Cada cop ens acostem més a la trentena, estimats oients. La incipient calvície de dos membres d’aquest pòdcast i les ulleres que fem, que se’ns han instal·lat de forma permanent a les nostres cares, en són una prova bastant notable. Ens estem fent adults i, de retruc, al nostre entorn ja comencen a ressonar molt més sovint del que ens agradarien els típics plans i temes associats a la vida adulta de debò: meravelloses tardes de dissabte mirant mobles a l’IKEA, transferències de 150€ a la teva amiga més el preu del cobert perquè es casa amb un capullo el pròxim dissabte, que si em dono d’alta del model 037 d’Hisenda, que si ara he de passar la ITV del meu cotxe del 2007, que si quan es cola algú al metro ja començo a fer com mala cara (i si és de fora una mica més)… Ens estem fent grans, més avorrits, més rondinaires, més conservadors. I fer-se gran implica mirar una mica cap al futur, com ja vam fer amb el Marc Sarrats fa dues setmanes, i parlar d’un tema, d’un gran tema, DEL tema. D’allò al voltant del qual tota la humanitat gira, que és tenir fills. Avui parlarem de ser pares, de natalitat i de tot el que implica portar una vida al món. Voldrem tenir fills, en un futur? Encara que vulguem, podrem permetre’ns tenir-ne? És egoista decidir no tenir fills per no voler tenir responsabilitats? Què passarà amb l’estat del benestar, el català o les pensions si decidim no tenir descendència? Com et canvia la vida tenir un fill? De tot això i molt més parlarem avui, nosaltres tres, homes heteros no gestants, amb el nostre convidat, que no només és pare en el sentit de tenir fills, sinó que també és UN pare perquè padreja massa sovint. Avui ens acompanya la veu del pessimisme català, el que vindria a ser un català, un home a qui quan preguntes com està no et respon automàticament amb un “tot bé”, sinó que se t’obre en canal com un bon home desconstruït i fa que la pregunta “què tal” t’acabi resultant incòmoda. Exguia del bus turístic de Barcelona –i, per tant, una peça més de l’engranatge que ens expulsa de la ciutat–, exfumador de porros professional i exintent de quillo, ens visita un home que no ha tingut mai la vida fàcil. Va néixer a l’Hospitalet, va estudiar als Maristes de Sants i va decidir estudiar sociologia. La broma es fa sola. La cosa no pintava gaire bé fins que anys més tard es va fer guionista, amb el temps també humorista, i ara es guanya la vida sent la persona probablement més graciosa de Catalunya, excepte quan surt a l’Està Passant, en aquest cas el nivell baixa una mica. També és una de les veus de la Sotana, és íntim amic de la Shakira i és pioner en haver enregistrat el primer stand-up de comèdia en català de forma autogestionada. Òbviament, parlem del Magí Garcia, també conegut com a Modgi, la calba més famosa de Catalunya. Les parts: 0:00 - Intro 10:58 - Tenir fills 52:14 - Preguntes ràpides 1:10:44 - El Tomb 1:22:02- La secció de l'Iñaki 1:30:28 - La secció del Marc 1:47:00 - Comiat
