Tempus Fugit redefineix la polifonia corsa amb 'DA CAMINU': una tradició viva en constant moviment El quartet cors combina la profunditat espiritual dels cants ancestrals amb influències contemporànies i una connexió humana autèntica en el seu nou projecte discogràfic. La música polifònica de Còrsega posseeix una de les arquitectures vocals més reconeixibles i profundament arrelades del Mediterrani. Tanmateix, lluny de convertir aquesta herència en una peça immòbil de museu, el quartet Tempus Fugit aposta per una visió orgànica i evolucionada del cant tradicional. Amb el llançament del seu nou àlbum 'DA CAMINU', la formació integrada per Patrick, Eric, Didier i Gérard proposa un viatge musical on l'essència corsa es fusiona amb noves sonoritats sense perdre ni un àtom d'autenticitat. Polifonia en moviment per esquivar la museïtzació del folklore Per a Tempus Fugit, la transmissió cultural no és un concepte estàtic, sinó un camí dinàmic que s'ha de recórrer i reinventar dia a dia. Des de la formació defensen que quan una cultura es congela en el temps corre el perill de convertir-se en mer folklore. Per aquest motiu, el quartet defineix la seva proposta com una «polifonia en moviment». Aquest caràcter distintiu no ha sorgit de la nada, sinó d'anys d'exploració i d'intercanvis enriquidors amb artistes de diversos orígens. A través de festivals, tallers i col·laboracions amb músics polonesos, ucraïnesos o sards, el grup ha impregnat les seves composicions originals d'una riquesa tímbrica única. L'objectiu final d'aquesta evolució és aconseguir que aquestes noves cançons siguin rebudes per les pròximes generacions i es converteixin, de manera natural, en la tradició de demà. Entre el sagrat i el profà: la dualitat compositiva com a senyal d'identitat Una de les grans particularitats de 'DA CAMINU' és que està integrat completament per composicions pròpies. A l'hora d'afrontar la creació de les noves peces, el quartet va decidir no decantar-se exclusivament per la solemnitat dels cants sagrats ni per la fervor de la música profana. La resposta natural va ser situar-se just al mig. Per als membres de Tempus Fugit, aquesta dualitat forma part del seu propi ADN des de la infància, quan van créixer immersos en ambdós universos vocals. Aquesta síntesi sonora neix de la complementarietat dels seus dos creadors principals. Mentre que la composició de Patrick és més deliberada, estructurada i articulada, la de l'altre pilar creatiu és instintiva, intuïtiva i orgànica. D'aquesta combinació de visions emergeix un so característic i autèntic. Com asseguren des del grup, sense ànima ni energia les cançons serien només closques buides; el vertader timbre del quartet apareix quan cada veu aporta la seva pròpia essència sense emmascaraments. L'esperit de la 'Veghja': una experiència humana i compartida a l'escenari El concepte de l'espectacle que acompanya 'DA CAMINU' està estructurat com una Veghja (o U_Véddia), la tradicional trobada nocturna corsa. En aquelles vetllades d'abans, les famílies, els veïns i els amics es reunien al voltant del foc per explicar-se històries, compartir joies i penes, i celebrar la vida en comunitat quan no hi havia pantalles que aïllessin les persones. Tempus Fugit trasllada exactament aquest esperit d'intimitat a l'escenari. Els seus concerts estan concebuts com un intercanvi gairebé físic on el públic no és un simple espectador, sinó un acompanyant de viatge. A través d'aquesta narració humana i polifònica, el quartet ofereix un tros del seu propi món interior amb la voluntat que l'oient no només gaudeixi de la qualitat tècnica de les veus, sinó que s'emporti el record perdurable d'un moment de vida real, connexió sincera i calor humana.
