El Meu Racó

zona mundo podcasters

El Meu Racó és l’evolució natural del que va començar com Parlant en Veu Alta. Un espai íntim i sincer on la filosofia continua sent l’arrel de tot: reflexions profundes, pensaments en veu alta i mirades personals sobre la vida, el temps, les emocions i tot allò que ens fa humans. Ara, però, aquest racó creix. A més de les reflexions que sempre han estat la base del podcast, s’hi afegeixen converses —o millor dit, xarrades— amb persones que tenen alguna cosa a dir, a compartir o a qüestionar. Aquestes trobades, que es publicaran un cop al mes o, segons el moment, un parell de cops al mes, volen mantenir el mateix to proper, honest i sense artificis que defineix el projecte. El Meu Racó és això: un espai propi, sense presses, on la paraula té pes i el pensament continua trobant casa seva.

  1. Jun 1

    Anna Punsí: Catalunya Ràdio, Crims i els moments clau de la seva carrera

    .En aquest episodi d’El Meu Racó converso amb una gran professional del món de la comunicació, la periodista Anna Punsí. Es tracta del segon episodi del pòdcast que té com a protagonista una professional del periodisme. Abans de res, vull donar les gràcies a l’Anna Teixidor Colomé per haver-me facilitat el contacte amb l’Anna Punsí, i també a la mateixa Anna Punsí per haver acceptat la invitació i compartir una estona amb nosaltres. Durant la conversa repassem els seus inicis professionals, la seva etapa a SER Catalunya i Ràdio Girona, i tot el seu recorregut posterior a Catalunya Ràdio. També parlem del seu treball actual a Factoria Turcrain, productora responsable de programes tan reconeguts com Crims, dirigit per Carles Porta. L’Anna ens explica algunes de les experiències més destacades de la seva trajectòria periodística. Entre elles, recorda els difícils moments que va viure cobrint diverses actuacions policials dels Mossos d’Esquadra durant l’etapa de Fèlix Puig com a conseller d’Interior, una experiència especialment intensa i exigent des del punt de vista professional. Quan li pregunto quin és el seu referent periodístic, destaca la figura de Carles Francino, històric presentador de La Ventana i actual conductor d’Hoy por Hoy. Precisament, arran de la cobertura d’aquells fets, l’Anna explica que va rebre un important reconeixement professional per part de Francino, que va valorar públicament la seva feina i la seva tasca periodística en uns moments de gran intensitat informativa. Una conversa plena de periodisme, experiències, records i reflexions que ens permet conèixer una mica millor una de les periodistes més destacades del panorama comunicatiu català actual. Anna Punsí (@punsix) en X Anna Punsí (@punsix) en X True Crime Factory (@factory_crime) en X Anna Punsí (@punsix) • Fotos y vídeos de Instagram aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

    44 min
  2. May 25

    Anna Teixidor: periodisme social, TV3, 30 Minuts i l’evolució dels mitjans digitals

    En aquest episodi del podcast he tingut el privilegi de conversar amb Anna Teixidor Colomer, reportera de Televisió de Catalunya i una de les veus més reconegudes del periodisme social a TV3. Coneguda pels seus reportatges als Telenotícies i al programa 30 minuts, també ha destacat com a realitzadora de documentals centrats en temes socials, especialment relacionats amb la immigració, el gihadisme i els processos de radicalització. Molta gent també la recorda com una de les productores de la sèrie documental de Netflix 800 metros. Durant la conversa hem parlat de com era el periodisme quan ella va començar a TV3 l’any 2007 i de com ha evolucionat fins avui. Hem reflexionat sobre els canvis que han arribat amb la tecnologia i les xarxes socials, en una època en què qualsevol persona amb un telèfon mòbil pot enregistrar i compartir imatges, sovint traspassant límits ètics que abans estaven molt més definits. També hem comentat la importància de mantenir uns criteris professionals i uns límits clars dins d’una corporació pública com TV3, un aspecte que l’Anna defensa i explica amb molta honestedat i coherència. Des d’aquí li vull agrair de tot cor que hagi acceptat venir al meu Racó i compartir aquesta estona de conversa tan interessant, humana i necessària. anna teixidor colomer (@annateixidorcol) en X anna teixidor colomer (@annateixidorcol) en X anna teixidor colomer (@annateixidorcolomer) • Fotos y vídeos de Instagram aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

    23 min
  3. May 18

    Lamine Yamal i la bandera de Palestina a la Rua del Barça: orgull, polèmica i valentia

    En aquest episodi del meu Racó parlo de la gran Rua de celebració del títol de lliga del FC Barcelona pels principals carrers de Barcelona, una festa plena d’alegria, orgull culer i moments que quedaran per sempre a la memòria de l’afició blaugrana. Però entre totes les imatges que va deixar la celebració, n’hi va haver una que va fer la volta al món i que va generar un enorme rebombori mediàtic i polític: el moment en què Lamine Yamal va mostrar una bandera de Palestina davant de milers de persones. Durant l’episodi explico per què considero que aquest gest del jove crack blaugrana és un acte de valentia poc habitual dins del futbol d’elit mundial, un entorn on molts esportistes prefereixen no posicionar-se públicament sobre qüestions humanitàries o conflictes internacionals per evitar polèmiques. Com a seguidor del Barça, mostro el meu orgull perquè un dels nostres hagi tingut el coratge de fer un gest que, més enllà de la política, interpreto com una mostra d’humanitat i sensibilitat davant del patiment de tanta gent innocent. També reflexiono sobre totes les reaccions que aquest gest ha provocat, incloent-hi les crítiques i pressions arribades des d’Israel, i aprofito per demanar al club que no es desmarqui de Lamine Yamal ni el deixi sol davant dels atacs que està rebent. Al contrari: crec que el FC Barcelona hauria de donar-li suport institucional i defensar un dels seus jugadors davant d’una situació que considero injusta. Perquè massa poques vegades veiem esportistes internacionals fent gestos d’aquest tipus, i precisament per això penso que cal valorar-los i protegir-los quan decideixen fer-los. aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

    15 min
  4. May 11

    Barça campió: homenatge al Dream Team de Cruyff i l’herència viva fins al Barça de Flick

    L’episodi d’avui és un homenatge etern a un dels Barça de tots els temps, aquell Dream Team que va canviar la història del futbol i la manera d’entendre aquest esport. Un equip irrepetible liderat pel geni de Johan Cruyff, l’home que va sembrar una idea que encara avui continua viva al Camp Nou. Aquell Barça dels anys 90 no només guanyava partits, enamorava. Va enlluernar propis i estranys amb un futbol valent, ofensiu, ple de talent i personalitat, convertint el club en una referència mundial. I quin millor dia per recordar d’on ve tot això que avui, després que el Barça s’hagi proclamat campió de Lliga de manera matemàtica, i fent-ho amb una victòria històrica davant el seu etern rival en un Clàssic al Camp Nou, derrotant el Reial Madrid per 2 a 0. Una nit d’aquelles que queden gravades per sempre a la memòria del barcelonisme. Perquè si avui el Barça continua defensant una manera única de jugar és gràcies a aquella llavor que va plantar Cruyff. I precisament per això molts ja consideren que l’actual tècnic blaugrana, l’alemany Hansi Flick, és l’entrenador més cruïffista de tots els que han passat pel club des de la marxa de l’holandès. Per la pressió alta, per l’ambició constant, per voler la pilota, per atacar sense por i per entendre que el futbol és també espectacle i emoció. Però també perquè després d’aquell Dream Team han arribat altres equips llegendaris que han mantingut viu aquell esperit. I és impossible no recordar el Barça de Pep Guardiola, deixeble del mateix Cruyff, que anys més tard va portar aquella filosofia a una altra dimensió i va construir un altre equip de llegenda que va meravellar el món. Avui el Barça torna a tocar el cel. I mentre els culers celebren un nou títol de Lliga, és impossible no mirar enrere i recordar que tot va començar amb aquell somni meravellós anomenat Dream Team. aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X FC Barcelona - Dream Team: el sueño que cambió el fútbol FC Barcelona - Dream Team: el sueño que cambió el fútbol

    20 min
  5. May 4

    Debat sobre immigració, esquerra i auge de la dreta + respecte a l’himne a la Copa del Rei

    En aquest episodi de “El meu racó” comparteixo una reflexió personal sobre com l’esquerra política, tant a nivell estatal com català, afronta el debat sobre la immigració. Analitzo com, sovint, des d’una posició que es podria percebre com a “bonista” o incòmoda davant d’aquest tema, es deixa un espai discursiu que acaba sent ocupat per la dreta, des del centre-dreta fins a l’extrema dreta. Aquest buit, al meu parer, condiciona el debat públic i contribueix a polaritzar encara més la societat. També faig referència a un incident que considero preocupant, protagonitzat pel diputat de José María Sánchez García, membre de VOX, dins del Congrés dels Diputats. La seva actitud agressiva envers el president de la cambra em sembla greu i significativa del to que està adoptant una part de la política actual. A més, expresso el meu rebuig a les xiulades a l’himne espanyol en finals de la Copa del Rei. Defenso que, si els catalans i els bascos volen que es respectin els seus símbols nacionals, també cal mostrar respecte pels símbols dels altres. Per això, proposo que la millor manera de mostrar desacord amb l’Estat o amb la monarquia és mantenir-se en silenci quan sona l’himne o apareix el monarca, evitant actituds que puguin ofendre altres ciutadans, tant a la resta de l’Estat com també a Catalunya i a Euskadi, on hi ha persones que se senten identificades amb aquests símbols. aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

    28 min

About

El Meu Racó és l’evolució natural del que va començar com Parlant en Veu Alta. Un espai íntim i sincer on la filosofia continua sent l’arrel de tot: reflexions profundes, pensaments en veu alta i mirades personals sobre la vida, el temps, les emocions i tot allò que ens fa humans. Ara, però, aquest racó creix. A més de les reflexions que sempre han estat la base del podcast, s’hi afegeixen converses —o millor dit, xarrades— amb persones que tenen alguna cosa a dir, a compartir o a qüestionar. Aquestes trobades, que es publicaran un cop al mes o, segons el moment, un parell de cops al mes, volen mantenir el mateix to proper, honest i sense artificis que defineix el projecte. El Meu Racó és això: un espai propi, sense presses, on la paraula té pes i el pensament continua trobant casa seva.