentava, tota la informació que apareix a una cançó ha d’estar escrita. Exceptuant la resta d’instruments a part del piano, perquè si no ja seria la partitura FULL SCORE del director i això, per aprendre a cantar una cançó, oa acompanyar-la amb el piano, de moment no ens cal. La lletra la trobareu separada per síl·labes on cadascuna de les notes de la melodia és una síl·laba. Els bons compositors i sobretot els que escriuen teatre musical tenen molt en compte que no hi hagi cap accent creuat. Un accent creuat és aquella síl·laba d’una paraula, en una cançó que en pronunciar-la, la seva accentuació no correspon a l’accentuació pròpia de la llengua en què està escrita. Quantes vegades hem escoltat cançons on es canta, per exemple: ‘Ave María, quan SE-ràs meva’ en aquesta frase de David Bisbal, veiem que quan cantem la paraula ‘seràs’, l’accent fort recau en el SE i no en el RÁS, com marca la llengua espanyola i com hauria d’haver estat composta a la cançó. Això es diu accent creuat i per mi és un greu error de composició. En teatre musical això es té molt, però que molt en compte, ja que en una funció en directe, la gent no pot rebobinar per escoltar què ha dit. S’ha d’entendre tot a la primera, de manera que una pronunciació i col·locació d’accents correctes facilitarà a l’espectador a entendre el text. A banda que és com s’ha de compondre una lletra. 5) Textos parlats en una cançó Una de les particularitats que fan una única partitura de teatre musical és l’aeració de text cantat i text parlat en una mateixa partitura. Bàsicament, perquè estem fent teatre musical i com sabeu, als espectacles de teatre musical actuals hi ha molta barreja entre allò cantat i parlat. Doncs bé, a la partitura el podem trobar de dues maneres. Simplement, el text escrit a dalt dels compassos. La música ha de recórrer aquests compassos mentre el cantant en aquell moment està parlant lliurement aquestes frases fins que es torna a cantar. Que són 4 compassos els que té per dir el text, ja que passats els 4 compassos s’haurà de posar a cantar una altra vegada el que segueix a la cançó. El text apareix com si fos cantat, però les notes no són notes entonades, sinó que són petites ‘x’ que simbolitzen que en aquell moment el cantate, no ha d’entonar cap nota de l’escala musical, ho ha de dir parlant, però compte, ho ha de dir amb el tempo que estigui marcat a la partitura. Quan un cantant es troba aquesta simbologia ja sap que aquestes x són d’entonació parlada (speach) i que el personatge en aquell moment està parlant i no cantant. En quines ocasions ho trobem? En intervencions curtes o en intervencions rapades on volem jugar amb la musicalitat i el ritme, però l’entonació no és necessària. Us Mostre un exemple a continuació de tot el que hem parlat. Mètodes d’eleboració del vi escumós. Mètode tradicional té dues fermentacions. Per aconseguir un producte més homogeni i afinat. Agafem el most de raím, el fermentem dins d’una tina i obtenim el vi. Agafem l’ampolla i afegim llevats, el vi i sucre. Tapes la ampolla i els llevats es mengen el sucre i produeixen alcohol i gas. Mètode Xarmat o Grandbas S’agafa most en una tina i dins del mateix diposit s’hi afegeix llevats i sucres. S’embotella sota pressió Dins l’ampolla aconsegueixen la presió del gas. Els prosseco i lambrusco fan servir aquest mètode Mètode transfer Fermantació curta dins de l’ampolla S’obra es filtra i es torna a ambotellar El consumidor ho pot distingir perquè ho posa a l’etiqueta però la manera més maca està en el tap de suro. Estrella de quatre puntes – Mètode tradicional Circumferènica – Grandbas Triangle – Transfer     Un podcast de Mariona Morral i Mateu Peramiquel. Mariona Morral, productora de vins ecològics a Can Morral del Molí Mateu Peramiquel, Creador i director d’espectacles a WeColorMusic       La entrada 33. Els 5 elements més comuns que trobem a una partitura de teatre musical i els mètodes d’eleboració de vins escumosos se publicó primero en WeColorMusic.

    33. Els 5 elements més comuns que trobem a una partitura de teatre musical i els mètodes d'eleboració de vins escumosos

  4. 12/14/2022

    32. Recomanacions de restaurants i els tres problemes tècnics més freqüents de les sales de teatre

    Recomanacions de restaurants per gaudir d’un bon ambient i un bon vi. Us deixem la llista de restaurants que la Mariona ens recomana que hi anem per gaudir d’un bon amibent, d’un bon menjar i sobretot de bons vins, entre ells, els de Can Morral. BARCELONA – Pepa Bar – Contracorrent – Bar torpedo – Violeta GIRONA – Villamas – La plaça del vi 7 – La simfonia TARRAGONA – El cup vell – El tamboret – La clotxa TERRASSA – La gardela ELS TRES PROBLEMES TÈCNICS QUE ENS TROBEM MÉS FREQÜENTMENT EN UNA SALA O ESPAI DE TEATRE. Com tots els professionals de l’espectacle, no sempre podem gaudir d’actuar a les millors sales del país, amb el millor dispositiu tècnic i el millor personal assistent. De vegades, i de fet molt sovint i sobretot quan comences la teva carrera pels escenaris, el més comú és trobar-se amb sales de teatre en condicions senzilles, o espais no teatrals del tot i que no acaben de ser equipats més que per fer parlaments o altres tipus d’esdeveniments que no acaben d’encaixar amb l’espectacle teatral ni l’espectacle musical. Us explico, doncs a continuació els 5 problemes més freqüents que ens podem trobar en aquest tipus de sales petites que de vegades no són petites per a res, però segueixen sent espais buits de tecnicitat adequada. EL MATERIAL TÈCNIC DE LA SALA NO CORRESPON AMB EL QUE ENS TROBEM AL RIDER TÈCNIC. Aquesta és, per desgràcia, el problema més freqüent de tothom. Milers de vegades ens ha passat que demanem el rider tècnic de l’espai i observem que té unes característiques que un cop a la sala, resulta que, o no tenen aquest material, o hi ha 10 focus estil PC que no en funciona cap. Doncs vaja, et queda una cara d’imbècil i et comença a pujar aquest mal estar amb el tècnic responsable de la sala que, normalment, els importa un cogombre que el teu espectacle vagi bé, o no i si el material que tenen, funciona o no. M’estic, bàsicament, referint a aquests teatres Municipals/públics una mica descurats, però segur que trobem també de privats que passa això, simplement que allò privat no s’aguanta sol i per naturalesa del negoci tenen més cura amb tot en general. Com ho solucionem doncs? Quan passa això, l’IDEALISME seria haver fet una visita tècnica i provar cadascuna de les coses per a abans trobar una solució, el que passa és que si has de fer una visita tècnica i provar-ho tot, et pots estar un dia. Això vol dir que hauràs de pagar el sou del teu tècnic per saber l’estat del material de la sala que et contracta… per a mi un temps i uns diners molt valuosos quan els que no han fet la feina d’actualitzar la fitxa han estat ells .El més important que cal fer és demanar abans d’arribar a l’espai, si la fitxa està actualitzada i en la mesura que puguis, redactar un contracte que exigeixi del compliment del rider tècnic. Aquest contracte pot ser el mateix que heu tancat amb el tracte amb la sala. Aquí pots tenir una mica més de força, però, molts teatres, dels que comentava, públics que estan una mica deixats, també els és igual aquest contracte, de manera que, el millor que es pot fer és ser astut, tenir recursos dadaptació de lespectacle i sobretot. NO ESPERAR QUE TOT EL DE LA SALA HO HEU DE FER SERVIR. SEMPRE HI HAURÀ COSES QUE NO FUNCIONESSIN CORRECTAMENT O SIMPLEMENT NO T’AGRADASIN. Amb la qual cosa, millor porta’t el màxim de material possible i negocia un preu que inclogui aquest material. L’ESPAI NO DISPOSA DE LES DIMENSIONS PERFECTES PER AL TEU ESPECTACLE. Aquest és un clàssic, quan crees un espectacle cal pensar en tot, i aquesta és una de les característiques molt importants. Cal pensar en unes dimensions d’espectacle. És evident que si vols invertir molt en un espectacle gran, aquest serà potser espectacular, grandiós i fantàstic, però potser no càpiga a tots els teatres i després et quedis que només puguis fer unes poques funcions de gira o que et costi trobar-ne un teatre ideal per fer temporada. Per solucionar aquest problema només es pot fer abans de la creació de l’espectacle o després serà massa tard i hauràs d’invertir molt més temps a readaptar el xou. A créixer sempre tenim temps, a tirar enrere també, però et sabrà malament i més a tenir la sensació que tot el que has fet fins ara no ha servit de res. Amb això, abans d’idear un espectacle has de pensar on el representaràs i on pots apropar el teu espectacle. És cert que com més versàtil i adaptable sigui, molt millor per acostar l’espectacle musical teatral a tots els espais possibles, però segur que tampoc no serà un espectacle on el protagonista es posi a volar. Cal dissenyar l’espectacle en les condicions que ens trobarem. De vegades és simplement que el teatre no disposa de pas per darrere i el teu espectacle té un personatge que deu passar per darrere moltes vegades, doncs bé, això un problema lleu al meu parer, segurament es poden trobar solucions de direcció perquè aquest personatge sortiu pel costat que no ha estat creat, però per a una vegada, això es pot solucionar. O potser la teva escenografia no càpiga del tot, ja que haurem de sacrificar algunes parts, per això és important dissenyar-la amb l’objectiu de poder ser tan versàtil com sigui possible. QUAN LES VISUALS DEL TEATRE SÓN PÈSSIMES. QUÈ FAIG? És molt comú trobar-se amb un teatre que no està ben dissenyat, de fet crec que no n’ha trobat cap que ho estigui, però això és normal. Cada espai tindrà el vostre lloc de públic que no podrà veure bé l’espectacle. Si ets el responsable de la sala, et recomano que ho arreglis com més aviat millor, estàs perdent diners. Per exemple, al barri de Sarrià de Barcelona, hi ha un teatre preciós, unes butaques vermelles comodíssimes a platea, disposen d’unes característiques tècniques bones i també tenen per al públic un segon pis. Què passa a tot el segon pis? Doncs que les butaques laterals no veuen l’escenari i les butaques centrals, algunes quan et sentis, només veus la barana que hi ha per no caure. Com solucionem això, ja que és un problema per al propietari o propietària del teatre perquè la gent no voldrà pagar per seure-hi i les companyies no voldran llogar aquesta sala perquè no podran posar gent en aquestes butaques. Doncs bé, com a propietari has o bé no vendre aquestes entrades, reduir el preu per visibilitat reduïda (que de vegades es veu, però cal inclinar-se una mica. Res còmode), o arreglar aquestes localitats. Com a companyia, abans de muntar la teva escenografia has d’asseure’t a cadascuna de les butaques clau. Centrals, laterals, segons pisos, primera fila, darrera fila, etc. Per conèixer com el teu públic veurà el teu espectacle i si es perdran alguna cosa. Si pots fer alguna cosa perquè més gent en pugui gaudir de la mateixa manera, guanyes tu. Si no ho tens en compte, la gent quan surti, no es queixarà del teu espectacle, sinó que no ho han vist correctament. I creieu-me, mai culparan la sala, perquè no saben de qui és la culpa. A cartell ets tu, la culpa és teva. Punt.   Un podcast de Mariona Morral i Mateu Peramiquel. Mariona Morral, productora de vins ecològics a Can Morral del Molí Mateu Peramiquel, Creador i director d’espectacles a WeColorMusic     La entrada 32. Recomanacions de restaurants i els tres problemes tècnics més freqüents de les sales de teatre se publicó primero en WeColorMusic.

    32. Recomanacions de restaurants i els tres problemes tècnics més freqüents de les sales de teatre

  5. 12/07/2022

    31. Els 6 aspectes tècnics mínims que necessita un espai escènic i l'agricultura regenerativa

    Els 6 aspectes tècnics mínims que necessita un espai escènic D’entrada us vull informar que no sóc cap arquitecte especialista en disseny i construcció d’espais escènics. Sóc senzillament un artista que ha recorregut milers de sales i espais escènics. Això m’ha permès veure una infinitat de característiques d’aquests espais i fer-ne una valoració, d’acord amb la necessitat que tinc respecte al format d’espectacle que al llarg del temps he pogut representar als escenaris. Ens centrarem en els espectacles de teatre musical que bàsicament inclouen part de teatre i part de música, i per a mi ofereixen una àmplia i completa versatilitat com a espectacle. Possiblement per això a la gent la captiven tant els espectacles musicals. Podria haver-hi molts altres punts, però he triat 6 de més importància i que possiblement algun punt sigui una obvietat, ara bé, al·lucinaríeu de les necessitats que hem trobat a faltar al voltant d’aquest món de l’espectacle . 1) CAMETES: Per mi una de les principals necessitats per poder acollir un espectacle de teatre musical i de pràcticament qualsevol art. D’entrada, per la visibilitat que presenta l’escenari. Les bambolines permeten tenir una possible caixa negra, un possible tancament escènic que fa que el públic connecti molt més. Si no es disposa de bambolines, es veuen les entranyes i hi poden haver llums d’emergència encesos, artistes en moviment que distraurien el públic, o personal de l’organització passant per llocs que no haurien de fer, en moments de l’obra. La inversió en bones bambolines és fonamental per acollir una gran varietat d’espectacles, però sobretot per tenir l’atenció de l’espectador ben focalitzada. 2) EQUIP DE SO: És imprescindible disposar d’un equip de so adequat a l’espai. I quan es diu adequat significa que ens hem de posar en massa de professionals del so per identificar quines necessitats ha de complir l’equip. Segons les dimensions de la sala, necessitarà una potència o una altra. Per poder programar un espectacle de teatre musical o qualsevol espectacle musical que requereix amplificació sonora, un bon equip de so és molt important. Un bon equip de so ha de presentar unes condicions òptimes, com per exemple, que no fregeix (fregir és aquell sorollet molest que sovint realitzat els aparells sonors antics o deteriorats), que la connexió amb la part d’il·luminació estigui ben col·locada per evitar aquests sorolls que molestaran els artistes i el públic. Personalment, crec que és molt important que l’equip de so presenti una bona pressió sonora, per tant, que tingui Subwoofers, que són uns altaveus que reprodueixen les freqüències greus i que permet que l’espectador vibri literalment, que tingui aquesta sensació d’impacte en la caixa toràcica. Insisteixo que és molt important posar-se en mans de professionals perquè estudiïn el seu cas. 3) ESPAI ESCÈNIC: Sembla obvi, però amb espai escènic faig referència al fet que les dimensions siguin mínimes per poder acollir almenys propostes amb 3 integrants. Si l’espai presenta unes condicions molt diminutes, la programació quedarà molt limitada, i no dic que no sigui funcional per a una sola persona, evidentment, però si n’hi ha 3 també pots programar 1 sola persona i amb més espai per a aquesta . El terra és fonamental. Per anar bé hauria de ser massís, ja que si a sota presenta un espai, com els clàssics teatres de pastorets pels quals surt Satanàs, ia més el terra de l’escenari és de fusta. Amb cada moviment de cada actor, l’espectador es distreurà amb el soroll que produirà el terra. Passos, moviment d’escenografia, etc. Cal tenir-ho en compte. 4) SEIENTS CÒMODES: Dic còmodes perquè pensem que col·locant cadires de fusta serà suficient, i potser sí que en certs casos puntuals pot funcionar, però has pensat que la gent ha d’estar entre 60 i 120 minuts asseguts allà? El gaudiment total de l’obra de teatre en qüestió o espectacle musical és un tot. Aconseguiràs que el públic entri més a la història si els fas estar còmodes. Sembla evident, però si tenim opcions de situar el públic d’una manera o altra, si us plau escollim la manera còmoda, no els asseiem a terra com en algunes fires o festivals alternatius quan l’espectacle dura 180 minuts. Els artistes acabaran sols a l’escenari i bàsicament l’única cosa que comentarà la gent en acabar serà: ha estat bé, però em fa mal l’esquena. L’èxit passa perquè la gent en acabar construeixi un debat sobre l’obra i no sobre si es poden posar coixins a les cadires, o simplement posar-hi cadires. 5) CAMERINOS: No necessàriament han de ser els camerinos del Teatre Nacional de Catalunya o l’Auditori, però sí que és important que els artistes tinguin un espai per canviar-se, mirar-se al mirall, asseure’s, i poder anar al lavabo sense haver de fer cua amb el mateix públic abans de començar un concert. La concentració de l’artista en un espai òptim és vital per al bon funcionament de l’espectacle. 6) POTÈNCIA ELÈCTRICA: L’última per la més evident de totes, però de vegades poc preparada. Amb un endoll podeu muntar un espectacle, però amb un sol endoll no podeu organitzar tots els espectacles. Potser l?espectacle és una persona sola sense res, perfecte. Procura que sigui a l’exterior ia plena llum del dia perquè si no no es veurà res. Per a un espai escènic és molt important saber la potència contractada i saber si els espectacles poden funcionar amb aquella potència o cal afegir-hi un complement de potència. L’agricultura regenerativa Aquesta agricultura es basa en fets tècnis i teòrics i per començar és imprescindible ser ecològic. El seu objectiu és cultivar el sol, el terra. És cert que tothom vol tneir productes de la terra, però sense un bol sòl no es pot tenir un bon producte. Si no tens materia orgànica al terra, la planta no et podrà agafar res per poder-te donar raïm o cap mena de producte. El sól és el centre de tot. Imaginèu-vos que teniu un martell a la mà i us aneu picant el cap. Llavors decideixo anar al metge, i ell em recepta un ibuprofè, mepl prenc però segueixo picant-me el cap i em segueix fent mal. Decideixes anar a una herbolisteria i demanes una infusió però segueix fent mal perquè et vas picant el cap. Fins que no t’atures i reflexiones el perquè no sabrem el perquè. El metge seria l’agricultura convencional, l’herbolisteria seria l’agricultura ecològica i en el moment en que pares i et preguntes per què em pico el cap. Al teu terra, el teu sól vols una bona qualitat per genera un bon producte. Com millor tinguis el terra millor serà el producte que cullis. Aquesta agricultura es basa molt amb les cobertes vegetals. Us ho expliquem tot en aquest capítol.   Un podcast de Mariona Morral i Mateu Peramiquel. Mariona Morral, productora de vins ecològics a Can Morral del Molí Mateu Peramiquel, Creador i director d’espectacles a WeColorMusic         La entrada 31. Els 6 aspectes tècnics mínims que necessita un espai escènic i l’agricultura regenerativa se publicó primero en WeColorMusic.

    31. Els 6 aspectes tècnics mínims que necessita un espai escènic i l'agricultura regenerativa

  6. 11/23/2022

    30. Curiositats del món del vi i com preparem el muntatge escenogràfic abans de la funció musical

    I a vosaltres sou més de furgoneta o de cotxe? Aquesta és la pregunta que em fa la Mariona i ara us la fem a vosaltres. Descobrim que la Mariona ens explica el seu futur més pròxim. Se’n va a Uruguay i a Argentina a fer la varema els mesos de febrer i març. Esperem que tingui una gran experiència i que els podcast que venen ens expliqui tota i cada una de les seves experiències. Curiositats del món del vi La Mariona ens explica algunes de les millors curiositats i ens ho fa en mode de test. Com refredarieu de la manera més ràpdia una ampolla de vi? Per on talleu la càpsula de l’ampolla de vi? Per què les ampolles de vi escumós tenen el cul endins? Quin és el procediment d’olorar una copa en un tast? És el mateix sec que afruitat? De quin color són les fulles dels ceps de vi blanc i vi negre. En quins àpats s’ha de veure vi blanc, vi negre i escumós.   Com funciona el muntatge previ a un espectacle musical. Us enllaço el link del post del blog on trobareu tota la informació: https://www.wecolormusic.com/muntatge-i-preparacio-part-1/   Un podcast de Mariona Morral i Mateu Peramiquel. Mariona Morral, productora de vins ecològics a Can Morral del Molí Mateu Peramiquel, Creador i director d’espectacles a WeColorMusic       La entrada 30. Curiositats del món del vi i com preparem el muntatge escenogràfic abans de la funció musical se publicó primero en WeColorMusic.

    30. Curiositats del món del vi i com preparem el muntatge escenogràfic abans de la funció musical

  7. 11/16/2022

    29. El Vermut i Les principals habilitats que necessita un director musical de teatre musical

    Què és el vermut? De què està fet? Com es produeix? Totes aquestes preguntes són les que ens contesta la Mariona Morral. I és que a Can Morral del Molí estan elaborant un Vermut per comercialitzar. Encara en desconeixem el nom però de ben segur que ben aviat ho sabrem. En reum, un vermut té una base de vi + sucre + botanics (Concretament una planta que es diu donzell) + alcohol. Segons la seva masceració s’obtindrà un tipus de producte o un altre. Deixe’m a la Mariona que s’expliqui en l’episodi d’avui. Les principals habilitats que necessita un director musical de teatre musical Cada projecte musical ha de tenir el director musical. De vegades els grups de música no identifiquen un director en concret perquè creuen que ho fan tot entre tots, però en el fons sempre hi ha, com en tots els projectes de treball, algú que estira més del carro. Doncs bé, en el món de la música, aquest element és clau i de molt valor per a l’organització i optimització del temps i esforços. Jo et puc parlar del director musical de teatre musical que és la figura que ha realitzat tota la meva vida i segueixo realitzant, però les funcions principals d’un director musical s’apliquen a cadascun dels formats, sigui quin sigui l’estil de música i ho gran que sé la banda. 1) Liderar: el director o directora és la persona que ha de liderar el projecte. Això arribarà el primer als assajos fins a motivar els companys d’escenari. Siguin o no les seves cançons les que ha d’interpretar, el director s’ha de fer seva cadascuna de les melodies i les harmonies per transmetre l’energia necessària per dur a terme l’espectacle musical. No serviria de res que el director no estigués motivat i hagués de liderar. El líder ha de no sols enviar i tenir l’estatus suficient per, si cal, cridar l’atenció, sinó també ha de tenir el pols ben ferm i la capacitat de poder solucionar problemes interns, emocionals o altres circumstàncies que puguin sorgir al llarg del projecte. Tot projecte és com una feina i té el seu company de feina, el director exerceix en aquest conjunt, de cap, amb tot el bo i el dolent. 2) Decidir: Quan estem veient un espectacle musical, en aquell moment, el màxim responsable de l’escenari com a director és el director musical. El director d’escena no acostuma a ser-hi, per això, el rol de lideratge i de presa de decisions importants les pren el director musical. Certament en un escenari, el regidor de sala és el que té tota la potestat de decidir en cas d’emergència, però si treiem aquesta figura, el director musical és de tot l’elenc, el màxim responsable. En aquest cas, doncs, ha de prendre decisions. Per exemple, en casos de directe, si un actor o actriu aquell dia està malament de la veu i s’ha de sacrificar alguna cosa, ja que serà el director musical qui ho decideixi. També als assajos, si veiem que una frase musical no acaba d’encaixar, no acaba de funcionar pel motiu que sigui, serà el director musical qui decideixi qui s’ha de fer. 3) Coach vocal en repertori: El director o directora musical és l’encarregat o encarregada d’apropar el significat poètic de la lletra als intèrprets, és a dir, tot aquell significat dins una partitura cantada s’ha de cantar i justificar d’alguna manera. Aquest coneixement s’ha de transmetre de director a intèrpret perquè seran els directors els qui marcaran la manera d’interpretar cada personatge. El responsable del text parlat en seria el director d’escena, i el responsable del text cantat en seria el director musical. De vegades aquest rol es comparteix, ja que el text ja sigui parlat o cantat, engloba tot un significat general. De fet, tot s’ha de treballar en equip, però si haguéssim de posar càrrecs, hi cauria al de director musical. 4) Coneixement del material: El director musical ha de conèixer amb detall cada una de les parts dels instruments i cadascuna de les parts dels cantants. Deu saber tan bé el material que tingui la capacitat de corregir errors al vol. Amb això vull dir que en un espectacle musical acostumen a haver-hi moltes veus, molts instruments, etc. No és gens fàcil detectar algun petit error. Només coneixent al 100% la melodia i tot l’acompanyament serà l’única manera de tirar endavant les millores pertinents. Això també ajudarà al?hora de la sendera, davant d?emergències o de marcatges simultanis a músics i cantants, disparar alguna claqueta o bé dirigir ritardands des del piano. 5) Expressió corporal: Una de les coses més importants és poder expressar-se bé amb una sola mirada. A l’escenari s’està en silenci amb el que, amb una mirada, se n’hauria de tenir prou per donar una instrucció. De vegades això és complicat, ja que les indicacions són llargues i complexes i fins que no es porten moltes funcions a l’esquena, els músics requereixen ordres per entrar bé o seguir bé les cançons, sobretot els underscoring, que solen ser un acompanyament més complicat que cantar, ja que els peus de l’underscoring són escenes o frases de text que pot passar que l’intèrpret no sempre digui la mateixa frase, ja que el teatre és viu i sempre passen coses. Posar un micro a l’MD (Musical director) que vagi directament a les orelles dels músics és ideal per transferir ordres. Amb aquest paràgraf em refereixo al director que actua des del piano o teclat. Si el director va a batuta, tot es basa en l’expressió, però només ho has de fer, no cal tocar. Tocar i dirigir una de les coses més complexes del món de l’espectacle.   Un podcast de Mariona Morral i Mateu Peramiquel. Mariona Morral, productora de vins ecològics a Can Morral del Molí Mateu Peramiquel, Creador i director d’espectacles a WeColorMusic La entrada 29. El Vermut i Les principals habilitats que necessita un director musical de teatre musical se publicó primero en WeColorMusic.

    29. El Vermut i Les principals habilitats que necessita un director musical de teatre musical

  8. 11/11/2022

    28. Instruments virtuals i bateries, i la fira de vi de Festa Major

    Què són els insturments virtuals? Què són les llibreries de sons? En els últims anys els instruments virtuals han anat millorant exponencialment i avui en dia podem escoltar perfectament bandes sonores senceres, de pel·lícules que guanyen Oscars, enregistrades amb instruments virtuals. El mateix Hanz Zimmer fa servir un munt de llibreries. Sobretot també, és una eina que va molt bé per realitzar demos, però cada vegada més per enregistrar la gravació definitiva. Hi ha instruments que costa més que altres en emular digitalment, i quan dic digitalment no vull dir que es processi des de l’imaginació d’una persona informàtica, sinó que hi ha estudis de so i enginyers de so que es dediquen a enregistrar i a crear i produir, software que emula el so real. A partir d’una gravació de qualsevol instrument real, realitzen tota la part informàtica perquè tu puguis tenir a casa teva una orquestra simfònica. Cada vegada això és més complex i cada vegada la diferència entre una cançó enregistrada per una persona exclusiva o una cançó enregistrada o editada amb instruments virtuals, costa més de diferenciar. Potser encara, els instruments més difícils d’emular són aquells que han d’estar sols interpretant, com per exemple, les veus, un violí, segons quin tipus d’instruments de vent. Aquests costen més i sobretot si estan sols, ara bé, quan escoltes un passatge orquestral i a més a més forma part d’un moment d’una pel·lícula on hi ha text a sobre, és molt difícil de saber si allò ho ha gravat una persona expressament o s’ha agafat el recurs d’una llibreria. Dic gravat expressament perquè sigui com sigui, aquell so ha estat gravat prèviament, com dèiem, per aquestes empreses que realitzen aquest tipus de software, com Native Instruments, Spitfire, o el mateix Logic Pro d’Apple. En aquest capítol parlem del procés de gravació de bateries del musical ARRELS. En aquest espectacle tenim un bateria i un pianista en directe i precisament, la bateria, pels més tiquis miquis, podríem dir que és un dels instruments que, malgrat estar molt a prop de no poder-se diferenciar si és virtual o no, hem cregut convenient gravar-les expressament, ja que el nostre bateria les toca en directe, que menys que sigui un bateria real que ho interpreti. De fet, és aquí on trobem la petita diferència. Jo mateix podria (Mateu) podria haver gravat amb instruments virtuals les parts de la bateria, però al jo no ser bateria, possiblement hauria quedat un pel forçat i diferent alhora de la interpretació, i més quan es tracte de fer-ho amb un teclat. L’oient final potser no hi veu la diferència, però una de les coses que m’agrada remarcar dels nostres espectacles és que hi ha música en directe i, per tant, hem volgut plasmar al màxim que un bateria també gravi en directe, les parts de bateria. Segurament acabarem editant alguna part com també farem amb les veus, com es fa en tots els CD’s del món actualment, però l’amplitud i l’energia de la gravació exclusiva de la part de bateria d’ARRELS està plasmada en el CD per sempre. Us expliquem això i molt més.   Les fires de tast de festa major. Bé, la Mariona per fi ha explicat el procés de viure una fira de tast en una Festa Major d’un poble català. I és que no difereix gaire de l’organització dels concerts. Elements bàsics que l’organitzador a d’aportar i que finalment no els trobes Persona de producció a qui poder-se dirigir per qualsevol problema que l’organitzador no té en compte Producció idònia d’horaris on cap activitat no cavalqui sobre l’altra Entrada gratuïta on la gent posteriorment no valora cap mena de cultura o art que es pugui mostrar en aquella fira. Espais poc convencionals per a realització d’una fira. Fred, desnivells, lavabos en mal estat…Tot això i molt més en el capítol d’avui.     Un podcast de Mariona Morral i Mateu Peramiquel. Mariona Morral, productora de vins ecològics a Can Morral del Molí Mateu Peramiquel, Creador i director d’espectacles a WeColorMusic La entrada 28. Instruments virtuals i bateries, i la fira de vi de Festa Major se publicó primero en WeColorMusic.

    28. Instruments virtuals i bateries, i la fira de vi de Festa Major
See All (35)

About

MÚSICA, VINS I ALTRES COSES

Information

  • Creator
    WeColorMusic
  • Years Active
    2022 - 2023
  • Episodes
    35
  • Rating
    Clean
  • Copyright
    © Tot el contingut del podcast està protegit sota el Copyright.
  • Show Website
    MÚSICA, VINS I ALTRES COSES